Dia: 15 de gener de 2022

Noemí Codó Gasa_4t Col·legi Sagrada Família
En una nit d’estiu, la brisa del ponent passava pels meus cabells, més enllà vaig veure el sol que s’amagava en una llum tènue. Vaig tancar els ulls i en tornar-los a obrir vaig trobar màgia en el meu interior, el cor em bategava fort. Finalment, em vaig trobar enfront d’un panteó antic i derruït. A dins hi havia boira, sentia voletejar mussols a l’interior. L’ambient era fred i humit, vaig posar-me neguitosa mirant sense parar el rellotge que duia a la mà, les agulles del rellotge giravoltaven ràpidament. De sobte, em vaig trobar a la meva habitació i vaig ser conscient que havia estat en una altra dimensió temporal.

Ainhoa Casas_4t Col·legi Sagrada Família
No pots pretendre que oblidi tots aquells records que envaeixen la meva ment quan estic tota sola. No pots pretendre que oblidi les nostres carícies plaents acompanyades de mirades i de somriures. No pots pretendre que faci com si res hagués passat, perquè no puc. No puc oblidar aquella persona que ho va ser tot per a mi. No puc oblidar-te. Sembla irònic que aquella persona que ho era tot per a mi s’ha convertit en un record. Tantes promeses incomplertes per part de tots dos no s’obliden. Espero que aviat recordi els nostres records amb alegria i no amb tristesa perquè encara que no estem junts, t’estimo com no ho he fet mai amb ningú.