El dia de la final

MATIAS CASTELLA FRASSETTI_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Aquell era el dia, aquell era el dia de la final de la Champions. Tot estava a punt, les llums, la meteorologia, el terra i totes les entrades venudes. Durant tot el partit cap equip generava cap ocasió. Fins que l’entrenador va fer uns quants canvis. Al minut 90 vam tenir un penal a favor. L’encarregat de xutar-lo era jo. Vaig agafar la bola, la vaig col·locar i l’àrbitre va xiular. Vaig tenir por de fallar, però, com que comptava amb el suport de l’equip, vaig xutar amb ganes. La pilota va anar directa a l’escaire i va ser un golàs. Vaig sentir moltíssima felicitat per l’equip i no només per haver guanyat, sinó per haver marcat el penal.

El motiu

BLANCA CASES CAMPAS_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

La gent em preguntava que per què cada dia anava a treballar amb un blau diferent. Jo no els volia dir el motiu, així que deia que sense voler em donava cops o que queia per les escales. A tothom li semblava estrany que cada dia em fes mal, però jo mai deia la veritat. Intentava tapar tots els blaus de totes les maneres possibles, però cada cop era més complicat, i ja no sabia què més inventar. A vegades em posava més capes de roba perquè no es veiés res o ho tapava amb maquillatge, però res servia realment. Arribo a casa, obro la porta sabent que l’endemà tindré un blau nou.