Dia: 27 de gener de 2022

Iria Fernández_3ème G Lycée Comte de Foix
Tenia setze anys, estava pujat a la moto i anava amb presses. Circulava per l’avinguda Salou. Era un dia assolellat. Sentia com l’aire recorria el meu cos. Avançava els cotxes pel carril dret quan, de cop i volta, vaig sentir una veu al meu cap que em demanava que reduís la velocitat. No vaig fer-li cas i, de sobte, vaig veure un cotxe que venia cap a mi. Instantàniament, tot es va tornar fosc. Em vaig trobar estirat a terra. No podia moure les cames. Aquell instant va canviar la meva vida. Em vaig despertar a l’hospital. Sentia la mare cridant, plorant. Em va dir que hauria d’anar en cadira de rodes tota la vida.

Carla Altimir Martin_3ème G Lycée Comte de Foix
Quan tenia deu anys, la mare havia d’anar a treballar tots els caps de setmana, així que cada dissabte em deixava a casa del tiet. Un dia, el tiet em va proposar de jugar junts a l’habitació. Aquell matí va ser el primer cop que va abusar de mi. Des d’aquell cap de setmana, res no va ser igual. Va estar abusant de mi fins als dotze anys. Em pegava i després em violava. La meva mare ho va descobrir gràcies a les marques que em deixava aquell home. Ara ja han passat quatre anys, però encara no ho he superat. Ell seguirà a la presó uns quants anys més, però no vull que en surti. Penso que la seva condemna hauria de ser de per vida.