Dia: 26 de juny de 2025

Maria Lopez Martos _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Era la millor. Ens va cuidar a tots i sense dubte era qui tenia el cor més gran de nosaltres. Som molts a la família i ella va ser qui va saber el que necessitàvem cadascun de nosaltres. Per a mi era una segona mare. Em va cuidar des que jo era petita i jo la vaig ajudar quan va ser més dependent. Ho va començar a ser un any abans de deixar-nos. Abans de ser-ho sortia sempre sola de casa i prenia alguna cosa en un bar prop de casa. Ara fa dos anys que no està i tots la trobem a faltar. Sense ella sembla que la família s’hagi separat. Ella era qui ens unia. Ara la portem als nostres cors i en guardarem per sempre els millors records.

Axel Filloy Gorraiz _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan era petit el meu pare sempre arribava tard perquè treballava molt. En aquell moment jo no era conscient del que passava. Jo només volia veure’l. Ell treballava per poder marxar de vacances o donar capricis a la família. A mesura que em feia gran, li demanava si es podia agafar una mica de temps per a mi. Ell sempre em deia que quan pogués ho faria, però no ho feia mai. A la feina el tenien com un esclau. Un dia vaig agafar una pulmonia perquè no tenia claus de casa i ell no va vindre a obrir-me fins ben entrada la nit. Després d’aquell esdeveniment va començar a tindre temps per a mi, però per a mi ja era massa tard.