admin

Maria Torres_2n Batxillerat Econòmic_ESCOLA ANDORRANA

Els meus avis estaven farts d’advertir-me que no anés a l’àtic, però mai m’havien explicat el perquè. Com que sóc de naturalesa curiosa, vaig aprofitar que no eren a casa i m’hi vaig dirigir una mica espantada. Vaig obrir la porta i només vaig veure el que tothom espera trobar-se en un àtic: mobles antics, prestatgeries plenes de capses i un bagul ple de pols. El vaig obrir i em vaig quedar sorpresa pel que hi havia a dins, un llibre misteriós el qual no vaig aconseguir obrir mai. Des d’aquell dia em pregunto què deu haver-hi escrit que sigui raó de tant secretisme.

Cristian da Cunha_2n Batxillerat Econòmic_ESCOLA ANDORRANA

Visions falses que ens enganyen. Són tan reals que pensem que són la realitat. Potser ens agradaria complir-los, potser no. Potser són agradables, sovint fins i tot, potser no. Potser són llargs, potser no. Potser ens agradaria reviure’ls, potser no. Potser ens agradaria explicar-los, potser no. Potser no ens hauríem de basar en experiències, sinó que ens hauríem de basar en sensacions.

Clàudia Espot de Visa_4r C Segona Ensenyança_E. A. ORDINO

Els anys, els mesos, les setmanes, els dies, les hores, els minuts, els segons, les experiències, els amics, la família, l’escola, els errors, la felicitat, la tristesa, les matemàtiques, la història, els somnis, les pel·lícules, els enemics, els coneguts, l’amor, l’odi, el mar, el cel, el sol, la lluna, les estrelles, París, Roma, Nova York, l’orgull, la música, el vent, la pluja, els filòsofs, la nit, el dia, els colors, la calor, el fred, els dolços, els animals, la neu, les flors, els arbres, la Lady Gaga, el Bob Marley, l’adolescència, les religions, la política, m’han fet entendre que en aquesta vida no en trobaré dos com tu.

Guillem Roman_4r C Segona Ensenyança_E. A. ORDINO

És normal el normal? Pregunto, i no és el sentiment de sentir-se    identificat, sinó l’intent de comprendre per què les coses que no entren dins la franja del que és general i comú són les anomenades coses estranyes. Per què? No entenc per què una cosa poc corrent deixa de poder ser perfecta. Es pot dir que el que per a uns no és habitual, és singular per als altres? Llavors, a tot allò que diuen que és estrany veu a aquests com a anòmals, no? Potser no és normal preguntar-se sobre aquestes coses però no m’agrada allò que és mediocre i de tant en tant surt algun microrelat força estrany i jo no vull que sigui com tots els altres.

Anna Boneta_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA

Quan siguis gran voldràs viure a Barcelona perquè és la millor ciutat del món. Compartiràs pis amb les teves amigues i tindràs una gata que es dirà Kiara. Tindreu una terrassa enorme plena de plantes on us passareu tot l’estiu prenent el sol. Et compraràs una furgoneta taronja amb la qual viatjaràs arreu del món i tornaràs a casa per Nadal. Per desgràcia, de moment t’has d’aguantar, seguir estudiant i fer cas als teus pares, no hi ha més remei. Però en els pitjors moments, podràs consolar-te imaginant un futur millor que t’empenyi a seguir endavant.

Josep Bartumeu_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA
Sóc un àtom d’oxigen. Un sol àtom d’oxigen. Amb l’hidrogen i el nitrogen formo l’aire, l’element que dóna vida a tots els organismes. Però un dia vaig decidir anar a explorar el món sol. Vaig descobrir que quan era respirat per un humà provocava mucositat als pulmons, col·lapsava els alvèols, sobrecarregava a poc a poc cada cèl·lula del cos i, si estava molt concentrat, provocava la mort. Aquell dia vaig entendre que els àtoms, com els humans, tenim unes capacitats gairebé il·limitades amagades dins nostre. Ara el dilema és què fer-ne: donar la vida o treure-la. Jo sóc un sol àtom d’oxigen, però mai més seré un àtom d’oxigen sol.

Mireia Cuaresma_1r DEP SASO_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Cada vegada que em mires penso què estaràs pensant, què sents; però no tinc paraules per preguntar-te per por a perdre’t. Saps que els meus sentiments, els guardo per a mi, no sé demostrar-los fins que la ment explota i diu: parla, tu pots, ànims! Et veig connectat i penso, em parlarà?, no puc esperar molt i dic: ja està, li parlo jo. Comencem a parlar i sembla que tot és diferent ja que no et veig la cara i tot està amagat per la pantalla. Després et trobo pel carrer i no em surten les paraules i quan surten les dic amb veu molt fluixa o ja te n’has anat. Però, quan quedem al xat, tot canvia i les paraules són mirades i somriures.

Tània Ibern López_1r DEP SASO_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Ni tan sols la persona més sàvia del regne pogué donar una explicació coherent a l’actuació d’aquell vell boig, com podia un home caminar damunt l’aigua? El savi s’apropà al boig i li digué.
-Sóc el teu sobirà i t’ordeno que em diguis com ho has fet!
El boig entre rialles l’agafà del braç i el portà fins al riu i li demanà què era el que veia en aquell riu. El savi digué:
-Aigua, només hi veig aigua!
El boig el mirà i li respongué:
-Si vols veure-hi aigua, hi haurà aigua, si tu vols veure-hi el pont hi haurà el pont.

Sandra Lasheras_1r Batxillerat B_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Creus que ho saps tot, ningú et pot aconsellar. Tens setze anys i unes ganes boges de viure la vida. Passes dels teus pares, et recriminen la teva actitud. Creus, com de costum, que són ells que no en saben res. Tu vas a la teva. De festa en festa, bevent i prenent drogues: coca, heroïna, èxtasi, res que et pugui fer sentir tan bé pot ser dolent. N’estàs convençut. El teu organisme se’n ressenteix, no ets qui eres, has canviat. Tens una bena als ulls, no veus la realitat. Els teus pares pateixen, però tant et fa, ets un egoista. Les tres de la matinada. La sirena d’una ambulància. Sobredosi. La teva mare plora pel teu últim alè.

Marta Pujal_1r Batxillerat B_COL·LEGI SANT ERMENGOL

“Un cafè amb llet, curt i amb sacarina, si us plau”: aquesta és la meva subtil manera de posar a prova els cambrers cada cop que oblido la rutina per relaxar-me en una cafeteria. Em sento com James Bond amb el seu Martini sec amb vodka, agitat, no batut. Clar que ni sóc en un casino, ni tinc llicència per matar. Mai falla, tot seguit trec un paquet de tabac, agafo un cigarret que amb molta elegància encenc, deixant anar el fum suaument, per semblar encara més interessant. Arriba el meu complicat cafè, me’l posen just davant, amb filet de fum inclòs. Somric al simpàtic noi, li dic “gràcies, molt amable” i espero un miracle.

Victoria Ojea_2n Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL

En Lluís ja era a l’habitació amb la víctima al costat. Ell assegut a la butaca, amb la pistola a la mà i la víctima al terra, sagnant sense moure un sol múscul. Només pensava en què seria de la seva vida a partir d’aquell moment; com fer desaparèixer l’instant tan horrible que havia passat en aquella habitació?; com tornar enrere i canviar el que havia fet? I la seva família, què pensarien d’ell? Llavors, sense pensar-s’ho més, va endarrerir les busques del rellotge: la lluna va desaparèixer, el sol il·luminava un altre cop l’habitació, la víctima s’aixecà i marxà sense dir ni una paraula.

Regina Velner_2n Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL

La Laura es dirigeix a un bar per prendre un cafè amb la seva amiga de tota la vida, la Sílvia. Ha tingut un dia espectacular! D’aquells que estàs desitjant explicar a tothom que passa pel carrer i fer salts fins que et facin mal les cames. Quan arriba a l’Starbucks veu la Sílvia asseguda, pàl·lida i distreta mirant davant seu la paret d’un color que sembla una barreja entre blanc i un gris marronós. S’asseu al seu costat i li demana què li passa. La Sílvia li contesta:
-Ha estat el pitjor dia de la meva vida. Prefereixo no parlar-ne. I a tu, com t’ha anat?
-Buah. Res d’interessant. Ha estat com un dia qualsevol.

Betsabé Ripoll_2n Estètica_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Quins són els sentiments de l’escriptor en veure el full en blanc? Quina angoixa ha de sentir en descobrir que la imaginació se li ha esgotat? Com s’ha d’enfrontar a un esbós que no li aporta cap idea? Quin és exactament el seu patiment en observar que els recursos se li esgoten? A més, el temps li fa burla i no l’ajuda en el seu dolor. Ell només pensa que ha de retornar un treball important i s’adona que el seu pou de creativitat ha quedat estèril. Tot acaba i ara veu la llum; el somriure de l’home estimat; i, finalment, pot reprendre l’escrit que ara conta aquesta memòria.

Alexandra Sebastián_2n Estètica_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Encara recordo els matins que em portava a l’escola, els estius que passàvem junts, les aventures a les muntanyes, i aquella olor a pipa que desprenia la seva roba. Solia tenir molt caràcter, però a mi mai em renyava. Recordo que per a cada situació tenia un bon refrany que m’ajudava a seguir endavant i, sobretot, recordo el seu riure innocent. Tants moments compartits i ara només són esborranys per a ell… M’entristeix pensar que no recordi qui sóc, quin és el meu nom o que ni tan sols recordi la seva família… La meva infància sempre anirà de la mà del meu avi.

Tiago MACEDO_Terminal STGC_Lycée Comte de Foix

Tots els dies la mateixa rutina. Sempre esperant una sola cosa, un sol moment, una sola mirada, un sol somriure, una sola olor, una sola persona… Per molt que intenti deixar de pensar en tu, no puc. Perquè demanar-li al meu cap que deixi de pensar en tu seria com demanar-li al meu cor que deixés de bategar. Podríem dir que és amor? Segurament. Podria passar-me tota la vida escrivint i mai seria suficient per descriure tot el que sento, ja que, quan sents el que jo visc, tens la sensació de viure en un somni. Un somni fet realitat i que voldries conservar eternament.

Gaëlle Dorandeu_Terminal STGC_Lycée Comte de Foix

Un dia vam arribar a classe d’espanyol i la professora ens va demanar de treure un full per fer un examen. Tots ens vam mirar amb cara de desesperació perquè ningú se sabia la lliçó. La professora feia dies que ens avisava que un dia o altre ens faria un examen sorpresa, però cap de nosaltres en va fer cas perquè no tenia el costum de fer-ho. Quan ens el va tornar tots havíem suspès. Això ens va fer reaccionar a tots, i vam entendre que a la vida res no ens cau del cel, i que el nostre futur està lligat al present i al passat.