Mes: febrer de 2021

Naia Alvarez De Eulate Molné_4t B Col·legi Mare Janer

Et miro. Em mires. La teva mirada em traspassa la pell fins a arribar a la meva ànima. Somrius, dirigint-me la mirada. O això em deixes creure. Estava tan enamorat que no vaig voler entendre que aquella mirada no era per a mi. Sinó  per a ell. Pel graciós de la classe. Pel noi de pel·lícula dolenta americana. El noi perfecte. I sense voler m’ho vau deixar molt clar. La vostra complicitat us delatava, estàveu fets l’un per l’altre. I just en aquell moment de mirades en direcció equivocada, em vaig adonar que allò que podria haver estat una bonica història d’amor adolescent, va seguir sent una falsa mirada entre companys desconeguts.

Julia Quiñones_3r C Col·legi Mare Janer
Mal humor, indiferència, ansietat, depressió, adjectius que van canviar la vida d’una persona coneguda. En adonar-me’n, els primers dies no sabia què fer, com reaccionar. Setmana a setmana sabia que podia empitjorar i vaig voler ajudar-la. Al començament semblava que no tenia forces, se sentia molt sola, no tenia companyia al seu voltant i com que tenia un pensament negatiu, vaig haver de rendir-me. Després d’uns llargs mesos de patiment, ella, en pensar en la família, els amics, els companys, va voler donar-se una oportunitat a si mateixa. I en ser una persona forta ho va poder aconseguir. I sí, aquesta persona soc jo.

Brauli Moreno_3r C Col·legi Maria Janer
Aquell inhalador de diòxid de carboni era el meu pitjor enemic, sempre em deixava sense alè en els pitjors moments. Ningú et prepara per això. Els primers dies era difícil. Suposo que ens hi havíem d’adaptar, no? És difícil veure la por en els seus ulls. No tenir ni idea de què passarà, això sí, va haver-hi un moment de calma en la tempesta. La quarantena també et pot ajudar a reflexionar, a pensar en tu. Però això va desaparèixer i vam tornar a la “Nova Normalitat”. Sí, ho pensem i no tot és dolent: els prats són més verds, es respira un aire molt més pur, però…
La Pandèmia, la cura per la natura i la destrucció de la humanitat?

Esther Claveria _3r A EA 2a Ensenyança d’Ordino
Torna a ser de dia de nou, en Jaume fa el mateix de cada matí. Al sortir, els veïns se’l quedaven mirant. A part d’aquell moment, el dia va transcórrer amb normalitat. Eren quasi les vuit del vespre i tornava cap a casa. Passant per la vora del bosc, se li va creuar un cérvol ferit. De l’ensurt, el pobre home va donar un cop de volant. El cop era tan fort que li va atordir els sentits. Després del que havia passat, va tornar a ser al seu llit, sense cap ferida, sense cap cop, sense res. Estava totalment confós i va fer el mateix del dia anterior, es va plantejar la possibilitat d’estar mort i d’estar en el seu propi bucle infernal.

PERE CERQUEDA GULIN_3r A EA 2a Ensenyança d’Ordino
La motivació és el més important, si creus que pots podràs, si no ho creus no podràs. És molt important ser positiu, no et rendeixis, sigues constant i aconseguiràs els teus objectius. Supera’t a tu mateix per a superar les expectatives. No et deixis subestimar, si ho fas demostra que estan equivocats. Rodejat de la gent que t’ajudarà i no de la que només intentarà llançar-te per terra. Fes tot el possible per millorar, mai has de conformar-te, sempre busca més. I el més important, fes-ho perquè vols, perquè t’agrada, no perquè algú ho vulgui. Si busques trobaràs, així que busca fins a trobar el teu objectiu.

Christian Moraes_3rème G Col·legi Sagrada Família
Gairebé tothom deu pensar que traslladar-se de casa és el millor, no ho nego però ens ho pintem d’una manera que per a mi no s’hi assembla gens. El primer que es fa és posar en caixes les coses que després no saps si t’has emportat tot el que per a tu té valor i en quina caixa ho has posat, després tornar a muntar la teva habitació que mai acabarà com la tenies abans.
Un altre factor és que si te n’has anat a un lloc més lluny de l’escola o del supermercat sempre hauràs de sortir abans i potser anar a buscar el cotxe per comprar un paquet de xiclets o una beguda. Encara que la il·lusió que tens de veure nous paisatges pot compensar-ho.

Anna Herraiz Vergés_3r Col·legi Sagrada Família
No et preocupis més, germaneta, la teva germana està aquí per protegir-te, no et passarà res. No posis cara d’espantada, ja t’he llegit tots els contes que tenim a l’habitació, ara només cal dormir; així, tranquil·la i relaxada, tanca els ulls, germaneta meva. Sí, no m’oblido del petó al front i la galta. Sí, he mirat sota el llit, darrere la cortina i a dins de l’armari. No he trobat cap monstre. Ja t’he dit moltes vegades que els monstres no existeixen, són fruit de la nostra imaginació, només passa que sovint es tenen malsons i creus que el que has vist és molt real. Ara dorm, sí, la teva germana vigilarà els teus somnis, bona nit!

Marc Lacoste_3éme C Lycée Comte de Foix

Teníem un campionat de kungfu, però a causa de la Covid-19 es va anul·lar i es va fer a distància. Va ser molt estrany però també molt divertit. Com que no era en directe, jo estava ben tranquil perquè podia fer tots els errors del món que no passava res. Podia assajar fins que em sortís bé. Per al campionat, vaig fer una forma que es diu “espasa avançada”. Amb el tall del confinament, al principi ni me’n recordava. Vaig repetir la forma unes cinc vegades, i va arribar el moment de gravar. Vaig quedar en tercera posició de tot Europa. El primer i el segon premi eren per a dos nois turcs. Vaig saltar d’alegria quan vaig veure el resultat.

Brenda Luque_3éme C Lycée Comte de Foix

Un vint-i-dos de gener nevava amb moltes ganes i recordo que amb el meu pare, aquell dia, vam anar a esmorzar a una cafeteria on feien el nostre esmorzar preferit: xurros amb xocolata calenta. Cap a dos quarts de dotze vam anar a fer una volta per les botigues i més tard, vam anar al cinema fins cap a les set de la tarda. Llavors, ja vam tornar cap al cotxe per anar a sopar a casa, on ens estava esperant la meva mare. La mare havia preparat una sopa boníssima que vam menjar mentre li explicàvem el dia i encara vaig poder mirar a l’ordinador un episodi d’una sèrie que m’havien recomanat uns amics fins que vaig començar a badallar.

Jose Antonio Gómez Puente_3r D EA 2a Ensenyança d’Encamp
Fa anys, un nen i els seus dos pares van anar a veure una pel·lícula. A la sortida, va aparèixer un home i va disparar als pares del nen, que van morir. Des d’aquell dia el nen va començar a entrenar dia i nit perquè cap nen hagués de passar pel que havia passat ell. També perquè volia venjança. Quan es va fer un home, li va demanar al seu majordom que li fes un vestit per combatre el crim. El majordom es va negar i ell li va respondre: “Mentre jo sigui viu, faràs el que jo et digui.” El majordom va agafar un ganivet i li va clavar. Abans que morís li va dir: “Ara ja no t’he de fer cas, ni a tu ni als teus pares. Us he matat a tots.”

Laura Fontes Ferreira_3r D EA 2a Ensenyança d’Encamp
Tanco els ulls i noto un sabor estrany, quelcom està tocant els meus llavis. La sensació és agradable i a la vegada fastigosa. Alguna cosa a la meva panxa està naixent, com si tingués papallones volant. Uff! Crec que m’he enamorat quina sensació més estranya.
Tot va començar com un joc de dos nens i mira’m, ara no puc viure sense ell. Totes les preguntes i obstacles que ens ha posat la vida, i com hem sabut enfrontar-los. Amor meu, t’estimo. Els dies han passat i ara ja som vells. Bé, corregeixo, jo soc vella. Ell ja fa temps que em va deixar. Mai m’hauria imaginat que aquell petó canviaria tant la meva vida. Cuida’m des d’on siguis.

Paula Mateos_3r B COL·LEGI MARIA JANER
M’aixeco del llit i d’un moment a l’altre tot ha acabat. Una sensació estranya passa pel meu cos, una cosa que mai abans havia tingut. Em poso a mirar el cel ennuvolat, amb les galtes molles, tot es torna de colors foscos, sabent que res tornarà a ser igual. Em quedo pensant en el perquè de tot, sabent que mai més hi serà. Tot sembla que va bé, però per dins tot és un buit que no sabem si podrem emplenar. Mai havia esperat que tan aviat passés una cosa com aquesta. Per dins tot són crits, plors i sobretot molts records. Però al final la vida s’imposa. I també sabem que sempre estarà en els nostres cors, per sempre.

ORIOL MALLOL_3r B COL·LEGI MARIA JANER
Comença la pel·lícula. Ningú es pensava que seria de terror, però només començar no en vam tenir cap dubte. Incendis forestals a Austràlia per començar. Un accident d’helicòpter que mata un dels millors jugadors de la història del bàsquet. Protestes en contra del racisme als Estats Units per l’assassinat de George Floid. Posposen els Jocs Olímpics de Tòquio. Hi ha una explosió al Líban amb moltes morts. Apareix un virus mortal que fa aturar el món sencer, ens té tancats a casa durant mesos a més de tots els contagis i les morts. Si algú s’està preguntant pel títol de la pel·lícula, és molt senzill: 2020.