Aquell petó

ARNAU BOIXAREU PRAT_3r B COL·LEGI MARE JANER

Quan la vaig veure per primera vegada, vaig notar que tot s’aturava. Tenia una mirada que em feia sentir segur, com si el món fos una mica menys complicat. No soc bo parlant, però un dia em va agafar la mà i em va besar. Va ser un petó curt i perfecte; em vaig quedar sense paraules. Ara, cada cop que passo pel mateix lloc, em venen pensaments agredolços. Ja no hi és. Només em queda el record d’aquell moment que em va canviar per dins. Em pregunto si ella també recorda aquell precís instant, si encara guarda algun sentiment cap a mi. Jo no puc treure-me’l del cap i a vegades ploro i somric alhora. Llavors… penso en altres coses.