Luca Cerqueda Lastovkina_3ème B Lycée Comte de Foix
Us imagineu la ciutat de París encaixada dins d’Andorra; la Tour Eiffel amb muntanyes al voltant dominant-la completament, l’Arc de Triomphe i la Place de l’Étoile amb l’enorme quantitat de cotxes que hi circulen. Imagineu-vos el que pensarien els francesos d’aquest manlleu. Us adoneu de l’impacte mediambiental que això suposaria? París, desapareixent sobtadament amb els seus habitants i ressorgint a Andorra. França podria declarar la guerra a Andorra per haver-los capturat París i els parisencs. I, com es defensaria Andorra? Potser amb homes muntats sobre vaques i cavalls o més aviat amb els tractors com a tancs… Seria un caos!
Mes: novembre de 2022
Ensopegada perfecta
Erika Queiros Cardoso_3ème B Lycée Comte de Foix
Si aquell dia nevat, ventós i gèlid, jo no hagués agafat aquell bus de les set i quaranta-cinc del matí, si no m’hagués quedat dempeus al costat d’uns nois rossos i alts, si a l’hora de baixar del bus no hagués ensopegat i m’hagués agafat del braç d’aquell noi, mai no m’hauria calgut anar a l’hospital i alhora tampoc mai no hauria conegut aquell noi magnífic, únic i increïble. No m’hauria casat i anat de lluna de mel. Mai no hauria conegut la universitat estatal de Califòrnia ni parlaria anglès perfectament. Va representar ser tan transcendent ensopegar aquell dia 8 de novembre a les set i quaranta-cinc del matí al carrer Beethoven.
El malentès
Daniela Neves_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Jo no tenia males intencions, només havia estat un malentès. Jo era petita i no sabia si els meus pares em parlaven de debò o no. Però jo vaig anar-hi igualment. Quan vaig tornar a casa no entenia per què hi havia tanta gent a casa. Els pares, els avis i fins i tot uns policies estaven allà, palplantats, mirant-me amb cara de pomes agres i alhora alleugerits. Em van castigar directament i jo, sincerament, no entenia el perquè. Quan va venir la meva mare a parlar amb mi, ho vaig entendre tot. Es veu que aquell “i tant bonica, ves al parc i arriba quan vulguis, amb 4 anys ja ets gran per fer el que vulguis”, no ho deien seriosament.
Avui sí
Alejandro Romero_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El Jordi s’aixeca i es despulla per sentir-se lliure. Mira el llit i no hi ha ningú. Obre la finestra i mira el paisatge. S’apropa a la cuina, agafa els Froot Loops, un bol, llet, i una cullera. Seu a la cadira i amb el mòbil posa música. Es cruspeix ben tranquil els cereals encara adormit i trist perquè feia temps que estava sol. S’acaba els cereals i deixa el bol i la cullera a la pica. Guarda la llet a la nevera i els cereals a l’armari. Va al lavabo, es posa el barnús i agafa el raspall de dents. Es posa la nova pasta de dents que s’ha comprat, se les comença a rentar i escup. Es mira al mirall i crida. Avui és el meu dia! Somriu.
Records
Joan Ros Vargas_3r B Col·legi Mare Janer
Dia 29 d’abril del 2020. Despertar-me amb alegria i veure que el meu padrí ja millorava. Una relació d’avi i net que mai s’acabaria. Recordo aquells dies de treball a la finca donant menjar als animals. En acabar, sempre ens assèiem mon padrí i jo a la quadra a menjar-nos un tros de xocolata i prendre’ns un suc, mentre m’explicava anècdotes seves de quan era jove. Ens passàvem matins i matins junts, el temps passava volant, eren petits moments inoblidables que sempre recordaria. Però de sobte reps la notícia que ens va trencar el cor a tots. Un dia en què tot va canviar. I ara tan sols queden els bons records.
No recordo
Jordi Herce Casanovas_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan anava a la guarderia, i ara vaig a l’ESO. Recordo quan jugava als tobogans, i ara ja no vaig ni al parc. Recordo quan jugava als cotxes de joguina, i ara jugo al mòbil. Recordo quan em despertava els caps de setmana a les 12h, i ara ho continuo fent. Recordo els divendres de pizza, i desitjo que això continuï sent així. Recordo els microrelats que m’he llegit per inspirar-me per escriure aquest relat. Recordo quan anava a l’hort a collir patates, ara prefereixo sortir amb els amics. Recordo que he de recordar records, però no em recordo de cap. Recordo que he de fer 640 caràcters i encara he de fer els deures.
Aquella persona
Ilenia Garcia Lorenz_3ème G Lycée Comte de Foix
Por? Por la que tenim de no trobar mai aquella persona. Amb qui connectes al cent per cent, que és la teva ànima bessona, amb qui tens una gran relació, que et fa sentir com si fossis en una pel·lícula on els dos protagonistes s’enamoren. Que comparteixin la mateixa passió pels capvespres, el cel i les estrelles. Que és igual de boig que tu, a qui us facin gràcia les mateixes coses. Que et faci sentir la millor persona del món, i amb qui et desapareguin les pors. Por de no trobar la persona indicada. Potser solament hi ha una persona així per a cadascú de nosaltres, i el més segur és que mai et creuïs amb ella.
L’Andorra d’abans
Eva Cerqueda Gallardo_3ème G Lycée Comte de Foix
Abans del 1950 els andorrans vivien de la ramaderia i del contraban de llana, sucre, etc. A l’estiu es dallaven els prats, es portava el bestiar a la muntanya a passar-hi tot l’estiu, perquè així podien menjar l’herba fresca de la muntanya… A la tardor es baixava el bestiar de la muntanya cap a casa, les ovelles feien la transhumància, les portaven cap als països veïns, i molts homes marxaven amb el ramat i s’hi quedaven fins a la primavera. Les dones es cuidaven de la casa i també dels padrins. Això, podríem dir, que és un resum previ de com vivien abans els andorrans. A vosaltres com us agrada més Andorra, als anys 50 o ara?
Separats per la vida i la mort
Gerardo Vizmanos Alegre_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Cada dia era igual, l’únic que el feia agradable i diferent era anar a l’estació i poder veure’l a ell. Aquell noi senzill que per alguna raó desconeguda feia que em palpités el cor. L’únic que ens separava eren les vies del tren, tu a un costat i jo a l’altre. Un dia vas aparèixer al meu costat, era tan feliç. Al cap d’uns dies em vaig despertar amb un nus al coll. Vaig anar a l’estació i estava tancada. La tristesa em va envair sense raó. Mai el vaig tornar a veure, i encara que les setmanes passaven aquella sensació de pèrdua no marxava i sabia que una part de la meva ànima se n’havia anat sense haver arribat a conèixer-lo.
Life-Lift
Tom Cornella Misse_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Tot va començar quan vaig entrar a primer, que excepte els meus excompanys de Canillo, no coneixia gairebé a ningú. Però quan vaig començar a parlar amb ells ja em vaig sentir més acompanyat. Però tots els problemes van començar en endinsar-me a segon curs. Tenia una classe bastant complicada, que si ara em molestaven, que si ara interrompien, que si ara xerraven molt… Per sort, segon va acabar, i ara estic en una bona classe amb bons companys, amb bons professors que em tracten bé. La vida en un any m’ha canviat molt i espero que així segueixi. Que seguim tots motivats. Però… Qui sap què passarà d’aquí a 5 o 10 anys? És un misteri…
No tot és com sembla
Nora Malea Ordoñez_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
A la Martina, a l’escola la criticaven per la seva aparença. Deia que els seus pares no tenien gaires diners; la mare era cambrera i el pare escombriaire. Anava sempre amb la mateixa roba i els companys se’n reien. Passaven els mesos i ella n’estava farta. El divendres a l’escola se celebrava una festa i havien d’anar elegants. Els nens que sempre es reien d’ella li van dir que no hi anés, perquè, com es compraria la roba? El dia de la festa va demostrar que tot no era com semblava. Ella anava amb un vestit caríssim i un cotxe de luxe; ocultava que el seu pare portava un negoci immobiliari i la mare era advocada.
El senyor sense sabates
Gerard Lluís Cerdeira_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Hi havia una vegada un senyor pobre que no tenia diners ni per comprar pa. Passava molt de fred de nit perquè no tenia res per tapar-se els peus. Un dia va passar per davant d’una sabateria i a l’aparador va veure unes sabates molt boniques. Malauradament no tenia diners i se li va acudir de crear-ne unes amb una capsa de cartró. Va començar a retallar a poc a poc i les va pintar del mateix color que les de l’aparador. Quan va acabar, les va deixar eixugar i al cap de vint minuts se les va posar.
Anava pel carrer amb les seves sabates noves i la gent el mirava encuriosida, però se sentia molt feliç amb allò que havia creat.
FC Santa Coloma
Pedro Ferreirinha Martinez_3ème I Lycée Comte de Foix
Avui és dimarts, toca entrenament. Fem un rondo per escalfar. Fem possessió, per després fer una sèrie de xuts de cara a la porteria, acabem amb un partit i cap a casa. Ja som dimecres, avui al camp de la Borda Mateu fem un rondo com sempre, fem dues voltes i a entrenar, són uns entrenaments durs i com sempre acabem fent un partit. Som divendres a les 19.30, avui al camp de Sant Ermengol fem un rondo, entrenem, acabem amb partit i cap a casa. Com cada dissabte fem un partit i el primer és contra l’Atlètic d’Escaldes, al camp d’Ordino a les 17.30. Ens animem amb el crit d’1, 2, 3 FC Santa Coloma! Guanyem i l’Atlètic cap a casa.
La meva passió
Carlos Daniel_3ème I Lycée Comte de Foix
Vaig començar a jugar al futbol a l’escola i em va agradar molt. He jugat en dos equips. Vaig jugar al Sant Julià i al Sant Lòria, però com que ja no existia el Sant Lòria vaig estar un any sense jugar i al cap d’un any em vaig apuntar a l’Atlètic Club d’Escaldes. Em dic Carlos Daniel, soc defensa central i vull continuar essent defensa perquè em va millor. El penúltim partit va ser contra l’Encamp. Vam empatar 3 a 3 perquè l’àrbitre va comptar dos gols que no eren legals. El primer l’havíem salvat a la línia i un altre jugador havia fet falta al porter però l’àrbitre no ho va indicar. En fi, el futbol és així i l’àrbitre mana.
La meva passió
Àlex Nevoa Rocha_3r B (Edició 2021-2022) EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Cada dilluns, dimecres i divendres entrenava després de l’escola. Hi havia de posar molta constància i motivació perquè els dies d’entrenament havia d’entrenar en lloc de fer altres coses. Els caps de setmana no tenia gaire temps per a activitats lúdiques ja que tenia partits a Lleida o a Andorra. Els dilluns estava molt cansat però havia de seguir treballant i millorant per superar-me a mi mateix per així arribar el dia de partit i estar convocat per poder jugar. Actualment jo segueixo dedicant-me a jugar futbol i és la meva passió ja que és un esport que m’agrada molt i vull arribar a ser futbolista professional.
Un tumor en papallona
Hèctor Murillo_3r B (Edició 2021-2022) EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Ja era molt tard, havien passat sis hores d’ençà que va començar l’operació i no se sabia si el pacient tornaria a caminar.
–Aquest tumor semblava més fàcil d’operar al TAC.
–Tranquil·litzi’s Dra. Hogwarts. Vostè té doctorat en cirurgia, segur que caminarà.
L’infermer Edison la intentà tranquil·litzar, però ell sabia de sobres que feia massa temps que operaven i ja estaven cansats. Era un tumor cerebral en papallona, molt a prop de la medul·la espinal, i el pacient podria perdre la mobilitat. Van continuar passant les hores i a l’hora vuit per fi van arribar al tumor, però el més complicat venia ara: extirpar-lo.
El diagnòstic
Marc Aranda_3r A Col·legi Mare Janer
Recordo quan anava a l’escola. Recordo que em costava relacionar-me amb la gent. Recordo que sempre jugava sol. Recordo que mai me n’anava de vacances. I recordo que els pares treballaven fins tard. I recordo que sempre em quedava amb la iaia. Recordo que un dia a l’escola els meus pares es van reunir amb el professor. Recordo que un diumenge vaig anar al metge. Recordo la meva mare, que com sempre estava preocupada. Recordo que vaig entrar a l’habitació amb el metge. Recordo haver de respondre a una sèrie de preguntes. Recordo la cara de la mare quan vam sortir de l’hospital. Recordo tornar a l’escola, ja ningú em tractava igual.
El sensesostre
Àlex Carrera_3r A Col·legi Mare Janer
Recordo anar al mercat a comprar el sopar. Recordo una parada de fruita. Recordo comprar cinc taronges per sopar. Recordo un sensesostre. El recordo pidolant. Recordo que tothom l’ignorava com si no hi hagués ningú. El recordo trist. Recordo donar-li el canvi de la fruita. Recordo arribar a casa. Recordo la bronca de la família. Recordo anar-me’n a dormir. Recordo despertar-me. Recordo sortir amb amics. Recordo un home amb roba molt cara. Recordo que se’m va apropar. Recordo que era el sensesostre del dia abans. Recordo que em va donar les gràcies pel canvi que li vaig donar, l’havia invertit en una butlleta que resultaria guanyadora.
Records
Eric Costa Torres_3ème F Lycée Comte de Foix
Era un dia normal, com tots els altres. L’Enric estava assegut en un banc, enmig del parc. Li agradava recordar els vells temps, aquella època que ara semblava tan llunyana, la seva joventut. Li agradava pensar en la seva infància, generalment l’època més nostàlgica de la vida d’una persona, un moment de la vida en què no hi havia tantes preocupacions ni obligacions. Recordava els seus pares, quan encara eren relativament joves, i els seus primers amics, amb la major part dels quals havia perdut el contacte feia temps. Era bonic recordar les persones, els llocs, però era el moment de tornar a casa per a l’Enric.
Aquella visió
Ferran Fernández_3ème F Lycée Comte de Foix
La història comença un dia qualsevol. Vaig sortir a passejar pel centre tranquil·lament, i de sobte, vaig sentir un soroll molt fort que venia de la meva esquena, un soroll com quan xoquen dos cotxes a gran velocitat, un soroll d’una frenada brusca i seguit d’això un crit esgarrifós d’una dona. Em vaig girar per mirar què havia passat, però ningú semblava haver sentit allò, tothom caminava tranquil·lament mirant el cel. Vaig seguir caminant pensant en allò quan al cap de dos minuts vaig rebre una trucada, de fons només se sentien molts sorolls i una veu lleugera sense aire que em deia: -Vine ràpid a l’hospital, que se’n va.