Liam Astrié Blanco_3C Lycée Comte de Foix
Vull avisar-vos que em fa molta mandra escriure un relat, per tant no el faré com espereu. Prefereixo explicar la meva situació. També vull comentar que el premi em sembla pobre comparat a l’esforç dels alumnes. Però, és el que passa avui dia, que les escoles no gasten calés ni per comprar unes mandarines en bon estat. Fins i tot els alumnes ens hem cansat que hi hagi vaga dia sí, dia també: no és just per al nostre aprenentatge adequat. Els qui patim les conseqüències som els actors del futur. Reivindico que alguns sistemes educatius canviïn el mètode per un de més flexible. Si em tracteu com a noi problemàtic, com espereu que actuï?
Dia: 21 de febrer de 2023
Estèril
Martí Sansa_3ème Lycée Comte de Foix
La sang que tenia a les mans no era pas meva. La dona cridava, quasi em suplicava de parar, però jo sabia que encara no era el moment. Aquell objecte punxegut i metàl·lic em servia per anar-li retallant el cos de forma acurada, precisa. Ella cada cop cridava més, deixant escapar la vida. Sense pietat, jo continuava la incisió, curós, gaudint de l’instant. Només quan vaig considerar que era suficient, vaig parar. Aleshores, els xiscles de la dona van donar pas a uns crits aguts i primitius com els d’un nen que acaba de néixer. De seguida, vaig donar el bebè a la mare, i vaig ordenar que ho netegessin tot per a la següent intervenció.