Judit Aviñó Soler_4rt C Col·legi Mare Janer
És passatger. Desapareixerà… Un dia, dos, potser tres, però no més… A la tristesa que avui s’acumula li queda poc, però l’angoixa que pateixo, la que m’envolta… No desapareix.
Un, dos, tres, quatre… encara no. Cinc, sis… ja està, m’ha passat, ja no hi ha la necessitat de plorar.
Amics, familiars, tots reunits per ell, qui ens uneix en el dol.
Ja hi som. Veure’l em desmunta. És el causant involuntari de tots els plors que volíem evitar. L’angoixa s’apodera de mi… No puc, impossible, veure’l al seu taüt em desespera.