Un cop mal donat

Sergi Sansa_3ème B Lycée Comte de Foix

Un cop sec, un nen a terra, plorant, amb la seva maneta aguantant-se el cap. Jo era a l’altra vorera, vaig travessar i em vaig adonar que acabava de topar amb un desfibril·lador. En aixecar-lo vaig veure que tenia un bony lleig i morat que feia mala pinta. Érem a la plaça major, vaig precipitar-me al bar més proper per demanar gel, però no n’hi havia. Llavors, vaig recordar que érem a prop del CAP, era la millor opció. Vam entrar-hi a demanar una mica de gel, però van veure que el cop era massa greu i que s’hauria d’explorar. Al cap d’una estona, va tornar el metge i em va dir alarmat:  -Truqueu als pares del nen immediatament!

El millor viatge de la meva vida

Ariza Alexander_3ème B Lycée Comte de Foix

Un 30 de desembre, pel meu aniversari, els meus pares em van regalar un viatge a Disneyland París. L’endemà, ben d’hora, vam carregar el cotxe i vam començar el millor viatge de la meva vida. Les primeres quatre hores viatjava còmode, però cap a la sisena hora ja n’estava ben fart. Llavors, vam fer una paradeta i vam tornar a la car-retera. Quan vam entrar a París hi havia molta cua i vam estar més d’una hora aturats. Vam arribar al centre quasi de nit. Vam allotjar-nos en un hotel cèntric. Al matí, per fi, vam anar a Disneyland, on vam passar uns dies. Evidentment, vam visitar la torre Eiffel. I com tot acaba, vam tornar a Andorra.