Dia: 18 de novembre de 2022

Maria Suprunenko_3ème B (Edic. 2021-2022) Lycée Comte de Foix
Hi havia una vegada un gat que no tenia amics. Ara bé, tenia moltíssimes ganes de tenir-ne. Anava demanant a tothom si algú volia ser amic seu, però ningú acceptava. El gat, ben trist, va anar a la vora del riu i allà hi va trobar un peix plorant. El gat es va asseure a prop i el peix li va confessar: “Estic trist perquè no tinc amics!” Llavors, el gat, animat perquè no era l’únic en aquella situació, va proposar al peix ajudar-se mútuament a cercar amics. Tots dos estaven convençuts que així trobarien més fàcilment amics. Ara, fa molts anys que s’ajuden. Llàstima, però, que no s’adonen ni l’un ni l’altre que ells ja són bons amics.

Clara Vila Fité_3ème B (Edició 2021-2022) Lycée Comte de Foix
L’altre dia vaig anar al metge. Em va dir que estava molt bé: tenia l’esquena recta, era suficientment elàstica, hi veia clarament, anava bé de pes. Però, va comentar una cosa que em va colpir més del que pensava: no creixeria més. Com? Jo que, cada vegada que retrobava algú, m’havia acostumat a sentir-me dir: “Com t’has allargat!”, jo que canviava de sabates cada tres mesos, que veia com el meu cos canviava. I és que m’agrada canviar. Però ja no passarà més. No em cansaré de mi mateixa? El pitjor és que la pròxima vegada que canviï serà un símbol de decadència, no per anar a millor, sinó un avís que cada cop quedarà menys temps.