El gos estrella

Clara Mateus Sobral_3ème B Lycée Comte de Foix

Tot va començar quan jo tenia cinc anys. El gos del meu pare ja tenia l’equivalent a deu anys d’un humà, es deia Max i tenia molta energia. Recordo una anècdota que m’han explicat sovint i és que una vegada que el van soltar de la corretja se’n va anar directament cap a mi i em va fer volar pels aires. Després d’allò, van passar moltes vivències i anys i es va anar fent més gran i assenyat. El seu millor amic era el gatet que teníem que es deia Mixu. Jo me’ls estimava ambdós tot i que eren lluny de mi perquè es van quedar a Portugal i nosaltres vivim a Andorra. Ara bé, els anys passen i s’ha convertit en una estrella molt brillant.