Plàstic a tot arreu

Ava Lyon Junyent_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp

Allà on anava veia plàstic. A l’escola es fixava en el bolígraf o el retolador de pissarra. A casa es fixava en tots els contenidors de plàstic, guardats a la cuina, o en les plantes falses de la seva mare. Fins i tot a la muntanya veia plàstics a terra. Però el pitjor era el supermercat, no podies mirar enlloc sense veure plàstic o alumini.
S’havia convertit en una obsessió, no era capaç d’aguantar la pressió. Un dia va esclatar, i al mig del carrer, va cridar:  “Pareu de malmetre el nostre món!”. No deixava de ser curiós que justament ella vestís una jaqueta de pell de guineu i unes botes de pell de cangur.

Vida d’esforços

Júlia Sánchez Cabral_3r E EA 2a Ensenyança d’Encamp

El dolor que sents quan t’esforces molt. És una pressió que no pots suportar; la suporto per no fracassar. Però arriba un moment en què no pots donar més de tu. Mai no ets prou bo per a algú. Quan intento fer alguna cosa, els records em tornen a fer caure. No sé com millorar tot el meu món, ara necessito noves ales que em tornin a fer volar. La meva vida és molt difícil, no m’imagino la dels altres. Encara no he acabat l’escolarització obligatòria i m’estic ofegant amb els meus sentiments. Em queda un llarg camí per recórrer i per afrontar aquells entrebancs, problemes i aquelles lliçons de vida que encara ara han d’arribar.