vane

Amics i mort

per

Karim Nafei_1r ES LYCÉE COMTE DE FOIX

El Joan i el David planejaven atracar un banc, just quan estiguessin a punt de tancar, només els faltava un cotxe per a la fugida. El Joan faria la feina perillosa mentre el David s’esperava fora. El Joan entra al banc apuntant amb la pistola els treballadors, omple la bossa de bitllets i surt corrent. Es dirigeix a un cotxe parat en un pas de vianants, fa baixar el conductor, un avi que es resisteix abandonar el seu cotxe. El Joan li dispara sense pensar-ho i fuig. Els dos amics es retrobem per repartir-se els diners i es diuen adéu. A l’endemà, el David rep una trucada de la seva mare dient-li que havien matat el seu avi.

Un somni

per

Guillem Aurenche_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Corria l’aire fresc. Una petita brisa em recorria el cos, em feia sentir petits calfreds que m’arribaven fins a les puntes de les ungles de cada un dels dits. Tenia por d’obrir els ulls. Encara que no sabia per què. De cop i volta una sensació de caiguda em sacsejà tot el cos. Continuava corrent aquella brisa fresca, aquell petit fil de vent creixia paral·lel a la meva curiositat. D’on provenia? Amb valor vaig obrir els ulls i em vaig trobar en una platja, envoltat de sorra. El soroll de les onades espetegant contra la sorra mullada em tranquil·litzà. Era massa bonic per ser cert…

La paraula gran

per

Laia Moliné_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sabem que la vida és curta, que la joventut i la bellesa són efímeres, que les coses no duren per sempre. Tot això és una cosa que s’aprèn a poc a poc quan un es va fent gran. “Gran”, aquesta és la paraula que utilitzen els pares, professors, tutors… Una paraula que per a ells significa que ja podem assumir nombroses obligacions, significa que cada cop que fem alguna cosa malament ens ho poden retreure. “Ja ets gran!”, diuen. Però la veritat és que nosaltres encara som petits, tot i que vulguem semblar grans davant d’ells. En definitiva i malgrat tot, deixarem que ens renyin, i així podrem obtenir la llibertat que tenen “els grans”.

Malenconia

per

Sara Tapia_2n ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Les onades balancejaven el petit vaixell de fusta tot murmurant un poema d’amor. Ella, asseguda a la proa, es deixava portar pel vent i tancava els ulls per sentir-lo millor. La lluna, com un director d’orquestra, dirigia la brillantor dels estels i les ombres del capvespre. Ella, emocionada, deixà caure una llàgrima que, a cop de lluna, semblava un diamant perdent-se en les profunditats.

A bon port

per

Ulysses Bailén_2n ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Els petits estan emocionats però els grans, que no ho han vist mai, fan veure que no els importa, es deixen portar per l’esdevenir del dia.
Per primera vegada, a través de la finestra del meu camarot, puc veure ter­ra americana!

Crítiques

per

Judith Alvarez_4t C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

El verb criticar és conegut per tothom ja que tots hem criticat i també hem estat criticats. I per què? Per molts motius, la majoria de les crítiques són causa de l’enveja i sentiments d’inferioritat. Una persona és millor que jo, doncs li busco les ferides per ficar-hi el dit i fer més mal. L’espècie humana és així, hem de trepitjar els que estan sobre nostre per poder avançar, i com ho aconseguim? Traient a la llum els defectes i els secrets de la gent per fer que els nostres es dissimulin. Sempre hi haurà algú criticat. I em pregunto: hi haurà algun dia que el verb criticar només sigui una paraula desconeguda en un diccionari?

M’agradaria

per

Ariadna Sobré_4t C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

M’agradaria despertar-me i veure’t un somriure als llavis. M’agradaria menjar-me un gelat de cafè, pistatxo i mojito, ja que sé que és el teu preferit. M’agradaria que caminéssim tots dos sota la pluja i arribéssim xops a casa. M’agradaria viatjar a la lluna, agafar-la i regalar-te-la. M’agradaria que em donessis la mà i que anéssim plegats a l’infinit. M’agradaria que tastessis el cotó de núvol, ja que sé que és tan dolç com tu. M’agradaria mirar el sol i riure-me’n, ja que no té ni una petita part de la grandesa que tu tens. I el que més m’agradaria seria mirar-te als ulls, donar-te un petó i demostrar-te que el meu amor és per sempre.

El nadó

per

Carla Cinca_3r B SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Estic en un lloc fosc, molt fosc, però agradable. Noto com si estigués al mig de l’oceà, tota sola, tranquil·la. Sento dins les venes l’amor que em dóna la meva mare. Una part de mi vol sortir, ensenyar al món qui sóc, com sóc, però una altra part no vol sortir, no vol enfrontar-se als problemes de la vida. Suposo que hauria de sortir. No hauria de tenir cap problema: tindré moltes persones que m’estimaran. Va, ho he d’intentar. Sento com el cor de la meva mare s’accelera i a poc a poc surto a l’exterior. No entenc per a què, però necessito plorar. De cop em torno feble, i l’únic que aconsegueixo sentir és: “Benvinguda al món, Maria”.

Pilota

per

Nil Ubach_3r B SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Després d’un fort cop amb la raqueta, la pilota vola amb el seu màgic efecte i segueix el seu vol, passa la xarxa i aleshores ja puc estar tranquil. Ara falta el cop de l’adversari. Jo al fons de la pista, amb les cames en moviment, espero que ella torni. Dóna un petit cop a la pilota, i jo corrent, corrent per anar a buscar-la i a poc a poc cau, i penso que no l’hi podré tornar. Allargo el braç, intentant acariciar aquella pilota i de cop sento el soroll de la meva raqueta contra la pilota, miro cap al costat i veig com bota lleugerament al seu camp, sense que ell hi pugui arribar…

Wikipedia

per

Adrià Palumbo_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

Jimmy Wales. Aquest nom us és segurament desconegut però utilitzeu la seva creació cada dia. Quan busquem un autor, un personatge conegut, un país, un esdeveniment… Collons, on anem! A Wikipedia, home. Sense aquest xaval que es diu Jimmy Wales penso que els alumnes de tot el món patiríem al buscar definicions al diccionari. Wikipedia: Enciclopèdia universal i multilingue. Quina pena que no em surti res al Wikipedia quan escric el microrelat. Per un cop hauré d’utilitzar la poca inspiració que tinc, perquè demà li he de tornar el microrelat a la meva professora de llengua catalana i si no li torno hi haurà problemes.

Social Network

per

Oriol Cassany_3r F LYCÉE COMTE DE FOIX

Mark Zuckerberg…“El creador” de Facebook. Una idea brillant i una mica d’ajuda profesional és l’únic que va necessitar aquest jove, ara considerat el més ric del món. Tot això que va crear està valorat en 13.500 milions de dòlars. Es va inventar “una xarxa social” que va capgirar el món i més concretament la vida de la majoria dels adolescents, i també no tan adolescents, d’arreu del món. Per molt que la gent es rigui del seu aspecte físic o de la seva estrafolària manera de vestir, a molts de nosaltres ens hauria agradat ser els creadors d’aquesta gran xarxa social i la majoria de nosaltres voldríem estar ara mateix al seu lloc…

El temps

per

Anna Serra_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Naixem i no ens queixem perquè no ens regalen un rellotge. Tenim el biològic. Sí, tot comença i… un dia rere l’altre; ara bé, per sort o desgràcia, només dura 24h. Sempre estem pendents del temps, del maleït temps i el temps passa i nosaltres l’ignorem. Creiem que podrem fer totes les coses que desitgem: formar una gran família, tenir una bona feina i ser el millor en tot; però no ens enganyem la vida passa més ràpid del que nosaltres imaginem, perquè ara esteu llegint això i mentre ho feu, torneu a mirar el rellotge i aquest maleït temps ja no tornarà a ser igual.

Record d’una vida

per

Andrea Cravinho_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Em tenia un jove a les mans i em posà dins la butxaca. Vaig sortir-ne, i era en un garatge. Hi havia gent i instruments. Admirava el panorama entre les cordes d’una guitarra. Felicitat. L’endemà, un concert. Una cançó rere l’altra. No podia més i em van llençar. La gent marxava i només quedaven els organitzadors. Una adolescent em va escombrar, em recollí, em netejà i em foradà. Em va passar un cordill i se’m va penjar al coll. Aquella nit fou única per a aquella noia. Una pua com jo desperta sentiments molt profunds. Sempre recordo aquella data tan especial.

Les drogues

per

Salima Raguig_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan te les proposen no saps què dir! Penses que per una vegada no passarà res. Són substàncies incontrolables, quan les proves no penses en les conseqüències futures perquè quan les consumeixes et sens al teu món, feliç, penses que tot és de color rosa i t’oblides de tots els problemes. Malauradament un dia t’adones que ja no pots passar-te’n per més que ho intentis. L’abast de les drogues és desmesurat. No solament t’afectarà sinó també els que t’envolten, familiars, amics, etc. La teva vida està en joc i el més absurd és que tu ho saps i la gent no està en mesura de donar-te consells, simplement perquè és incontrolable. Això no és un joc!

L’amor

per

Patrícia Sousa_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor pot ser meravellós però també molt dolorós. Hi ha moltíssima gent que no pot ser feliç perquè ha tingut un amor molt difícil d’oblidar. Jo estava enamoradíssima d’un noi i sabia que si algun dia ho deixàvem sofriríem tots dos; ja han passat uns quants mesos i encara hi penso. No puc oblidar-lo! Vam viure una història genial. Quan a vegades escolto les nostres cançons recordo aquells moments únics que fan que la vida tingui un altre sentit. Fa temps que tinc una altra parella però ni així puc oblidar el meu passat. Que dur és conviure sempre amb aquest record!

Desig

per

Guillem Castro _1r C CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Tot just surto de la primera classe i ja penso en ella…
Quines ganes de dormir abraçats i quedar-nos així una llarga temporada, sense preocupacions, sense maldecaps, sense escola ni exàmens ni obligacions..
Però, sincerament, creus que arribarà el dia en què tot sigui així?

Una passió

per

Mireia Mandicó_1r C CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Obro la bossa, em poso els patins, agafo els guants i l’ampolla d’aigua, me’n vaig a la pista…
Què m’està passant?
Entro, escalfo i ja estic cansada, em fa mal tot el cos…
Què m’està passant?
I llavors t’adones que s’ha acabat, que has de començar una nova vida sense allò que t’ha marcat per sempre.

La felicitat

per

Natalia Martín_3r A SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Avui he sortit al carrer i he vist una noia jove que caminava, contenta; anava vestida amb una jaqueta texana i unes vambes Converse, amb un somriure d’orella a orella… aquella noia era tan feliç; he començat a somriure jo també, i a ser una mica més feliç, i aleshores m’he adonat que la felicitat la trobem sempre en els petits detalls, en una mirada, una abraçada, una flor, un petó, un xiuxiueig de matinada, una cançó, un viatge pels somnis més profunds i amagats; i en aquells moments m’he recordat d’un proverbi xinès que deia que “la felicitat no és fer allò que un vol, sinó voler allò que un fa”.

Les estrelles

per

Ot Mayoral_3r A SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Agafo un llumí i encenc una vella espelma que he tret de l’armari, fins que comença a fer la llum suficient que em permet no haver d’arribar fins a la finestra fent tentines. Allà, inspecciono el vidre esquerdat i l’obro. El cel és negre, ocultant els tants misteris de l’univers que se’ns escapen dia rere dia, sense saber per què ni què hi fem, aquí, i esquitxat d’estrelles que s’il•luminen les unes a les altres, esperant una resposta nostra. Però som massa complicats per a entendre un llenguatge tan simple com aquell. Un desig solca el cel, esperant a ser complert per algú. I potser aquest algú sigui jo.

Les claus

per

Èric Moreno_2n DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Gran part dels joves sortim els dissabtes a la nit de festa i alguna vegada prenem una copa de més. Aleshores ho veiem tot millor, riem, ballem i no pensem en les conseqüències de l’endemà. De cop, és tard! Hem de marxar: taxi, autobús, caminant… depèn… Això sí, quan arribes a la porta de casa les claus es mouen molt més del que has fet tu a la discoteca. Ho intentes una i altra vegada, tanmateix, no hi ha manera que la clau entri dins el pany i si el manyoc cau a terra: Oh! perquè quan decideixes acotxar-se per agafar-lo, acabes estirat i davant la dificultat d’aixecar-te passes la nit a la fresca.