Dia: 24 de febrer de 2025

LIS VIDAL PAMPLIEGA_3r A COL·LEGI MARE JANER

Cada matí, el silenci de la teva absència a casa s’ha tornat insuportable. S’havia acabat un amor que semblava que era per sempre. Els records de les rialles, les promeses i els somnis que vam compartir em pesen al pit. Cada racó em parla de tu, d’aquelles nits en què les xerrades semblaven no tenir fi i de tots aquells plans que mai es faran realitat. Em miro al mirall i veig una ombra del que era, atrapada en la nostàlgia. M’agradaria cridar el teu nom, però les paraules no surten, ofegades per un dolor que em sobrepassa. I de sobte, en un moment de melancolia, em trobo sola, conscient que he perdut una part de mi… el meu pare.

UNAI SOLÉ GARCIA_3r A COL·LEGI MARE JANER

Estava ben tranquil. No m’ho esperava. Tot va passar massa ràpid. Vaig tenir temps per preparar-me, però no el vaig aprofitar. Vaig decebre tothom. El meu recorregut ha estat ple d’alts i baixos. Crec que mai he parat atenció al meu entorn. Sempre he fet el que a mi em convenia, quan volia i on volia. Ara soc aquí, sol, en aquesta sala freda, on sento el pes de les decisions preses. Les veus dels que he ferit i he traït ressonen dins la meva ment. No hi ha marxa enrere. L’últim sospir es barreja amb el silenci i l’angoixa. La claror s’apaga lentament. Un record em fa somriure: el dia que em vaig enamorar. I de sobte, el món s’acaba.