Un diumenge a la tarda diferent

Rocio Agea_3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Un diumenge estàs sol a casa, els teus pares estan al carrer donant un tomb, et truca un amic perquè surtis una estona. Et dutxes, et vesteixes i surts. Vas a la plaça del poble on has quedat amb els teus amics. Són les set de la tarda i et truca la teva mare. Et diu que el teu pare acaba d’entrar a urgències. Li dius als teus amics que has de marxar a l’hospital a veure el teu pare. Te’n vas corrent. Arribes, et trobes la teva mare que et diu que li ha agafat un infart i que ha d’estar uns dies ingressat. Estàs molt cansat i només vols dormir. Tanques els ulls i desitges que això passi i s’ar­regli i marxes a casa amb el teu germà.

Família canina

Neus Pujol_3r A EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

–Mare, per què només et veig a tu i a la tata?
–No tenim ningú més!– em va respondre amb un to indiferent– Som només nosaltres tres. Em vaig quedar paralitzada com si m’haguessin donat una puntada en tot el pit. La decepció es va apoderar de mi. Me’n vaig anar al llit amb molta pressa. Jo tenia esperança de conèixer algun familiar, però no podia ser. La mare em va voler tranquil·litzar, però no va servir de res. Feia una setmana, li havien trucat d’una gossera per anar de voluntària, com ella bé sap, cuidar gossos és el que més m’agrada en aquest món. Em vaig adonar que la millor família era la canina, juntament amb la meva, és clar!