Dia: 10 de novembre de 2026

NOA IGLESIAS LAMAS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Un dia normal, rodejat dels més estimats. Tranquil i relaxat, amb la guàrdia baixa. El dolor, a poc a poc, es va apoderant de tu, sense tenir en compte la resta. Tot se’n va en orris: la confiança, l’amor, els records, l’esperança, les sorpreses, TOT! Quan et gires, la Traïció i la Vergonya de dues persones diferents. Una riu i l’altra… expressa culpa. Perds l’equilibri, sembla com si el terra t’engolis. Algú intenta ajudar-te, vol que continuïs i fa que s’obri una finestra. Entra aire fresc, renovat. Comences a creure en les teves forces i la importància de prémer una mà estesa. Una mà generosa que serà l’inici d’una etapa millor. 

XAVIER GONZÁLEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER

En Manel era molt callat, tenia ja trenta-cinc anys. El seu passat no va ser molt bo. Quan tenia 17 anys era molt alegre, sempre anava amb un somriure a la cara, mai anava sol enlloc, sempre anava acompanyat. Un dia va voler fer una cosa, tothom li deia que no era una bona idea, que era un boig. Però el desig de voler dir-li a la noia que li agradava si volia ser la seva xicota era molt gran. Ho va fer, va ser un error. Ella li va dir que com podria estar amb un noi tan estrany com ell. El Manel va canviar. La seva família va intentar que tornés a ser ell mateix. Però mai va tornar a ser ell. Tot per fer realitat un desig.