Dia: 18 de juny de 2022

Ona Torres Fernández_4t B Col·legi Mare Janer

Van ser els pitjors minuts viscuts. Ell ja s’acomiadava per sempre, i tenia els ulls plorosos i apagats, sense la màgia que transmetien abans. I alhora, li emergia un somriure. Mai no havia notat una connexió tan gran amb algú, una connexió que no duraria gaire més. La seva veu calmada em va dir les seves últimes paraules. Va haver-hi un silenci. Un silenci profund. Un silenci buit. I es va apagar. I no hi era. Acomiadar-me d’ell no va ser fàcil. Tot es va aturar. Les emocions i les llàgrimes van ser vives, i no sabria dir si tancaven una ferida o si n’obrien una altra. Va ser inevitable dir-li la darrera paraula. Un adeu per sempre.

Aitana Colobrans Sanjuan_4t B Col·legi Mare Janer

Entres en l’adolescència i el teu món canvia, ja no reconeixes el que t’envolta. La gent en qui creies ja no és com era i et comença a fallar. També tu mateix has canviat i te n’adones, saps que et comportes diferent amb tots. Ja no confies en ningú. El dolor ha mutat i ja no és físic, sinó emocional. Les nits s’han convertit en un infern.
I apareixen les preguntes i comences a donar tombs al cap. Què és la confiança? Què vol dir confiar? És un poder. El poder que li dones a algú per destruir-te en qualsevol moment. I per què? Per què fem això? Perquè estem convençuts que no ho farà mai. Arriba un moment que dius prou. Fins aquí.