Inseguretats

Jan Regada Hierro_4t B Col·legi Mare Janer
Les mans em tremolen. No soc aquí. Estic a dins. És molt gran, a la vegada, petit, agradable i fatigós. Ho tinc en un racó i no puc esborrar res. No és la primera vegada ni l’última. Noto una fredor que no em deixa el cos, i una escalfor que no em deixa que surti de dins. Sé què vindrà, però no en quina forma. El temps no et fa vell, però sí fa oblidar-te’n, amb ulls tristos, amb braços lents, amb ànima que pesa i amb ment viatgera. Un record distingit se m’apropa i m’arrossega, i penso que no el podré oblidar mai. Em persegueix com una ombra, nit i dia, aguaitant el moment indicat. Se’n va, però per tornar i deixar una altra ombra.

Egoisme

Alma Ibáñez Prieto_4t B Col·legi Mare Janer
Pensava en ell, en el seu rostre, en els seus ulls, en les seves mans, en el seu record. Cercava en el meu cap moments al seu costat. Però tot em recordava a l’últim any, quan tot va començar a enfosquir-se. Ho recordo tot, com si fos ahir. Sentia ràbia pel que va passar i, alhora, enyorança, perquè el volia amb mi. Egoisme era l’únic que quedava entre nosaltres. Els dos volíem ser feliços i no ens importava el que l’altre sentia. Volia tornar a veure el seu somriure i escoltar de nou la seva veu. Tornar a estar junts, encara que ni a un ni a l’altre ens fes bé. Necessitava abraçar-lo un cop més, tot i que sabia que vindria un adeu.