Dia: 23 de novembre de 2024

IRAIA VICENTE SOMOZA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Soc a classe i torna a sonar el maleït aparell. Estic alta? Estic baixa? Més insulina? Més sucre? Els companys em miren, quina vergonya! Em pregunten què em passa, el professor demana qui és, que apagui el mòbil. Com li dic que no és el mòbil, sinó que l’aparell que sona és el que em salva la vida? Aixeco la mà i ho explico, tots en silenci, el docent ho entén, però no està encara informat sobre això. De sobte, sona de nou i em marejo… La gent es posa nerviosa i no sap què fer, arriben col·laboradors, veig moltes persones al meu voltant i em desplomo. Quan em recupero, m’adono que he de fer cas al maleït aparell per estar bé.

NOA TORRES DELGADO_3r A A SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era un dia fred, jo sentia que passava quelcom, tot era estrany. Aquell dia no hi eren els pares i ens vam quedar amb els padrins. Estaven molt seriosos i tristos, jo preguntava “Què passa?”, però ningú no contestava i no entenia res. La meva germana estava igual d’espantada que jo. A mitja tarda, van arribar els pares, vestien de negre, clarament no podia ser res de bo. Ens van fer seure al sofà i va arribar la realitat com una galleda d’aigua gelada: l’àvia havia mort. En sentir-ho, em va envair un sentiment d’immensa buidor. Va ser un dels sentiments més dolorosos, tot i que així és el cicle de la vida. Però l’enyoraré moltíssim.