Luciano Peña_1ère MCV Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)
Maleïda quarantena. La PlayStation em va canviar la vida, vaig jugar ininterrompudament a la consola amb els meus amics. Jugàvem a jocs de futbol, tirs o guerra. Tots els dies m’aixecava i feia els deures del matí fins al migdia. Quan ja els tenia acabats engegava la consola i em posava a jugar, m’oblidava de tot i de tothom, perdia el control de l’hora, dels dies, dels mesos… les nits van anar ocupant el dia, ja no em movia del sofà, les hores d’estudi es van esvair i les meves vivències es resumien a la tàctica del joc per poder vèncer. Al recordar aquells moments voldria recuperar el temps perdut però ja he fet tard!
Mes: novembre de 2021
Microrelat inacabat
Jose Hens_1ère MCV Lycée Comte de Foix (edició 2020-2021)
Des de fa uns quants mesos al meu poble circula un rumor que té atemorits els meus pares. La gent del poble no para de parlar d’això, diuen que no és res de greu però a la seva cara puc entreveure la preocupació i tots els dies em diuen el mateix: “Mai deixis sola a la teva germana, passi el que passi.” Els dies van passant i no em separo d’ella. Un dia qualsevol decidim d’anar al parc com de costum però aquest dia qualsevol resulta ser l’últim dia de la nostra vida a la terra. Quan m’adono de les seves intencions ja és massa tard, començo a córrer, a cridar, a plorar i a desesperar-me. Ja han passat 15 anys i encara intento ser…
Ella
Àlex Batista Uceta_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (EDICIÓ 2020-2021)
La llum que em va despertar era clara com ella. Quan la mirava als ulls em perdia, era tan dolça que volia tenir càries i des d’aquell moment, em distreia de les àrees.
Olorava més bé que el perfum i quan la mirava els meus ulls veien llum, l’acabava de conèixer, però això no significa que el seu amic no pogués ser. Em vaig enamorar i en un obrir i tancar d’ulls, ella em va parlar. Cada matí quan arribava sempre la saludava, i quan reia content em ficava. El meu cor encara batega per ella, de totes les persones ella és la meva estrella.
Papallona
Júlia Escabias Alvarez_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (EDICIÓ 2020-2021)
Els canvis, canvis a l’escola, al treball, a casa. Últimament hem viscut un canvi molt gran en les nostres vides. Aquest petit ésser que ha vingut a envair-nos sense demanar-nos permís. La papallona fa canvis des que neix fins que mor. En aquest procés, primer ha sigut una eruga, fins que ha decidit canviar i evolucionar, ficant-se dins d’un capoll i passar a ser papallona. Els canvis estan presents contínuament en la seva vida, però no deixa que això l’afecti. Aquesta metamorfosi em fa pensar que hem de canviar-ho tot per no deixar de volar.
Un dia qualsevol
Joan Aguilar Oronosa_3r B Col·legi Sant Ermengol (EDICIÓ 2020-2021)
Sona el despertador. Em desperto. M’aixeco. Em preparo la roba. Vaig cap a la dutxa. Surto. M’eixugo. Em poso el desodorant i colònia. Em vesteixo. Em poso les sabates. Desperto els meus pares. Esmorzo. Pujo al cotxe. Anem a l’escola. Comencen les classes. Acaben les classes. Esmorzo i vaig al pati. Jugo al bàsquet amb els amics. Sona el timbre. Seguim. Vaig al pati i faig el mateix. Cinquena i sisena hora comencen. Acaben i vaig a dinar. Acaba el dia d’avui a l’escola. Em venen a buscar. Anem a casa. Miro vídeos fins que és l’hora de sopar. Sopo i em poso el pijama. Me’n vaig a dormir.
Por
Maribel Monteiro Pereira_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)
Tinc por, por de no ser acceptada. De vegades no faig les coses que vull perquè tinc por que em rebutgin. Segurament ja t’ha passat això més d’un cop, o t’està passant ara mateix… Escric aquest microrelat per dir-te que facis el que facis sempre hi haurà algú que et jutjarà, sigui pel que sigui sempre hi haurà alguna cosa que pugui molestar.
Així que no tinguis por i lluita pels teus somnis, i fes això que tant vols fer. I no deixis mai de fer alguna cosa perquè pugui no agradar a algú o et puguin criticar l’acció. Fes-ho! sense importar-te allò que pensi de tu la gent, o queda’t per sempre amb aquest dubte: i si ho hagués fet?
Cendres
Jordi Roca Alís_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)
Recordo estar caminant entre llàgrimes i cendres, també les cendres de la meva infantesa. Recordo el bosc on jo em vaig criar i on, a mi, em semblava que hi existia una força superior a tot, encara que amb una espurna una nit s’acaba tot. On en els meus records, s’alçaven aquells majestuosos pins, mentre les seves profundes arrels s’aferraven a la terra. La melodia del bosc sonava a través del monòton cant del picot, la constant conversa entre els rossinyols. Però aquell rumor omnipresent del riu resta allà, il·lès, enmig d’aquella tragèdia que roman sota els meus peus, junt amb el sord ressò del cruixent de la fusta, ara cendres.
La gasela i la zebra
Ara tallada_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2020-2021)
Hi havia una vegada una gasela anomenada Eugenia i una amiga zebra anomenada Paula per la ciutat preguntant a tothom on estaven, s’havien perdut. La gent fugia espantada i trucaven al zoo. Corrien amb por perquè temien tornar a ser torturades com ho van ser. Fins que van aconseguir amagar-se a l’entrada d’un edifici. La gasela li digué a la zebra: “Mira jo no suporto més aquest sofriment, he d’acabar ja amb ell.” La zebra li respongué: “No, no em deixis sola en aquest mar de gent, no puc continuar sola.” La gasela va desaparèixer, no la van tornar veure mai.
Tot ha canviat
Elsa Troitiño_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA (Edició 2020-2021)
Aquell dia que et vas aixecar del teu llit, vas baixar a la cuina a esmorzar i de la nit al matí tot va canviar. De sobte havies de portar mascareta, ficar-te desinfectant i no podies apropar-te als teus familiars a causa d’un nou virus. La Covid-19 havia canviat la vida de milers de persones. Les escoles van tancar, molta gent va perdre el seu treball i els hospitals es van saturar de persones malaltes. Tot es va ajustar amb aquest nou virus. Famílies que van perdre familiars, gent que es va quedar sense casa, sense ningú amb qui lluitar contra aquesta malaltia. I la pregunta que tots ens fem, tot això d’on ve?
Ella
Míriam Garrote Aroca_4t A Col·legi Mare Janer (edició 2020-2021)
Qui entra a tot arreu, qui no coneix fronteres, qui viatja a milions de quilòmetres per hora si és necessari. Qui està allà encara que tu no la vegis, encara que no la sentis, encara que no vulguis la seva companyia… qui t’escolta, qui t’abraça en moments de dolor, la insubstituïble, l’odiosament perfecta, lliure, forta, valenta, sensible… Tenir una bona persona com tu al meu costat és un gran regal! Conservar-te és una virtut! I jo ser la teva persona especial és un honor!
I pensar que quan et vaig conèixer semblaves tan normal.
Perquè jo sé que tenir-te al meu costat no vol dir ser inseparables, sinó poder estar separades i que res canviï.
Males etapes
Claudia de Araujo Martins_4t A Col·legi marE janer (edició 2020-2021)
Era una noia de 15 anys, semblava molt normal, però tenia un problema. Ella no ho volia acceptar, però se li va començar a notar massa físicament i psicològica. S’estava aprimant molt. Però no, no era per això. Era perquè no estava bé amb el seu cos i havia deixat de menjar. Havia deixat de fer esport, també, però ningú ho sabia. Al final ho va comentar amb la seva millor amiga, van prendre la decisió d’anar a un nutricionista i es va comprometre a seguir el pla. Però la malaltia la va superar i a casa vomitava… Trencà les normes recomanades. No va poder amb tot i va acabar amb la seva vida. L’entorn la va engolir sense pietat.
Primer dia d’estada
Fernando Ferreira_3ème Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)
Us parlaré del meu primer dia d’estada al Garatge Principal com a mecànic. Vaig anar a portar el full, el van omplir amb les meves dades i vaig tornar a casa. El dia següent, vaig entregar-lo al professor i em va donar la indumentària de mecànic. El primer dia em van fer ordenar i classificar el material i després netejar-lo. Vaig col·locar-lo als bidons en diferents llocs, en uns prestatges. A les 13.30 h vaig anar a dinar a casa. A les 15.30 h hi vaig tornar i em van fer treballar en moltes coses interessants. Una d’elles va ser que vaig fer pujar de revolucions un Jaguar, per comprovar què li passava al motor i va fer molt fum.
M’agrada Galícia
Ainhoa Castello_3ème Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)
A l’estiu, a Galícia, estàvem a casa, la meva mare i jo mirant la televisió, al menjador abans d’anar a dormir. I vaig sortir al jardí amb el meu gos. Davant de casa vaig veure passar dues senyores vestides de blanc. Vaig tenir por! A més, hi havia molta boira i llavors vaig anar a avisar la meva mare. Quan vam tornar a sortir ja no hi eren. L’endemà vam anar a dinar al centre del poble. A la tarda vam anar a la platja a prendre el sol i a les set vam tornar a casa. Ens vam dutxar i jo vaig anar a jugar a ping-pong amb la meva veïna fins a l’hora de sopar. Després vam mirar una pel·lícula de gossos i gats i després vam anar a dormir.
El somni perfecte
Marc Rubio_3rD EA 2A Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
En Quim va anar a un parc d’atraccions i va pujar a una roda d’uns cinquanta metres d’alçada. A la cadira del costat hi havia una noia molt maca. Es van fer amics i després de pujar a totes les atraccions del parc junts, van tornar a pujar a la roda. En aquell moment el paisatge va canviar completament. Els núvols es van posar roses, es van fer un petó i llavors la noia va desaparèixer. En Quim es va quedar parat i molt sorprès. Els núvols es van posar negres i va començar a ploure. De sobte, es va despertar.
El soterrani
Marc Borrallo_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
Què està passant? Sento sorolls molt estranys. Sembla un bebè demanant ajuda. Jo no tinc germans i els meus pares estan de viatge. Estic mort de por i penso què podria passar en el pitjor dels casos. No m’atreveixo a baixar al soterrani, tinc molta por. Llavors penso que podria ser un gat o que algun altre animal s’hagués colat. Finalment hi baixo. Tot està molt fosc i també fa molta pudor. Quan obro la porta em trobo amb…
Nervis, públic, esforç…
Sara Guerra_3r ESO Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Tot comença, em toca, he de memoritzar i sobretot esforçar-me, he de donar el millor de mi. Em toca fer un mortal. Va, vinga, sense pensar-ho. M’ha sortit bé, ara em toca paral·leles, crec que aquesta competició de gimnàstica artística em sortirà molt bé. Veig els meus pares a les grades animant-me, que bé! Ja l’he acabat, crec que m’ha anat bé però, és clar, depèn dels jurats. Podré quedar almenys en el tercera posició? Espera! Han dit el meu nom, vaig cap als premis, però em desperten i…
Ostres, no, estic a l’hospital, després de l’accident que vaig tenir. Però jo sé que quan em recuperi podré fer aquesta competició tan esperada!
Un somni transcendental
Laura Matilla_3r ESO Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Aquella nit em va costar agafar el son. Quan vaig aconseguir adormir-me, una cosa estranya va passar. Tot el meu voltant era completament diferent, com si hagués retrocedit vint anys. Era a casa. En baixar les escales vaig veure la meva àvia, més jove, més alegre… De cop i volta, un home alt i gros va entrar. Tractava d’esbrinar qui era, em sonava d’alguna cosa, i finalment vaig deduir que era el meu avi. L’havia reconegut per les fotografies que m’havien ensenyat, ja que mai vaig arribar a conèixer-lo. Em vaig posar molt contenta d’haver-lo vist per primer cop en la vida, i… de sobte, em vaig despertar. Aquell somni va fer que pogués veure per uns instants el meu avi.
Males influències
Guanyador curs 2020/2021
Christian Veloso Rodrigues_4rt A Col·legi Mare Janer
Des de petit m’han dit que no m’ajunti amb males influències. El que jo no sabia era que als 15 anys no em deixarien
anar amb els meus amics, ja etiquetats de males influències, pel fet de no tenir un mínim de diners i no tenir certa importància al país. El que jo no pensava era que una mala influència no només era la persona que fuma, sinó que és aquella amb qui a la teva família no li interessa que hi vagis, per por que no la deixi bé davant la gent important. El que no saben és que les “males influències” no han fet res per merèixer aquesta etiqueta i cada dia sofreixen. I jo em pregunto: qui són les males influències?
El tren
Guanyador curs 2020/2021
Aaron González_4rt A Col·legi Mare Janer
Tu, tu que sempre has viatjat, no sent un dels passatgers de cada vagó, sinó sent el conductor del tren, com el capità que governa el seu vaixell o com el pilot que enlaira el seu avió. Tu, només tu, que vas néixer entre carbons que s’incineraven per alimentar el motor, que de petit ja portaves el tren com qui porta una joguina. Tu, juntament amb els teus 86 anys, després d’haver portat tants passatgers al seu destí i d’haver visitat més de 26 països diferents…, tu, que has estat des del 1928 en el tren heretat del teu pare, el teu mestre, avui, avi, dia 6 de gener del 2014 has baixat del vagó arribant a l’última parada. T’estimo.