Records

Eric Costa Torres_3ème F Lycée Comte de Foix
Era un dia normal, com tots els altres. L’Enric estava assegut en un banc, enmig del parc. Li agradava recordar els vells temps, aquella època que ara semblava tan llunyana, la seva joventut. Li agradava pensar en la seva infància, generalment l’època més nostàlgica de la vida d’una persona, un moment de la vida en què no hi havia tantes preocupacions ni obligacions. Recordava els seus pares, quan encara eren relativament joves, i els seus primers amics, amb la major part dels quals havia perdut el contacte feia temps. Era bonic recordar les persones, els llocs, però era el moment de tornar a casa per a l’Enric.

Aquella visió

Ferran Fernández_3ème F Lycée Comte de Foix
La història comença un dia qualsevol. Vaig sortir a passejar pel centre tranquil·lament, i de sobte, vaig sentir un soroll molt fort que venia de la meva esquena, un soroll com quan xoquen dos cotxes a gran velocitat, un soroll d’una frenada brusca i seguit d’això un crit esgarrifós d’una dona. Em vaig girar per mirar què havia passat, però ningú semblava haver sentit allò, tothom caminava tranquil·lament mirant el cel. Vaig seguir caminant pensant en allò quan al cap de dos minuts vaig rebre una trucada, de fons només se sentien molts sorolls i una veu lleugera sense aire que em deia: -Vine ràpid a l’hospital, que se’n va.