Samanta Pinto_BTS-B LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquest matí quan m’he aixecat havia rebut un missatge i no volia veure el que hi posava. No sabia pas de qui era encara que ja m’ho imaginava. La veritat és que tampoc tenia coratge d’obrir-lo. Aquests darrers dies les coses no anaven bé amb ella. Estava delicada i la meva por era la de perdre-la ara, de quedar-me sola. No sabia com reaccionar. En aquell moment em passaven mil i un pensaments pel cap. Recordava com si fos avui aquell setembre de fa 4 anys. El moment havia arribat. Amb els ulls plorosos, vaig agafar el mòbil i… de sobte em vaig despertar. No era sinó un malson i ella encara estava viva.