vane

Marc Garcia Martínez_4t A Col·legi Mare Janer

Estava massa cansat per fer atenció als passatgers de l’avió, odio fer viatges amb avió per motius de treball. Vaig passar d’estar tranquil, adormit, a tenir més adrenalina al meu cos que mai en la meva avorrida vida. Tot va començar quan ens van dir que un motor estava fallant. Alguns passatgers van començar a fer teories, que uns terroristes, que si no hi havia gasolina…
Però de fet havia estat culpa d’un controlador del trànsit aeri, que havia calculat malament les coordenades, i vam xocar ala amb ala amb un altre avió. L’últim escoltat per l’altaveu era que ens esperava una mort segura, l’últim escoltat per mi va ser un plor.

Nil Santos_3r A Col·legi Sant Ermengol
Una petita esquerda, però molt profunda, havia aparegut al mig del parc. A la gent no li agradava i llavors va demanar que la tapessin. Uns obrers van anar-hi, però a mesura que clavaven els claus, l’esquerda s’anava fent més gran i van pensar que potser necessitarien una excavadora per enterrar el forat. L’endemà van tornar-hi i van començar a omplir-la de terra, s’hi van estar 6 hores i l’únic canvi que va fer l’esquerda va ser triplicar la seva mida i ara ja ocupava quasi tot el parc. Els obrers van deixar-la estar ja que podria afectar tota la ciutat i van construir-hi una muralla perquè ningú s’hi apropés ni hi tirés terra.

Martina Escudero_3r A Col·legi Sant Ermengol
Encara tinc present la primera vegada que ens vam veure, ja fa tants anys que ni ho recordo. Ella portava un vestit blau i els cabells recollits en una cua. I jo, jo ja ni recordo el que portava. L’únic del que vaig ser conscient aquella nit és que la vaig veure des de l’altra punta de la sala, i quan vam creuar mirades vaig sentir una sensació de vertigen que em va semblar meravellosa, un aleteig estrany, un pessigolleig agradable a l’estómac. No estic gaire segur de si ella va sentir l’arribada de l’huracà amb la mateixa intensitat que jo, però resava perquè així fos. Sortosament, el vol de les papallones ens havia capturat als dos.

Arnau Soldevila Sardà_3ème I Lycée comte de foix
Una setmana abans del meu aniversari, ens van proposar un viatge molt esperat per a mi. Mai no havia anat de creuer, i en tenia moltes ganes. No m’ho podia creure. El dia d’anar-hi no vaig poder dormir. Quan vam arribar al vaixell no m’ho podia creure, vam pujar i vaig tenir un pressentiment, de mala sort. Quan vam sortir em vaig oblidar el telèfon al cotxe, vaig pensar que es podia viure sense telèfon i vaig anar a la piscina, m’estava divertint quan vaig veure que alguna cosa s’apropava molt ràpid i em vaig despertar dins una sala blanca i em van anunciar que havia tingut un malson i que m’espavilés que marxàvem de creuer.

Nasira Bentahar_3ème I Lycée comte de foix
Nadal és una època feliç per a tothom. És el moment on els nens estan contents perquè reben els regals desitjats. Però un bon Nadal és aquell que es passa en família o amb aquella persona important per a tu. Per a mi aquella persona és algú que et fa feliç en tot moment, aquella persona amb qui admires els llums tan bonics del carrer, com si estiguéssim en un somni americà. És aquella persona amb qui t’emociones quan veus els ninots de Nadal. És la persona que t’acompanya allà on vulguis sense protestar. Aquella persona que encara que no t’ho sembli gaudeix de la teva companyia i tu de la seva. Gràcies per com ets, estimada germana.

Elsa Vendrell Herreros_3r E EA 2A ensenyança d’Encamp

Afició o professió? Nervis o tranquil·litat? Atrapada o lliure? Competició o concurs? Tensió o harmonia? Xiulet o esclat? Explosió. Alliberament o opressió? Serenitat o ansietat? Afluixar o accelerar? Estrès. Objectiu o incertesa? Apressar o decaure? Sortir o entrar? Tot o res? Retornar a la calma o perdre la serenitat? Orgull o decepció? Satisfacció o tristesa? Eufòria o por? Reconfort o solitud? Celebració o depressió? Realitat o irrealitat? Melancolia o ressorgir? Recolzada o deixada? Triomf o fugida? Lucidesa o bogeria? Expectatives o falsa esperança? Acompanyada o sola? Completa o buida?
Abisme i solució?

Paula Becerra Martín_3r E  EA 2A Ensenyança d’Encamp

6 hores d’espera, 350 km/h, unes vies infinites, paisatges passant de pressa, núvols amb formes gracioses, persones assegudes, música pels meus auriculars, moltes parades, diferents tipus d’ocells, varietat d’arbres i cims únics. Un casament que m’esperava, una família que tenia ganes de veure’m. No sé com, tota aquesta emoció es va transformar en tensió, tristesa, mals de cap, crits, indiferències, ignoràncies, desesperació, insults, plors, ximpleries. La veritat és que no m’ho esperava, però després del que va passar, la meva mare em va donar permís per no tornar-hi mai més.

Mariana Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Aquell matí em vaig despertar sense sentir res, encara que sabia que aquella mateixa nit ell se n’aniria i no tornaria a veure’l durant molt de temps. Però així i tot no podia assimilar el que passava, però quan per fi arriba la nit, i el vaig veure a fora amb les maletes a punt de marxar, no podia evitar sortir corrent amb ell i anar cap al buit junts ja que sempre li vaig prometre a la solitud que només seríem ell i jo. Encara que fos un amor masoquista, sabia que ell era l’únic que mai no m’havia de deixar sola, tots els altres ho feien, se n’anaven i no els importaven quan aprens a viure amb ell, mai més ho deixes, t’estimo molt

Neus Hernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
El pla no era enamorar-me fins que vas aparèixer. Va ser amor a primera vista, vaig sentir com la fletxa de Cupido em travessava. Quan em vas confessar el que senties em vas fer la persona més feliç del món. Només et puc agrair tot el que has fet per mi. M’has ajudat amb el tractament per molt invasiu que fos i m’has recolzat sempre en tot. Però després els metges em van dir que molt més no em quedarà i he decidit fer-te aquesta carta. Has estat el meu personatge preferit, quina llàstima que la novel·la està a punt d’acabar. Vaig llegir la seva carta al seu enterrament, aquella carta que ella em va dedicar. T’estimo siguis on siguis

Luis Carlos Gonçalves Mota_3ème K Lycée Comte de Foix
L’última estada de mecànica l’he fet fa 15 dies i m’ha agradat molt. Voldria estudiar la professió de mecànica de cotxes. L’any passat vaig fer una estada de ferreteria i no em va agradar tant com la mecànica, perquè a ferreteria sempre es feia el mateix. Per això vaig provar mecànica i mecànica no és sempre el mateix. Estic sempre en moviment, no paro mai. A ferreteria, l’únic que fas és tallar ferro i construir objectes. A mecànica canvies rodes, tubs, motors, líquids, marxes. També fas canvis de tubs d’escapament, revisions. Després provem tots els cotxes, netegem els motors i els canviem l’oli. No parem i no ens avorrim.

Erik Oliveira_3ème K Lycée comte de Foix
La meva passió és el futbol. El practico des dels tres anys. De petit m’agradava ser defensa per xutar la pilota molt fort. Ara que tinc catorze anys jugo de lateral i vaig anar a Puigcerdà a un torneig: Pirineos Cup. Vaig marcar tres gols, l’últim de mig camp. Quan vam arribar a l’hotel els de l’equip contrari ens volien pegar però vam passar d’ells. Aquell torneig és un record que sempre recordaré, una de les millors experiències de la meva vida. El 2023 aniré a San Marino a jugar un torneig. Espero guanyar, així ens emportarem el premi a casa. San Marino és a Itàlia. Haurem d’agafar un avió per anar-hi des de Barcelona.

Jan Mariño _3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El jove de 18 anys ha estat condemnat a 5 anys per una violació. L’agent núm. 608 mirava el jove dormint plàcidament la seva primera nit. Es preguntava com podia estar tan tranquil i còmode havent comès un delicte tan greu i traumàtic per a la noia. L’agent, curiós, va demanar al jove per què estava tan tranquil. El jove li va dir que 5 anys no era tant i que ja sortiria. L’agent es va enfurismar i va marxar a casa seva. Allà va iniciar la seva rutina després d’un dia de feina: cafè, diari i presa de totes aquelles pastilles. Es va aixecar i va ratllar al calendari un altre dia. Un dia més de lluita contra la malaltia que el tenia condemnat a mort.

Roger  Jover_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Tothom coneix la història dels 3 porquets, però la veritable història la coneixes? Deixa’m explicar-te-la: quan els 3 porquets van marxar de casa, van decidir construir-se una cadascun. El 1r es va fer una casa de palla, el 2n una de fusta i el 3r una de maons. Quan el llop va veure els porquets va decidir fer-los una visita. Al 1r porquet li va destrossar la casa bufant, i se’l va menjar, al 2n li va calar foc a casa, també se’l va menjar, i a l’últim, va agafar un martell, amb un cop va trencar un tros de paret va entrar i se’l va cruspir. El desenllaç de la història és diferent, no és com la tradicional, però aquest és més gustós.

Èlia Loran Mellado_3r A Col·legi Mare Janer
Mai hauria dit que una bola de pèl em robaria el cor. Petit com una pilota de tennis, blanc i negre com una pel·lícula dels vuitanta. Quan marxava cap a l’escola, m’acomiadava d’ell. Em passava tot el dia pensant en ell. Quan arribava a casa el saludava i l’acariciava. Abans de fer els deures, em passava una estona jugant amb ell. Un hàmster que no sabia qui era jo ni per què estava tancat en una gàbia, però jo sí que ho sabia i la seva companyia em feia molt feliç, era el meu millor amic. Aquests quasi dos anys amb ell han estat els millors. Si he dit que em va robar el cor, és perquè encara no me l’ha tornat. Et trobaré a faltar.

Xènia Pedra Ribas_3r A Col·legi Mare Janer
Sempre vaig evitar aquest moment, el dia on tot pararia. Intentava no pensar-hi. Em mentia a mi mateixa. En resum, escapava de la realitat. Érem al lloc on havíem esperat tot l’any per ser-hi. Tot anava bé, però una trucada, un fil de veu al telèfon, ens va parar la diversió. Va passar allò que tant intentàvem evitar. Ella ja no hi era. Un silenci. Ningú es va atrevir a dir res. Abraçades. Plors. En aquell instant pensava que ja sabia que aquest dia arribaria. Això sí, el meu cor no opinava el mateix. Tot va passar molt de pressa. I encara ara, tornar a aquella casa ja no és el mateix, està tot buit. Sincerament, hi falta algú.