Una noia vergonyosa

Paula Navarro_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Un matí, mentre anava corrent cap a la feina, vaig veure un noi que em semblava conèixer, així que vaig aixecar la mà per saludar-lo. Jo tenia tots  els cabells a la cara per culpa del vent, però tenia prou visió com per assabentar-me del gest d’estranyat que posava; va ser aquella ganyota la que em va fer adonar que m’havia equivocat de persona. Per evitar la vergonya vaig aprofitar que un taxi venia i vaig seguir amb la mà alçada. Li vaig dir que em portés a l’aeroport, el primer que se’m va passar pel cap. I amb aquesta ruqueria, vaig acabar a Nova Zelanda. Ja hi porto un any i tinc una vida nova amb una nova família.

El curs escolar

Guillem Condal Pons_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em dic Àlex, tinc tretze anys i vaig a primer d’ESO. De moment mai he suspès cap assignatura, però tinc por de suspendre’n alguna. Sempre ho penso i hi dono moltes voltes, perquè de gran vull tenir un treball que m’agradi i tot allò que necessiti per poder tenir una bona vida. Em passa això quan ja estic a casa, després d’haver passat un dia distret i xerrant amb els amics. Però jo confio en mi, penso que podré fer-ho i demostrar que qualsevol pot fer el que es proposi amb esforç i treball.
Això ho vaig dir fa vint anys. Ara estic feliç perquè ho vaig complir, visc amb la meva dona i els meus tres fills estan treballant d’advocats.

L’hora indicada

Dani Barbado Carpi_4t B Col·legi Mare Janer

Vaig mirar el rellotge. Era l’hora indicada. Vaig respirar profundament i vaig tancar els ulls. Encara hi era a temps, de deixar-ho córrer, de no fer-ho. Però una força voraç m’impulsava. Vaig llençar la cigarreta, nerviós. Em vaig posar el passamuntanyes, tot mirant la benzinera. Em vaig apropar lentament, ja no hi havia marxa enrere. Vaig empènyer la porta amb força, tot traient l’arma. Però dintre m’esperava una sorpresa.
Dos policies. M’havien seguit. Van començar els trets. Ells eren més. Una bala em va travessar el pit.
-Sempre perdo en aquest maleït nivell!- va cridar el Carles, llençant amb ràbia el comandament sobre el llit.

La bellesa de la vellesa

MARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.V

Un dia fora de lloc

Theo Pla_3ème B Lycée Comte de Foix

Ahir em vaig llevar a les set per anar a l’escola; ja ben a prop, ens vam trobar una llarga cua de cotxes perquè dos vehicles havien topat, un de policia i l’altre amb matrícula estrangera. El conductor d’aquest últim va fugir del lloc de l’accident ja que el buscaven perquè era un assassí en sèrie. Vaig anar a l’escola sabent que corríem perill. De sobte, vam sentir per l’altaveu del pati que ens instaven a entrar a les aules ja que un assassí havia entrat a l’escola i era perillós. Els meus amics i jo vam tancar-nos en una sala fins que va venir la policia i ens va salvar. Per sort ningú va resultar ferit i van enxampar l’assassí.

Aquell dia

Ariana Alves_3ème B Lycée Comte de Foix

L’1 de setembre va ser un dia molt especial per a mi i per a tota la meva família. Aquell dia va néixer la meva fillola; jo feia molts mesos que esperava que arribés aquell moment. Em vaig posar molt nerviosa i alhora sentia molta emoció. La veritat que tenir un nou membre a la família  m’il·lusionava i m’emocionava. Tindríem un nadó entre nosaltres, m’encanta tenir-ne cura i jugar amb ells quan són més grans. Quina alegria quan la vaig veure, els seus preciosos ulls de color mel, la seva careta tan rodona i bonica, la seva boca petitona i com és d’alegre i simpàtica.  El que més m’agrada d’ella és que sigui tan afectuosa amb mi.

La història de la vida

Jorge Crespo_3r D EA Segona Ensenyança Santa Coloma

Vet aquí una vegada un home que no volia continuar la seva vida. Per què, us preguntareu. El passat diumenge li van notificar que la seva mare era morta, quina desgràcia, però també l’havien despatxat de la feina.
L’home, cansat de la vida, va pensar a suïcidar-se però un dia, quan va sortir del carrer es va enamorar d’una dona que duia un vestit vermell molt bonic. De sobte l’home s’hi va apropar i li va demanar el seu número de telèfon. Ella li diu el seu número i queden un dia per sopar.
La idea que havia tingut va desaparèixer. Després de 2 anys es van casar i van tenir 2 fills. Era feliç.

El psiquiàtric

Cerni Calvo_3r D EA Segona Ensenyança Santa Coloma

Què passa? On soc? Són les preguntes que em surten cada dos per tres, els minuts passen com hores i les hores com dies.
No sé per què sovint em porten a teràpia i quan vaig a dormir tornen unes veus que em diuen on ets, què hi fas aquí? Què has fet? Cada cop més preguntes. Notava que m’estava torna boig. A la presó t’aixequen aviat. Un dia, despullat i mirant-te al mirall vaig recordar que tenia trastorn de la personalitat. Per això soc aquí.

Un instant

Iria Fernandez_3ème G  Lycée Comte de Foix

Tenia setze anys, estava pujat a la moto i anava amb presses. Circulava per l’avinguda Salou. Era un dia assolellat. Sentia com l’aire recorria el meu cos. Avançava els cotxes pel carril dret quan, de cop i volta, vaig sentir una veu al meu cap que em demanava que reduís la velocitat. No vaig fer-li cas i, de sobte, vaig veure un cotxe que venia cap a mi. Instantàniament, tot es va tornar fosc. Em vaig trobar estirat a terra. No podia moure les cames. Aquell instant va canviar la meva vida. Em vaig despertar a l’hospital. Sentia la mare cridant, plorant. Em va dir que hauria d’anar en cadira de rodes tota la vida.

Una marca de per vida

Carla Altimir Martin_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan tenia deu anys, la mare havia d’anar a treballar tots els caps de setmana, així que cada dissabte em deixava a casa del tiet. Un dia, el tiet em va proposar de jugar junts a l’habitació. Aquell matí va ser el primer cop que va abusar de mi. Des d’aquell cap de setmana, res no va ser igual. Va estar abusant de mi fins als dotze anys. Em pegava i després em violava. La meva mare ho va descobrir gràcies a les marques que em deixava aquell home. Ara ja han passat quatre anys, però encara no ho he superat. Ell seguirà a la presó uns quants anys més, però no vull que en surti. Penso que la seva condemna hauria de ser de per vida.

Despertador

Íñigo García Cobo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Estava dormint tranquil·lament, o això semblava, quan, de sobte, un monstre va aparèixer als seus somnis. Va haver d’iniciar una lluita ferotge contra aquell ésser per tal de mantenir encara el seu somni, si aquella bèstia el matava ell es despertaria inevitablement. No era fàcil mantenir-se dempeus, no era una baralla equilibrada i cada vegada rebia més cops que anaven disminuint les seves forces. El monstre el sacsejava i grunyia amb sorolls forts i inintel·ligibles.
Quan va obrir els ulls, es va quedar perplex. Davant seu tenia la mestra de llengua, cridant com una boja i movent-lo amb força per despertar-lo.

Mandra primaveral

Angel Tauste Mungsungnoen_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era el final de l’avaluació i de la mà d’aquest arribaven els exàmens, i les vacances.
La Nayla es trobava descansant enmig de classe després d’acabar l’examen de física. Darrere d’ella es trobava la Júlia, la noia que portava la majoria dels nois del curs bojos. De cop, la Júlia es dirigí a la Nayla…
-Sabies que la mandra és un pecat?- va dir la Júlia amb una actitud xulesca.
-Ja…- contestà la Nayla- l’enveja també ho és.

El gran mag

Fernando D. Da Silva _3r D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Hi havia una vegada un petit nen, un nen normal, un nen comú, però que quan arribava la nit es convertia en un mag, el millor mag que pugui existir. En els seus somnis podia fer el que ell volgués. Podia volar, controlar el foc, fer aparèixer pomes d’un moment a l’altre; i el més important: podia canviar la realitat com ell volgués. Però tot allò no era pas màgia, ni efectes visuals ni cap mena de cosa per l’estil. Tot allò no era més que un somni, el somni d’un petit nen somiador. Un simple somni que qualsevol persona era capaç de tenir. Però aquell era el seu somni, el somni del millor mag.

El bufó

Lucas Fernández_3r D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Un dia va arribar un bufó a una ciutat feudal. El primer que va fer va ser anar la plaça major a tocar música, fer el ruc i divertir-se amb tota la gent de la plaça. Com que havia arribat a la tarda, va anar a la taverna, on va llogar una habitació i va demanar al taverner poder tocar una estona al bar i fer actuacions. El taverner va acceptar i el bufó molt content va tocar, fer el graciós amb tota la gent de la taverna. Al matí va anar al castell de la ciutat i va demanar una audiència amb el rei. Quan el van acceptar, va fer el mateix que a tot arreu. Després se’n va anar de la ciutat i no va tornar mai més.

La muntanya

Xavi Celades_3r A Col·legi Mare Janer
Aquell lloc tan tranquil on tots voldríem passar hores, ja fos en família, amb amics… sigui per reflexionar, córrer… Aquell lloc on pots passar nits en tenda de campanya fent ombres amb la llanterna, pots contemplar les estrelles i les constel·lacions o bé cantar o explicar històries de por al voltant de la llar de foc. No hi ha res com despertar-te poder-te treure la son del matí amb un bany d’aigua freda a un llac o bé un rierol, sortir de la tenda i tenir fred, però que aquell fred alhora és un gust quan et poses l’anorac i et tapes les orelles. És una cosa a la qual no podria renunciar, la millor medicina per curar mals.

El perdó d’un germà

Alex Carrera_3r A Col·legi Mare Janer
El seu germà sempre el pegava. A poc a poc els seus companys van fer el mateix. Arribà a casa plorant i el pare li preguntà què passava, va dir que era culpa del germà. El pare l’esbroncà però el germà no ho acceptava. El pare li va recordar tot: No recordes quan el vas pegar davant de tothom, quan el vas insultar davant dels seus companys, no recordes quan el vas portar a l’hospital per culpa teva… el germà, per fi, se’n va adonar. Li va dir al pare que mai més es comportaria així. L’endemà, el germà no només se’n penedí, l’acompanyà a parlar amb els assetjadors. Ara el germà fa 3r i està fent aquest microrelat.

Temps diferents

Mariona Azabal Artigas _3r A EA 2a Ensenyança Ordino

09.00 del matí, em vaig llevar i no hi havia ningú pel carrer. Em va estranyar molt, així que vaig encendre la televisió per informar-me. Quan ho vaig veure em vaig quedar parada, hi havia una pandèmia mundial i estàvem amb quarantena. Hi havia un nou virus suposadament xinès. Per culpa d’això estàvem entrant en una crisi econòmica i sanitària, manifestacions, gent sense feina pel virus…
Tot el que estava observant semblava una pel·lícula d’acció que veiem a la televisió i pensàvem que mai ens passaria alguna cosa igual o similar.

La contaminació:

Ingrid Bautista _3r A Ea 2a Ensenyança Ordino

Un dia et despertes per anar a l’escola com cada dia, contenta i quan surts de casa t’imagines un carrer i una vida plena d’alegria. Però en el cas de la Joana no és així, perquè un dia quan va sortir de casa per anar a buscar l’autobús, pel carrer només es trobava brossa pel terra. La Joana molt decidida es va posar a recollir la brossa que es trobava, i cada matí feia el mateix. Fins que un dia, tota decidida va fer una reflexió. A l’escola li va demanar a la tutora si podia fer una xerrada sobre el tema de la contaminació. Tu podries ajudar la Joana a tenir un futur net per a les noves generacions? Fem un pas per al planeta.

L’inesperat fet que canviaria la vida de la Carla

Laia López Colillas_3ème H lycée comte de foix
La Carla era una noia apassionada per l’esquí. Estava molt contenta, perquè els seus pares li havien comprat material nou aquell any. El primer dia, en arribar a casa estava cansada i tenia mal als bessons, però era normal. L’endemà, feia fred i la boira abundava. Els monitors van prendre la mala decisió de fer-los saltar tot i l’estat pèssim de la neu. Tots saltaven sense pensar en les conseqüències d’una caiguda. En arribar el seu torn, la Carla va explicar a un dels monitors que no podia saltar a causa d’un problema als genolls. Ell la va obligar. El primer salt va anar bé però al segon ningú no s’esperava el que li passaria.

Els alumnes

Maé Ferre Desrats _3ème H lycée comte de foix
La vida d’un alumne és més dura del que pensen els professors i els pares. La nostra vida a l’escola consisteix a treballar, escoltar, treballar i seguir treballant. Al llarg del dia, tenim vuit hores de classes en les quals els professors parlen de les seves coses i nosaltres sempre ens demanem de què ens servirà saber tot això per a la vida. I no parlem del menjador: tothom espera aquell deliciós tros de pizza que sabem que mai no apareixerà. Un cop a casa, no estem salvats, ens tocar fer els deures quan només volem mirar Netflix i descansar. L’únic bo del dia són els macarrons de la mare, perquè l’endemà, tornem a començar!