Mes: gener de 2025

AINA GIMÉNEZ ABELLA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Tombada al meu llit, miro al sostre i penso en el teu somriure, la teva manera de ser. La teva mirada se m’ha quedat clavada a la ment i no me la puc treure del cap. Aquells moments junts. No he sentit mai més aquella connexió, comoditat, tranquil·litat i seguretat. T’enyoro. Et necessito. Aquell dia en què ens vam explicar les coses més profundes. M’ho vas explicar tot de tu. I de cop, vas desaparèixer. Què et vaig fer? Per què ha acabat així? Això és el que em pregunto cada dia, a la nit, constantment… Encara penses en mi? Deixa’m ser el teu refugi. Ets la meva persona preferida. Sempre seràs tu. Tu i jo, ningú més. T’odio.

PAU HORMIGO PONCE_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Per què vas canviar? Per què ja no volies fer res? Per què ja no reies, o jugaves? Per què estaves sense ànims i ploraves pel teu pare? Per què no eres tu sense ell? Per què has marxat amb ell? Per què abans ja no ets alegre i riallera? Per què sembla que l’adeu del teu pare es va emportar la teva ànima? Per què ja no podies estar sense ell? Per què era tan important per a tu? Per què mai em vas parlar d’ell? Per què no volies ajuda? Per què jo t’he provat d’ajudar si al final no ha valgut la pena? Per què ens has deixat a nosaltres? Per què quan m’ho van dir vaig perdre una part de mi? Per què no vas poder més? Per què tu?

ANTHEA COUSIN MARTI_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

De vegades estimem una persona sense adonar-nos que ens oblidem de nosaltres mateixos. És dolent sacrificar-se i fer el possible per no perdre algú, ja que t’oblides que tu també ets important. Part del temps que dediques a aquella persona el necessites per pensar en tu, com estàs, si et sents bé amb tu mateix. Mirar-se al mirall, pensar que has de canviar per ser millor mentalment i físicament per donar la millor versió de tu sense que els altres importin i centrar-te en tu és una cosa que ajuda a tenir amor propi. Has d’agafar temps per a tu cada dia i has de reflexionar. I si has d’aprendre a estimar-te abans d’estimar?

DUDA MARTY BARROS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

El 31 d’octubre de l’any 1904 el Marc, el Pol i el Gorka van endinsar-se al bosc perquè havien sentit gent cridant. Van veure un grup de noies que menjaven al voltant del foc i que recitaven unes paraules molt estranyes. Semblava que estaven fent un ritual satànic per invocar el dimoni. El Pol va dir que estaven boges. Quan s’hi van apropar algú o alguna cosa els va atacar. Una mena de dona deformada va arrencar el cap al Gorka. El Marc i el Pol van començar a córrer i a cridar. Es van refugiar sense fer soroll en una caseta molt petita on hi havia màquines de jardineria. La mare del Pol va aparèixer i va cridar: “Feliç Halloween!” 

Caracteres: 707 | Palabras: 132 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1

PAULA TORNER PORTEL_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Tot va començar amb una noia que estava en un tren, rumb a Barcelona. Just quan estava asseguda al tren, va veure un home amb un aspecte peculiar. Tenia una barba llarga i roba ampla. Va pensar que aquell noi no tenia feina a causa del seu aspecte. El senyor portava una bossa i va començar a mirar uns papers, ella amb molta curiositat es va apropar i va llegir el document. Resultava que aquell noi estudiava física quàntica avançada. Finalment, quan ella va arribar a casa li va explicar al seu marit la situació del tren i ell li va explicar que havia d’entendre que no tot és el que sembla i que no s’ha de jutjar abans de temps.

JOSE PRIETO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un nen es troba un rellotge en una estació de tren i se’l prova. Canviant l’hora s’adona que pot tornar enrere en el temps. Llavors, aprofita l’ocasió per resoldre els problemes del passat. Tot anava molt bé, quan de sobte un dia s’adona que els seus pares ja no el reconeixien. El nen va començar a reflexionar i va arribar la conclusió que cada vegada que tornava al passat i canviava un defecte tenia una influència en el futur. Això el va marcar tant que finalment va decidir no canviar més els seus defectes, acceptar i afrontar el futur tal com es presentés per no perdre més familiars seus.  

Gerard canal_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un home es despertava cada dia en un lloc diferent i anava coneixent el món de manera ràpida, ja que només tenia 24 hores. Un dia es va despertar i no sabia on era. Va començar a escoltar gent disparant, helicòpters i bombes. Es va adonar que era a Israel. Però ja era massa tard per fer-hi res, perquè una bomba li va caure a prop. Va començar a córrer amb totes les seves forces, però no va ser suficient. En aquell moment, va veure el perill que suposa viatjar i va reflexionar sobre les guerres, i com de malament ho passen les persones que tenen familiars i amics a la guerra, que moren per defensar el seu país.

ELIAN GARRIDO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

L’altre dia havia sortit a passejar pel carrer al costat de casa meva. Al costat de la carretera vaig veure un noi que em semblava que em saludava, jo, vaig fer el mateix i el vaig saludar. De sobte m’adono que aquell senyor no em saludava a mi, sinó a una noia, que se situava darrere meu. Per no passar vergonya, vaig deixar la mà alçada, instants després va venir un taxi i hi vaig pujar, va portar-me fins a l’aeroport. Avui soc a l’Afganistan començant una nova vida. Les oportunitats s’han d’aprofitar.

LOLA CASAS_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

La relació entre germans és d’amor-odi. De bones, ho donaries tot per ell però a vegades, no vols cedir ni en un detall. Quan ets el germà gran, sempre et toca fer les coses, ja que has de donar exemple. Quan discutiu o vol quelcom de tu, sempre tindrà la raó o se sortirà amb la seva, perquè els pares el veuen més fràgil i el protegeixen. A més, el petit aconsegueix als dotze anys moltes coses que tu no has aconseguit fins als quinze. El gran li obrirà totes les portes perquè els pares ja ho hauran experimentat abans, i no es plantejaran tants dubtes. I tot això, per als grans, fa ràbia. Però al final, és una gran sort tenir germans.

ABRIL GOMES_3ème H  LYCÉE COMTE DE FOIX

Dies abans del meu aniversari, vaig rebre aquella misteriosa trucada. Quan vaig agafar el telèfon ja havien penjat. No podia recuperar la trucada, el número no havia quedat registrat. Segurament era de l’estranger. Després d’aquella intrigant trucada, no n’hi va haver cap més. Un matí com qualsevol altre, vaig anar a l’institut però llavors, estava especialment alegre i emocionada perquè l’endemà seria el meu aniversari i em feia il·lusió. Quan ja vaig tornar a casa, la porta estava oberta. Quina sensació! Vaig entrar i hi havia la meva àvia. Tot va prendre sentit, era ella qui havia trucat perquè ens volia avisar de la seva visita. 

ALMA MARTINÉZ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Avui ha sigut un dia molt dur, només volia descansar amb el meu marit i el meu fill. Ells estaven dormint quan, de sobte: Ring! Ring!… Em va començar a sonar el telèfon. Jo l’ignorava, però no parava de sonar. Com que no volia que es despertessin, em vaig aixecar i vaig contestar. Al principi ningú responia així que vaig penjar. De sobte, quan estava tornant al llit va tornar a sonar, em vaig girar i vaig respondre. Estava bastant espantada, ja que era molt tard. Una veu estranya va respondre… —desperta’t, res és real, desperta ja—… On soc? vaig pensar. Soc en un hospital.  —Acabes de despertar d’un coma de 10 anys—. Res era real.

Ruben Gama_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Veient la televisió vaig sentir el timbre de casa. Em vaig aixecar i vaig anar cap a la porta per veure qui era. Vaig obrir la porta i vaig veure una caixa a terra. Vaig agafar la caixa i vaig entrar dins de casa. Vaig asseure’m per obrir la caixa i vaig trobar una carta en un sobre negre. Vaig començar a obrir-lo i vaig veure que era un sobre d’una persona amb qui em vaig barallar fa temps. Creia que era una carta de disculpes o per fer-nos amics, però la vaig llegir i no era el que pensava: eren tot insults. La vaig anar a tirar a les escombraries, però vaig sentir un soroll molt repetitiu, com un rellotge, i… BOOM! 

JOEL GONZÁLEZ_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Cinc anys abans la Segona Guerra Mundial, la família Reinz, una família pobra, vivia als afores d’Alemanya. Un dia, els pares van anunciar que havien comprat uns bitllets de tren per anar-se’n a un altre lloc. Durant el viatge, aquesta família es va fer amb la família Smith. La benjamina dels Smith, la Sofia, es va fer molt amiga d’en Sergi, el benjamí dels Reinz. Quan va començar la Segona Guerra Mundial, els Smith van haver de marxar sense haver-se acomiadat. El Sergi li va donar un collar a la Sofia com a record i ella, a canvi, li va donar un ram de roselles. Finalment, quan la Sofia va marxar, el Sergi l’únic que feia era visitar el camp de roselles per recordar els seus millors moments amb ella, esperant tornar-la a veure algun dia. 

Gorka Montes_3r E EA SEG. ENS. DE STA COLOMA

Hi havia una vegada una família que no tenia gaires diners i estava molt malament econòmicament. El fill gran estava capficat amb una banda de drogues que es deia On my block, aquella banda era bastant famosa, sobretot era molt reconeguda per la policia. Un 28 de febrer es van organitzar amb una altra banda per fer un tiroteig a l’EA de Santa Coloma. Quan va començar el tiroteig, els alumnes van posar-se sota les taules. Tot era un caos absolut i van matar nou alumnes i dos professors. Finalment, quan va acabar el tiroteig la policia va vindre i ja no hi eren. Després del tiroteig les dues bandes es van ajuntar per comprar-se drogues i com el fill gran era el líder, es va emportar tots els diners ell. D’aquesta manera van poder ajudar la seva mare a pagar el lloguer. 

AITANA TEIXEIRA DA ROCHA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

El diagnòstic va caure com una cascada. La seva veu no s’escoltava. Les llàgrimes de la seva mare es quedaven a la seva ment. Què havia fet ell perquè ploressin? Res, no havia fet res, però tenia a veure amb el seu silenci. Els braços de la seva germana el cobrien com una manta. Ara sabia per què els pares ploraven d’amagat. Mai més escoltarien una paraula d’ell, només les seves mans en moviment. Mai seria el mateix a la família després de la notícia, mai més tornaria a ser el nen que coneixien quan va néixer, mai seria reconegut pel que era sinó pel diagnòstic. Tenia TEA i això significava que el controlaria el silenci molt temps. 

Naiara Lorente Montero_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

No era una relació normal com a altres famílies, a les magnífiques pel·lícules ni com normalment es veu. No sé si esteu preparats per llegir això… Una nena petita que vivia amb els seus avis des dels tres mesos perquè ells no volien saber res d’ella. Tenia visites amb ella, ho odiava perquè quan hi anava… la tancaven en una habitació sense llum. Aquella nena angoixada i sense saber què fer, amb molta por, plorava desconsoladament cada dia que passava, la nena volia ser feliç! Però havia de seguir anant a visitar-la, però un dia ella va embogir d’una manera inexplicable. Després d’allò, mare i filla no es van tornar a veure més. 

GUIDO NARANJO CASABELLA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa uns dies, passejant per Santa Coloma, vaig trobar-me una senyora molt estranya. Devia tenir uns setanta anys i no parava de cridar: “Volaré! Volaré!” Unes hores després d’aquest incident, vaig veure un objecte volador molt estrany, era la vella! Vaig quedar al·lucinat com havia aconseguit començar a volar, és més, com havia pujat tan amunt? La vella va sobrevolar tota la parròquia i va anar fins a Escaldes-Engordany. Ningú sabia com s’ho feia per volar, però al final va donar igual perquè la vella es va estampar. 

DANNA SALAZAR_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Abel i els seus amics estan molt il·lusionats, ja que aniran a una festa a passar l’últim moment junts abans d’anar a universitats diferents i no tornar-se a veure. Va ser una nit inoblidable, van cantar, beure molt. Cap a les sis del matí, la festa va acabar i van agafar el cotxe. Tot eren rialles fins que es van saltar un semàfor i van xocar contra un altre cotxe. L’Abel es va despertar a l’hospital, va intentar obrir els ulls però no veia res, estava cec per l’accident. Va tornar a casa preguntant pel seu millor amic, li van dir que no va sobreviure. Encara se sent culpable perquè era ell qui conduïa aquella nit.

ALBERT OSORIO RUBIO_3r A COL·LEGI MARE JANER

Em desperto. La muntanya m’acull amb el despertar del sol. Més de cinc ocells volant, dos muflons a la collada i un isard al pic. M’acosto a l’estany i veig dos truites. Cent metres més avall em trobo un pastor d’ovelles amb dos gossos d’atura i, a la seva dreta, un ramat de més d’un miler d’ovelles. I me’n vaig a la riuada de baix de la vall. Dos colors d’ aigua, una amb gran abundància de calci deixant les roques i troncs que cauen al riu d’un color blanquinós. L’altre riu amb grans quantitats de ferro. Baix del pic més gran d’Andorra hi veig un orri, abans en ple ús, ara és història d’un parc natural amagat. D’Andorra. 

MARINA MARQUÉS ROURA_3R A COL·LEGI MARE JANER

Cada nit, els llums brillen intensament, i el murmuri de la multitud em fa sentir viu. M’agrada l’adrenalina del moment, el soroll de l’aplaudiment que em fa vibrar. He après a fer trucs, a saltar, a girar; és el que se m’ha ensenyat. La gàbia, amb les reixes d’or, és la meva llar, però els records de la llibertat em persegueixen. Els nens em somriuen, em toquen, i jo els miro amb ulls plens de desig. Un dia, un petit em va deixar una joguina, un record del món exterior. Però quan la funció acaba, torno a la meva cel·la. Crec que demà la gàbia estarà buida; un altre crearà un nou espectacle. El meu cor s’atura amb la solitud. 

Caracteres: 694 | Palabras: 128 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1