L’habitació blanca

Mireia Pardo_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA STA. COLOMA

Estic en una habitació tancada, blanca sense finestres ni portes. Porto una bata blanca, només recordo que estic en una banyera plena de sang. De cop apareix una noia, Eufòria. Comença a riure i diu: “Surt d’aquí, Emma, anem de festa. És igual com estiguis, t’ho passaràs bé!” Després, la Sadina que l’adverteix: “No baixis, queda’t aquí, passa de tot, no facis res”, i la tercera noia, Irania, que crida “podeu parar, fes el que vulguis, Emma! Total, a ningú li importa!” “L’Emma encara està en coma, creiem que ha sigut un intent de suïcidi i li hem detectat un trastorn bipolar”, va informar el doctor a la família.

Adrenalin

Aintzane Oyaga_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA STA. COLOMA

Quan començo a caminar i a notar el sol que pica el meu cos, però també que queda poc per gaudir de l’aigua. Quan em poso el neoprè i l’arnès, la sensació de saber que et divertiràs moltíssim. Entro i sento la fredor de l’aigua gelada als meus peus, sé que aquell dia passarà volant. I de sobte toca penjar-se des d’una cascada molt alta per gaudir l’aigua caure per la cara, entrar pel neoprè i saber que comences un nou barranc i una nova aventura. Quan s’acaba, penses que et queda temps per arribar al cotxe, però recordant que has fet una cosa que t’apassiona i sobretot fent-ho amb el teu pare, algú que estimes.