Dia: 4 de gener de 2022

Paula Gonzàlez_4t C Col·legi Mare Janer
Avui és la cursa definitiva. La meva rival va aparèixer un dia qualsevol, quan ningú s’ho esperava. Només tenia un objectiu, desafiar la meva vida en una carrera que jo no estava disposada a perdre. M’he estat entrenant a la pista cada setmana i deixant-me la pell a cada moviment. Ningú t’assegura la victòria però en els moments de dubte, tinc una espatlla on recolzar-me cada vegada que em rendeixo, la meva amiga Mar, que porta en aquesta batalla molt més temps que jo i que si no guanyo la cursa d’avui, possiblement serà l’última vegada que la vegi, ja que la meva pista d’atletisme és l’hospital i la meva infernal rival és la mort.

Pol Badell_4t C Col·legi Mare Janer
Havíem passat els últims dies junts abans d’haver-nos de dir adeu per una llarga temporada. De camí a l’aeroport, cap dels dos deia res. Només ens agafàvem de la mà amb força, i certa por pel futur. Cada vegada ens apropàvem més a la terminal. Els dos ens miràvem amb la mateixa cara. Vam descarregar les maletes del taxi. Vam entrar a l’aeroport. Ens vam dirigir cap a la porta d’embarcament, tot i que cap dels dos ho volia. Vam aturar-nos just davant d’aquesta. Llavors ens vam fer un petó. Un petó que els dos volíem que fos etern, però no va ser així. Era hora. Vam pronunciar aquella paraula que ningú volia pronunciar. Adeu.