Dia: 17 de juny de 2022

Mariam Bensaleh _3ème B Lycée Comte de Foix

Un dia, amb tretze anys, el Jaume que era a casa ben tranquil, va rebre una trucada; era del seu avi. Aquest li demanava el favor de portar-li les ulleres que s’havia descuidat a casa seva, ja que no vivien gaire lluny l’un de l’altre. Però llavors, va tenir la curiositat d’emprovar-se-les i es va endur una sorpresa. Amb aquelles ulleres podia veure el món en blanc i negre. Quan les hi va tornar, l’avi va explicar-li que era el metge qui li havia receptat perquè evitaven quedar-se cec. I, des d’aquell dia, no ha deixat de preguntar-se com poden existir ulleres que permeten veure-hi així. Però, encara avui, no ha trobat cap resposta.

Clara Mateus Sobral_3ème B Lycée Comte de Foix

Tot va començar quan jo tenia cinc anys. El gos del meu pare ja tenia l’equivalent a deu anys d’un humà, es deia Max i tenia molta energia. Recordo una anècdota que m’han explicat sovint i és que una vegada que el van soltar de la corretja se’n va anar directament cap a mi i em va fer volar pels aires. Després d’allò, van passar moltes vivències i anys i es va anar fent més gran i assenyat. El seu millor amic era el gatet que teníem que es deia Mixu. Jo me’ls estimava ambdós tot i que eren lluny de mi perquè es van quedar a Portugal i nosaltres vivim a Andorra. Ara bé, els anys passen i s’ha convertit en una estrella molt brillant.