vane

JANA PADILLA VALERA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, se’ns va ocórrer a les meves amigues i a mi fer una festa per Halloween. Havíem pensat disfressar-nos i fer un concurs. La que guanyés s’enduria un premi. Em vaig disfressar de Merlina Addams, la Luisa, de hippy, i la Maria, d’animadora. Vaig guanyar una carcassa pel telèfon mòbil. La Luisa va guanyar un estoig de maquillatge i la Maria va guanyar una samarreta. Al final vam fer una passarel·la amb les disfresses. Vam anar a l’Illa perquè la Maria volia anar-hi per veure uns nois. Vam anar al cinema per veure La monja 2. Les persones es van espantar per com anàvem disfressades. Després vam anar a casa de la Luisa a dormir.

YAËL MASSIGNAC GOUY_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

La Maria és una nena menys valenta del que aparenta. Els seus pares la van deixar sola a casa i la noia de 14 anys va mirar la tele fins a la una de la matinada. Quan va anar al llit no aconseguia dormir, el seu gos li llepava els dits i li impedia dormir perquè sentia gotes que queien a la sala del bany. La nena es va llevar, va anar a la sala del bany, passant per l’habitació de jocs, per parar aquestes gotes i va trobar el seu gos penjat i esventrat, les gotes que sentia eren la sang del gos caient sobre el terra. La nena no va cridar, no va dir res, però es va demanar qui era qui li llepava els dits si no era el seu gos.

LAURA PEREIRA ALONSO_3r A COL·LEGI MARE JANER

El dia que vaig arribar al poble, vaig sortir a fer un tomb. Recordo creuar-me amb una dona gran, una mica peculiar. Se’m feia familiar. Em va somriure i li vaig correspondre. En mirar enrere ja no hi era, ni rastre d’ella. Ho vaig provar tot. Vaig començar a sortir a la mateixa hora amb intenció de tornar-la a veure i també en horaris diferents. Res. Recordo un d’aquells dies: els carrers estaven plens, feia un bon dia després d’una temporada de pluges i ja estàvem tips del petricor. En passar pel costat d’una colla de gent, vaig notar una mirada penetrant. Hores més tard, em vaig adonar de qui era. La meva àvia. No havia marxat? 

JAN UGART SÁNCHEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Una vegada, un home vell, cansat de liderar moltes batalles amb una cama de fusta i un tall immens a la galta, es va disposar a buscar un deixeble. Aquest ancià es deia Jigoro Kuwajima, el Pilar Ruixent, i per fi va trobar un nen que es deia Zenitsu Agatsuma. Aquest era orfe i tenia molts deutes, però en Jigoro va creure en ell i, bonament, el va acollir. L’entrenava perquè pogués ser un caçadimonis. El pobre Zenitsu va ser colpejat per un llamp que va provocar que els cabells se li tornessin d’un groc ataronjat. Al cap d’uns anys, en Zenitsu va passar les cinc proves, totes amb la màxima puntuació, i va aconseguir ser el Pilar del Llamp.

ALEXEY VOLNEVICH_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tenia deu anys quan va començar la història que va canviar la meva vida. Un dia va succeir una cosa sorprenent. De sobte, vaig trobar un vell llibre. A l’obrir-lo, les lletres màgiques van prendre vida i em vaig veure transportat a un món ple d’aventures. Vaig aprendre a dominar la màgia i a descobrir moltes coses. Cada dia era una aventura emocionant. Passats els anys, em vaig anar fent més poderós. Tot i les alegries i les tristors, mai vaig oblidar el meu món. Després d’anys, vaig trobar una manera de tornar-hi, però ja no era el mateix. Havia de derrotar el drac més poderós, després de fer-ho, vaig tornar al meu món per sempre.

BORJA VIANA_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Ara ve la part dolenta del setembre, ja comença l’escola i tornem a la rutina de sempre i avorrida: escola, extraescolars i a casa, així cada setmana… L’estiu és el millor, quedes amb amics, vas a llocs bonics, t’aixeques a l’hora que vols… Ara, a la tornada a l’escola, el pitjor és que ens hem d’aixecar de bon matí (en el meu cas, a dos quarts de set) i també els exàmens. Imagina’t sortir cansat de l’escola i anar a casa a estudiar. L’únic bo de l’escola és tornar a veure els amics. I, a sobre, han canviat l’horari i hem de fer quatre hores seguides de classe al matí escoltant un professor i amb matèries avorrides com català i anglès.

MELANY SILVA FREITAS_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Anna era una noia que volia ser una patinadora professional i per això es va apuntar a un club de patinatge sobre gel. L’Anna, en només tres anys, ja sabia fer salts quàdruples i moltíssimes figures més, per aquest motiu tenia sempre l’atenció de tots els seus entrenadors. També hi havia la Laura, que portava molts anys en aquell club, havia començat a patinar de ben petita i ara ja tenia vint anys. La Laura, com que ja no tenia tanta atenció dels seus professors, es va posar molt gelosa i va decidir trencar-li els patins abans de les competicions nacionals, ja que si guanyava seria campiona d’Espanya i això no ho podia permetre.

ALEXANDRE OLIVEIRA DA SILVA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Dins d’un bosc màgic, en Marc, un xiquet curiós, va trobar una porta molt antiga. L’obrí amb recel i va entrar en un món encantat. Arbres que ballaven, animals que parlaven, tot era possible. Va conèixer un drac amable i una fada benevolent. Junts, van aprendre que l’amistat supera les fronteres del món i que en la diversitat rau la veritable màgia. Amb un somriure, va tancar la porta i va dur la màgia al seu món. Caminant feliçment ell va sortir a dir-li a qualsevol persona que l’amistat i la diversitat anaven juntes de la mà. Ell, sabent això, es volia fer amic de tothom. El problema era que ell no sabia que existien falsos amics…

DANIEL MONTEIRO PEREIRA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El porter rival era tan gras que ni el vent podia entrar a la porteria. La desesperació per fer el primer gol de tot el partit s’accentuava. El temps passava i ningú no aconseguia marcar. Van arribar els últims minuts i ens tocava treure a nosaltres. No sé per què, el meu company em va confiar la jugada. Així que, en un ambient tens, vaig xutar amb bastant efecte. Quan l’esfèric era a l’aire, el porter contrari va relliscar amb una pela de plàtan i… la pilota va entrar dins. Sempre recordaré aquell gol que ens va portar a la victòria i el pobre porter sempre recordarà aquella pela de plàtan que els va desqualificar del campionat.

JÚLIA MARTÍNEZ PATIÑO_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una nena molt maca, tant, que la gent l’envejava i la menyspreava; inclús, la insultava. Ella callava però, quan arribava a casa, no parava de plorar. La seva mare la consolava dient-li que tot sortiria bé, que s’havia d’enfrontar als problemes però la nena no volia ni sentir a parlar de l’escola: tenia por de quedar en rídicul davant la resta. Només de pensar-ho, tremolava. Ja li havia dit a la seva mare que volia marxar ben lluny, que no podia més… Un dia, la seva mare va patir un accident i es va quedar en coma. Des d’aleshores, ella va tirar endavant valorant allò realment important i va fer front a tots els obstacles. 

CARLOTA BRINGUERET PUJADAS_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Comencen a aparèixer taques clares i altres fosques, de sobte tot s’ennuvola, i em venen els records d’aquella tarda. D’haver anat a aquell parc, amb l’ombra de l’arbre que em cobria, de veure els ànecs nadant en aquella bassa, i sobretot de tindre aquella mirada penetrant al clatell, que anés on anés no marxava, la sentia, notava que m’observava. Cada pas, cada moviment era més pesat que l’últim, era com si m’anessin enfonsant. De cop i volta obro els ulls, en sentir aquells fulls xocant contra el terra, i recordo on em trobo, a la meva habitació, em quedo paralitzada quan entreveig la paraula “terminal”.  

CARLA BER MARTÍNEZ_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Asseguda estic, pensant en moments inoblidables. S’obren les portes, m’assec, on vaig? El destí és desconegut, però no em preocupa. Només pensar en tot el que deixo enrere… Però estic convençuda que és un gran pas. Sortirà bé?  Qui sap, però tant me fa.  Gent va pujant i baixant, els que baixen per què ho fan? Preguntes, preguntes, preguntes… La meva pell tremolosa per no saber si el que faig és correcte.  Tanmateix, d’una cosa estic segura, els que es queden amb mi em faran viure bones experiències i es convertiran en la meva família. Mirant el paisatge penso en el que vull fer, el que vull ser. Aquesta és la meva vida.

DIOGO GUILHERME_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig agafar un avió per anar fins a les illes filipines a passar unes setmanes amb la família. L’endemà, vaig anar a la platja a bussejar i em vaig trobar amb una tortuga. Un altre dia, vam agafar un taxi que ens va dur fins al port. Allà, un vaixell ens va portar molt lluny de la costa. Vaig nedar entre taurons i balenes. També, vam anar a una illa amb aigua cristal·lina i a unes cascades d’on vaig saltar des de dotze metres. Vam visitar unes grutes i vaig visitar tres altres illes. Vam tornar al mar a bussejar, però aquest cop, amb altres turistes. Vaig nedar entre peixos molt bonics. Avui tinc el record d’una gran experiència. 

ESTEVE GRAELL FIÑANA_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Són les set. Quina mandra! Dempeus que hi ha classe! Em rento, esmorzo i miro el rellotge de la cuina… les nou! Què? Ja han passat dues hores? Impossible! He de córrer a l’institut que faig tard! Surto de casa i quan arribo a l’escola… els alumnes ja en surten? Les campanes de l’església del poble toquen les cinc de la tarda. Ara sí que no entenc res! Miro el rellotge i ja són les nou. Què? Les campanes no paren de tocar. El sol i la lluna alternen, els alumnes entren i surten de l’edifici escolar sense pausa. Algú m’empeny i caic en un forat negre fins que… estic al llit! Només ha estat un somni horrorós, ho he passat fatal! 

DELFINA MUÑOZ LONGO_3r C  EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Després d’un dia molt dur, decideixo donar-me un bany i començo a sentir com l’aigua envolta el meu cos. Començo a sentir un estrany calfred, els minuts passen lentament, tots els sorolls s’esvaeixen, ara tot és silenci absolut, aquesta estranya sensació de la meva ànima absent. Començo a surar i el meu cos es torna lleuger. Intento caure en la realitat, però no puc, el meu cos segueix surant, no sento dolor, la meva respiració va lenta. El meu cos cau amb força, els meus braços i cames cremen, m’aixeco, em miro al mirall però no em puc veure, veig al meu costat el meu cos i a la meva mà la fulla de doble tall.  

LEIRE VIVANCOS TORIBIO_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Allà era el déu de l’aigua, pare de l’Ariel i de tots els ciutadans del poble, lluitant contra el rei de l’infern, fill de Déu que es va rebel·lar contra el seu pare, Satanàs… Posidó, amb la pressió que havia de salvar el seu poble, salvar l’aigua del foc, el cel de l’infern… El trident del mal contra el trident del bé. Va sentir el poder de l’infern travessar el seu cos en forma de llança de foc, com si el mal el travessés, com si el mal hagués guanyat. Posidó, traient-se la llança amb mal, formant els volcans, de la ràbia creant les muntanyes i les valls, i entre llàgrimes emplenant els oceans, els llacs i els rius.

JAN FENÉS ORTEGA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Hi havia una vegada un microrelat que volia deixar de ser-ho. Ell veia les aventures dels còmics, els misteris de les novel·les… Tot i això, els seus pares, unes grans novel·les, li deien que no tingués pressa, que ells van ser microrelats i van ser molt feliços. El seu germà gran, que ja era un còmic, sempre es reia d’ell. Finalment, el nostre amic es va escapar per trobar la resposta a la seva pregunta: no puc créixer ja? Va emprendre un llarg viatge, no sabia on anava, però al final va trobar un vell que li va dir: –No corris tant! –Això és el que em diuen tots. –Escolta el meu consell, els microrelats són els preferits dels nens.

JANA COMELLA LLARDEN_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estic dins la meva gota d’aigua, abans estava buida però ara cada vegada s’omple més. No em reconec, qui soc? Decideixo sortir de casa, camino entre la pluja, tot és gris i fred. Una forta brisa em toca la cara i de sobte m’il·lumina una llum que em dona l’últim raig d’esperança. No paro, a cada pas que dono em cau una llàgrima. Encara sento calfreds recordant les seves últimes paraules. Et veig, estàs sol en un banc, tens una fotografia d’una noia entre les teves mans tremoloses on també surts tu. M’assec al teu costat i t’abraço, sento que el teu cor està trencat, li falten peces igual que al meu. Potser ens podem completar.

ADRIÀ FERRAZ GOMES_3r C COL·LEGI MARE JANER

Estic assegut rumiant. I no puc parar. El cap no s’atura ni em para de donar voltes. No tinc ganes ni de menjar. Al final ha arribat i he parat de pensar. M’ha dit que no vol res, que n’està farta, de mi, que no soc com ella vol i que no la tornaré a veure mai més.  El meu cap torna a inquietar-se i penso que he perdut la capacitat de reflexió. Estic tan submergit en els meus pensaments que no escolto el que em diuen o el que passa al meu voltant. El cap no para. L’única escapatòria és dormir. I aconseguir governar el meu pensament per a veure el camí a seguir.

PAU PUIGDELLÍVOL_3r C COL·LEGI MARE JANER

Des que vaig agafar l’avió a Barcelona, estava decidit de moltes coses. El destí era aleatori, però estava segur que era lluny. Sabia que el viatge m’aniria bé per relaxar el cos de l’estrès diari. Vaig descobrir que el lloc idíl·lic era una illa. Els costums eren senzills, gent jugant a futbol o menjant als restaurants de la costa. En intentar descobrir la seva geografia una mica més, em vaig adonar que cada cert temps venien onades altes cap a la costa. A part, hi havia terratrèmols. En preguntar als seus habitants, em van dir que tenien túnels per sota de tota l’illa. I que l’evacuéssim ja per risc de desastre natural.