No ho crec

Gisela Gras Joval_3 B Col·legi Sant Ermengol
Tenia tantes ganes de veure’l… “Tinc ganes de veure’t”, (aquest va ser l’últim missatge enviat per l’Alba).
Amb tota la sabata xopa vaig continuar. Aquella ombra misteriosa anava darrere meu. Portava mesos esperant aquell moment. Per fi veuria l’Alba de nou.
Em posava nerviosa; a cada passa, l’ombra també en feia una. Només volia retrobar-me amb ell. L’Alba sempre era puntual, però jo ja portava mitja hora esperant-la. Per què em perseguia? Em trucava algú. Vaig despenjar i només vaig temps de cridar. Vaig trucar-li. Quan va respondre’m, només vaig sentir un crit seu i em penjà. L’única pregunta que em feia era: la tornaria a veure?