Mes: abril de 2020

Aquell dia…

per

Adrià ORERA DOMINGUEZ_3ème H Lycée Comte de Foix

l dia 3 d’agost, quan em vaig llevar, vaig saludar el meu company d’habitació que tenia leucèmia. Jo tenia problemes de cor des del dia que vaig néixer. Vaig estar hospitalitzat quan tenia tres anys. Soc un apassionat del futbol i m’agrada molt veure partits de la selecció del meu país. El dia 4 d’agost és el meu aniversari i també el dia en què el meu germà i el meu pares van venir a visitar-me. L’endemà em vaig aixecar molt content, vaig començar a córrer cap a la recepció, amb ànsia. Quan van arribar, em van donar una entrada per a la final del partit entre Franca i Espanya. Però el dia del partit vaig patir un atac de cor.

No sé com començar…

per

IAN lORENTE MORALES_3ème H Lycée Comte de Foix

Estava fent el cafè per anar a treballar al torn de nit, com de costum, quan el llum es va apagar i no va tornar a encendre’s, pensava que era una broma, però vaig buscar els còmplices, no trobava senyals de vida. Un tro va sonar i se’m van posar els pèls de punta, en passar el bus de les nou fent amb les llums unes ombres estranyes, un acte reflex em va fer saltar de la por. El gat se’m va apropar a la cama, podia sentir el seu batec, els nostres batecs es van sincronitzar. Els dos teníem molta por, però nomes perquè som uns porucs, de sobte una altra llum va passar i el gat desaparegué, de cop un resplendor i res més que la foscor.

El vampir

per

Martina Moles Cateura_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Primer dia d’escola, tot sembla normal. Ulls foscos, cabell negre, aspecte pàl·lid i tímid s’asseu al meu costat. No se l’havia sentit. Sona el timbre. Va massa ràpid; recull corrent els llibres i els posa a la cartera. Camina molt àgil. Jo, al seu darrere, m’adono que va a un barri abandonat i lluny del centre on no hi ha mai moviment pels carrers. S’endinsa a una casa gran, cridanera i amb les parets velles i gastades. I una enorme portalada de fusta sorollosa des de la qual, quan s’obre, s’observa un arsenal d’objectes antics i fulls de diaris per tot arreu. És molt estrany. Però tot té un perquè. Ell és diferent. Ell és un vampir…

El món s’acaba

per

Martina Muñoz Arenas_3r A Col·legi Sant Ermengol

Un dia caminant vaig trobar-me una ampolla, la vaig recollir i la vaig tirar a la brossa. Vaig continuar caminant i vaig trobar-me’n més i després més. L’únic que podia pensar era que aquest món s’estava acabant… Plàstics per tot arreu. Què farem ara? Em vaig preguntar.

La roda

per

Gerard Lomero_3r B EA 2a ensenyança Sta. Coloma

Cada cop estava més nerviós, quedava menys per començar. Quan va començar la cursa a la primera volta ja vaig punxar la roda. Sort que el meu pare em va veure i va canviar-me la roda molt ràpid. Vaig continuar competint, però al cap d’unes voltes vaig tornar a punxar la roda. Llavors ja no em quedaven rodes de recanvi. Sort que el meu company em va donar la seva roda de recanvi i vaig poder continuar gràcies a ell. Vaig acabar la competició. Després vam anar a l’entrega, però no vaig pujar al podi. Després vam tornar cap a Andorra, però a mig camí vam parar a sopar amb els companys d’equip. I el dia següent vam anar a entrenar.

Sempre hi ha un talent dins teu

per

Jordi Lima_3r B EA 2a Ensenyança Sta. Coloma

Hi havia una vegada un nen molt àgil, es deia Pepe. Un dia es va plantejar que podia aprofitar la seva agilitat per poder donar-se a conèixer. Es va presentar a Got Talent. Una vegada va arribar al càsting el van deixar passar. Uns dies més tard, va anar a l’escenari i va impressionar el jurat amb la seva agilitat i amb la seva flexibilitat. La noia del jurat estava pensant de donar-li el vot d’or perquè deia que la seva flexibilitat era increïble i única. Amb un minut de crits de vot d’or li va donar el vot d’or! Va passar directe a la semifinal! A la semifinal va donar el màxim del que ell sabia i va passar a la final…

Què em va passar…

per

Joel Vieira_3ème J Lycée Comte de Foix

Anava amb el meu pare a resar. Em  vaig posar a mirar l’estàtua de Déu… Em vaig agenollar i vaig tancar els ulls, i vaig parlar amb Déu. Quan vaig obrir-los, el meu pare ja no hi era. Vaig buscar-lo per tot arreu i no vaig veure’l enlloc. Tot era blanc i només podia veure l’església… De sobte, algú em va parlar. Era Déu! Em va dir que jo havia mort per un infart. No m’ho vaig creure. Vaig seguir Déu a un lloc on podia veure el meu pare. Vaig córrer fins a una habitació que era per a mi. I em vaig posar a plorar. Déu em deia que plorés i així ho vaig fer. El meu pare va anar a resar per mi i per la meva àvia… ell també plorava.

Lesionada…

per

Leandra Trindade_3ème J Lycée Comte de Foix

Una neneta de cinc anys amb problemes de columna no havia sortit mai de l’hospital.
Els metges  van dir a la mare que la petita ja podia tornar a casa. La petita mirava cap al sol, amb llàgrimes als ulls de la felicitat que sentia en sortir de l’hospital. La nena sortia amb cadira de rodes però contenta de respirar aire i sentir els ocellets. La nena estava contenta perquè podia veure tot allò que s’havia perdut durant cinc anys. La petita s’anava agafant als mobles mentre la mare se la mirava entristida i l’alçava abraçant-la i fent-li petons. Provava de donar-li ànims…
Al cap de sis anys, ja podia caminar com tothom.

Romeu, i la teva Julieta?

per

Naia Alvarez De Eulate _3r B col·legi mare janer

Entre música techno, alcohol i festa, no vaig ser capaç de dir-l’hi. I això que l’alcohol del poble sembla més “sèrum de la veritat” que alcohol.
–T’estimo. –Que bé que quedava dins el meu cap. L’estimava des dels sis anys. Sí, sé que sona a tòpic, però és la meva història, que alguns escriptors cursis l’hagin utilitzat abans, no és culpa meva. Això no serà tan inesperat com voldríeu, ella no saltarà als meus braços a l’últim moment per fer un final feliç, jo segueixo dins “la zona amics”. Però mira, la vida és injusta. Ella és lesbiana, té parella, jo estic enamorat i ara la meva història s’ha convertit en un amor impossible.

El segle XXI

per

Nerea León Segura_3r B col·legi mare janer

Com sempre, a cada hora els utilitzaven i no els donaven cap importància, sempre n’hi havia alguns que tenien més categoria que els altres i a causa d’això als de categoria superior els tenien enveja.
Es creien els més populars del mercat encara que els altres pensaven que algun dia se’ls acabaria el protagonisme. Van passar els anys i la societat els seguia comprant, cada vegada eren més abundants. Les altres marques s’hi esforçaven però era en va. No hi havia res a fer. I així, va començar una guerra imparable fins avui dia, convertits en residus. Potser ens hauríem de repensar això de tenir els millors aparells electrònics.

El diumenge

per

Céline Fernandes_3ème F Lycée Comte de Foix
És típic que diumenge no t’hagis d’aixecar d’hora ni tampoc tenir pressa per fer res o arribar tard durant tot el dia. També és típic menjar fora amb la família, i arribar a casa a les cinc de la tarda, mirar tot allò que t’agrada a Netflix. Però el pitjor és que arribin les vuit de la tarda i que arribi la tristesa, la ràbia. Perquè et toca fer deures, estudiar els exàmens de tota la setmana i sobretot perquè l’endemà hi ha col·legi. I et comences a fer preguntes del tipus: per què hi ha cinc dies d’escola i només dos de descans? Però penses que és la teva obligació com a estudiant i punt.

La boira

per

Georgia Hardwick _3ème F Lycée Comte de Foix
La boira es movia al meu voltant de manera lenta, gairebé mandrosa. Veia ombres passant per dins, però una em cridava l’atenció. Era més gran i sabia que no era humana. No em va agradar no saber què era, perquè era bastant gran i probablement em podia fer molt mal. Però estava intrigat, volia saber què era, així que vaig començar a caminar cap a ella. Es movia com la boira, lenta però amb més gràcia. Crec que era negra, però no en podia estar segura. Semblava un felí d’algun tipus, però tenia unes formes estranyes a l’esquena. De sobte, la boira es va dissipar i vaig veure una forma negra i uns ulls blaus brillants abans que tot era negre.

Tot passa molt ràpid

per

Aina Ferreira_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Crits, crits i més crits de terror. Una por intensa em recorre el cos. Quasi no tinc forces per aixecar-me. Entro a casa esfereïda i m’amago. L’home entra armat, la meva mare surt al passadís, em mira i… Sento un soroll eixordador, intens i constant. Estic en xoc. No soc capaç de pensar, de reaccionar. No veig amb claredat. No sé què fer, resto immòbil. No soc capaç d’assimilar-ho. La meva mare es desploma i cau a terra, el cos inert. Em sento sola, terroritzada, indefensa, impotent en aquesta situació. Surto d’on estic, i ploro mentre abraço el cos sense vida de la meva mare. Sento una mà musculada, freda, que m’aixeca sense…

Incompatibles?

per

Enzo Fuentes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
“Tommy vine a esmorzar!” Així comencen els meus dies a casa. Un cop acabat l’esmorzar vaig a passejar amb els meus pares durant hores. Vist que soc molt juganer sempre m’escapo al parc i després em venen a buscar per tornar a casa. Al parc m’he embrutat molt i m’han posat a la banyera, m’han dutxat i després hem anat a dinar. Avui em toca un dinar especial: de primer un paté i, de segon, pasta del dia anterior. I així cada dia. En resum, una bona vida. Qui no la voldria per a ell? Però les coses canvien. A mesura que creixia la panxa de la mare, deixava de dedicar-me temps. Un dia van arribar amb un bebè humà i em van abandonar.

La vida difícil

per

Joan Manel Medina Dos Santos_3r A Col·legi María Moliner
Era una nit fosca, trista i avorrida. M’ho passava tan malament que em vaig posar a jugar a la PlayStation. Mentre jugava a Fortnite, en solitari, continuava estant fastiguejat, així que vaig ficar duos. Vaig trobar un nen de deu anys, igual que jo. Vam estar parlant i em va explicar que, a ell, al col·le on anava, li feien bullying. Jo em vaig quedar supertrist. Em va estar explicant que li tiraven la motxilla a les escombraries, li robaven l’entrepà… Mentre parlàvem, vam guanyar aquella partida. El vaig agregar a la PlayStation.
L’endemà vaig anar a jugar amb ell, però estava fart de la situació i va decidir…?

El gat que va ensenyar a volar la gavina

per

Ruben Vieira Fernandes_3r A Col·legiMaría Moliner
Aquesta història és d’un gat negre que s’estava a casa d’un peixater. En aquesta casa hi havia una gavina que havia sigut capturada per ell. La va capturar per regalar-la al seu nebot. El gat, quan la va veure, va demanar què li havia passat a la pobra gavina. El gat s’anava apropant per parlar amb ella. La gavina li va dir que l’havien capturat per fer un regal. El gat va intentar alliberar-la, quan el peixater entrava per la porta. Al veure’l, el gat va intentar ensenyar a volar a la gavina per escapar-se. Veient que volien fugir i entrant, en aquell moment, molts gats per la porta, es va confondre i van aconseguir escapar-se.

‘Face to face’

per

Maria Milagros Foricher_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Em van donar l’oportunitat de conèixer-lo i la vaig acceptar més ràpid que un batec del cor. Quan em vaig trobar a uns metres vaig córrer cap a ell com si ningú ens estigués mirant.
Per fi el vaig poder conèixer sense cap pantalla al davant… Sé que és difícil per a la gent entendre això, però va ser un somni fet realitat. M’havia imaginat aquell moment de mil maneres diferents, però mai em vaig imaginar que fos tan feliç i trist alhora. Una part del meu cor es va quedar allà, amb ell. Em sento tan buida. Em falta ell, la persona. Potser hauria preferit no conèixer-lo.

Una vida

per

Iker González Beltran_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Néixer, hospital, pluja, casa, bressol, joguines, temps, ludoteca. Gent, professors, amics, llibres, grans, varicel·la, casa, recuperar. Amics, lectura, diversió, temps, escola, gent, professors, amics, animals, hipopòtam, matemàtiques, pati. Zoo, animals, zebra, tigre, tucà, gavina, elefant, entrepà, autobús, casa, nit, por. Escola, futbol, escriptura, ortografia, pati, amics, futbol, nit, por. Temps, equip, futbol, pausa. Estudi, deures, Star Wars, classes, pressió. Tele, Tarantino, sofà, nit, estudi, universitat. Feina, director de cine, pel·lícula, fama, Oscar, felicitat. Discoteca, alcohol, carretera, vermell, furgoneta. Fi.