16 de setembre, un per recordar

Naia Olaskoaga_3r C  EA SEGONA ENS. D’ORDINO

El 16 de setembre a les 11 del matí em trobo al mig de la vall d’Incles amb poca pinta d’excursionista. Estic il·lusionada d’anar a Fontargent i caminar 6 hores seguides un dia festiu. M’endinso al bosc. Com que estem en un país ben pla, no costa res pujar. La típica herba que punxa com mai m’irrita la pell. Ma mare demana: “És aquest el camí?” Com que em diuen que he de ser positiva dic que sí. Arribo a la base d’un pendent molt fort i confirmo a la mare que ens hem perdut. Decidim baixar i en un tronc podrit escriu les nostres inicials. Imagineu-vos en quin estat estava. Si algun dia el veieu, sabreu que no aneu pel bon camí.

Vull marxar de casa

Joan Loan_3r C EA SEGONA ENS. D’ORDINO

Em dic Pep i vull marxar de casa. Ja porto uns mesos intentant-ho. Fa unes setmanes he intentat fer signar al papi una autorització per independitzar-me sense dir-li què signava, però m’ha enxampat, ha rigut i m’ha reptat a tornar-ho a provar més endavant. Avui ho he intentat amb la mami. Li he dit: “A veure si et queda clar: ja no soc un nen, soc un adult de 48 anys capaç de prendre les meves pròpies decisions i resoldre per mi mateix els meus propis problemes. Així que mami, fes-me la maleta i algunes carmanyoles de macarrons que jo no puc seguir vivint en aquesta casa!” Fa una setmana que estic castigat a la meva habitació.