Dia: 6 de juny de 2022

Destí

per
Queralt Pedret Monells_3r B Col·legi Mare Janer
Estimat Bernat, no sé ben bé per què t’escric, però ja no és el mateix. Et semblarà estrany que t’escrigui, però és el que sento. Necessito dir-te que et trobo a faltar, sento que ja no estàs amb mi i em destrossa pensar-ho. Fa dos anys que no rebo els teus missatges ni les teves trucades, ja no tinc els teus petons, les teves abraçades, el teu somriure… I cada nit em paro a pensar què seria de la meva vida si estiguéssim junts, hauria tingut tots els problemes que tinc? Et necessito molt més ara. Crec en el destí i si tot va bé tornaràs, no tinc cap pressa, pren-te el temps que necessitis, jo sempre estaré aquí per a tu. T’espero.

uQueralt Pedret Monells_3r BCol·legi Mare JanerEstimat Bernat, no sé ben bé per què t’escric, però ja no és el mateix. Et semblarà estrany que t’escrigui, però és el que sento. Necessito dir-te que et trobo a faltar, sento que ja no estàs amb mi i em destrossa pensar-ho. Fa dos anys que no rebo els teus missatges ni les teves trucades, ja no tinc els teus petons, les teves abraçades, el teu somriure… I cada nit em paro a pensar què seria de la meva vida si estiguéssim junts, hauria tingut tots els problemes que tinc? Et necessito molt més ara. Crec en el destí i si tot va bé tornaràs, no tinc cap pressa, pren-te el temps que necessitis, jo sempre estaré aquí per a tu. T’espero.

I de sobte tot va canviar

per
Markel Postius_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan fèiem el dinar familiar a Lleida. Aquelles sobretaules tan llargues. Recordo quan jugava a futbol amb els cosins. Recordo que quan acabàvem de jugar, anàvem a la piscina. Recordo quan donava el menjar als canaris. Recordo que per pujar a Andorra compràvem el sopar a Artesa. I que ens menjàvem aquella coca de recapte. Recordo que en un instant tot va canviar. Recordo aquells dies a casa, la sensació de por, les estones a la finestra, la sensació de tancament, els aplaudiments a les 8 de la tarda, i aquelles tardes jugant al parxís. Recordo que la meva vida no tenia res a veure amb la d’abans. De cop, tot s’havia acabat.

uMarkel Postius_3r BCol·legi Mare JanerRecordo quan fèiem el dinar familiar a Lleida. Aquelles sobretaules tan llargues. Recordo quan jugava a futbol amb els cosins. Recordo que quan acabàvem de jugar, anàvem a la piscina. Recordo quan donava el menjar als canaris. Recordo que per pujar a Andorra compràvem el sopar a Artesa. I que ens menjàvem aquella coca de recapte. Recordo que en un instant tot va canviar. Recordo aquells dies a casa, la sensació de por, les estones a la finestra, la sensació de tancament, els aplaudiments a les 8 de la tarda, i aquelles tardes jugant al parxís. Recordo que la meva vida no tenia res a veure amb la d’abans. De cop, tot s’havia acabat.