Dia: 8 de gener de 2025

Jordi Dorca Carbonell_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era el segle XIX. Tot semblava normal a la taverna, però es comentava que uns lladres havien entrat a robar a casa del carnisser. Vaig sortir sorprès perquè ell no era un senyor adinerat. Em van dir que no s’havien endut diners, sinó una relíquia familiar. Quan anava cap a casa, dos individus armats fins a les dents em van demanar, tot cridant, que els donés, no pas els diners sinó les relíquies que tenia, les de la meva família! A contracor, els vaig donar un gerro familiar. Després els vaig seguir i vaig veure que ho desaven al museu i que els lladres eren l’alcalde i un amic. Ho vaig denunciar i ho van haver de tornar tot a tothom.

Martina Domingo Romero_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sento com la por em puja per les venes, el cap em retruny com un timbal per tots els sorolls escoltats a la casa amb temor que es fessin realitat. El meu cor s’accelera, veig amb els meus ulls ombres desplaçant-se que porten una suau brisa, que em fa basarda. Hi ha un buit al meu interior que està omplert pels nervis que quelcom pot passar. Noto com una gota de suor cau pel meu rostre lentament. Sento com breument el llençol es recolza sobre mi, em giro i veig la meva mare, em fa un petó i noto com tota la tranquil·litat i seguretat s’estenen pel meu cos i finalment aconsegueixo tancar els ulls i dormir sense témer res.

Caracteres: 700 | Palabras: 131 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1