e_640

RAFEL ANTONIO_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Unes noies de 15 anys que vivien a Barcelona estaven en una festa major del seu poble. Elles havien trobat alcohol, i amb tota la curiositat de com és el sabor de l’alcohol i què se sent estant borratxes, es van emborratxar. Es van posar fatal i van començar a fer moltes ximpleries. Com que era la primera vegada que ho feien, estaven bastant malament amb el poc que havien begut. Quan va començar la festa major del seu poble, elles estaven tan malament que ja no sabien què feien. Van començar a coquetejar amb nois de 17 o 18 anys. Al cap d’una estona va arribar un senyor vell, va agafar-ne una per la mà i se la va emportar cap a casa seva.

AINARA DOMINGUES_3r C EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Vaig obrir els ulls. Era a la casa dels meus somnis. Vaig veure un cotxe preciós, al vestidor tenia accessoris de luxe; tenia sis mòbils, dues teles, quatre ordinadors i tot el que volia. Quan vaig anar a veure el meu compte bancari tenia un munt de diners que mai hauria imaginat que tindria. El més impactant és que quan vaig anar a buscar la meva família no vaig veure ningú. Estava completament sola. No entenia per què i la soledat m’estava afectant. Vaig començar a plorar desesperadament quan, de sobte, em vaig despertar i vaig veure que tot era un somni. Així doncs, vaig aprendre que els diners no sempre et donen la felicitat. 

MIQUEL LÓPEZ_3r E EA 2A ENSENYAÇA SANTA COLOMA

Hi havia una vegada, un grup d’amics que van anar a una sala antiga del seu col·legi. Van forçar el cadenat per entrar-hi. Era un lloc tenebrós i amb molts artefactes estranys. En un moment donat es van trobar els cadàvers d’antics directors. Cadascun amb una targeta que hi ficava la raó per la qual els va matar. Quan van voler sortir de la sala per explicar-ho ja era massa tard, ja que la porta es va tancar i no es podia tornar a obrir. Finalment, van acabar morint terriblement com la resta de cadàvers.

BEATRIZ CISNERO_3r E EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Vet aquí una vegada, dues millors amigues que es van separar del col·legi, ja que una va anar al d’Encamp i una altra al d’Ordino. La d’Encamp es va envoltar de males influències i a tindre més interès a fer amistats. En canvi, la d’Ordino se sentia més sola i insegura perquè no coneixia ningú. Un dia, la d’Ordino va canviar d’actitud, va demostrar seguretat i confiança. Va sentir que ja es completava i no tenia la necessitat d’anar darrere la gent. De cop i volta, les companyes s’hi van apropar per fer amistat. Finalment, cadascuna va fer el seu camí i van entendre que quan s’està en un nou lloc és important adaptar-s’hi, però sempre s’ha de ser un mateix.

LUCAS LOURENÇO_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

La Pato Gang era una màfia molt buscada, constituïda pels seus líders, Piku, Pancito i Potato. El contraban d’armes no era legal, per això hi havia disputes constants entre màfies. En aquest cas, totes les màfies tenien por de la Pato Gang, ja que les màfies es van ajuntar per poder destruir el seu negoci. I, així, van atacar la base de la Pato Gang. Aquest atac va ser eficaç i van destruir quasi per complet la base. Van robar totes les armes, subministraments i més coses que es podien vendre a bon preu… El que no sabien és que… LA PATO GANG MAI MOR.

ARNAU CAPDEVILA TAMAYO_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Quin és el sentit de la vida? Això és el que s’han preguntat els filòsofs per milers d’anys. Algunes de les filosofies que ho han intentat entendre són l’estoïcisme dels grecs, l’absurdisme d’Albert Camus, el nihilisme, l’hedonisme, l’existencialisme, l’epicureisme, etc. La veritat és que encara que algunes d’aquestes filosofies tinguin molt bones idees i que algunes m’agradin més que d’altres, jo en prefereixo una altra. Aquesta és una frase del filòsof grec Sòcrates: “L’única cosa que sé és que no sé res”. La frase relata la idea que mai ho sabrem tot. Per això no sé el sentit de la vida, i això m’agrada.

EDITH DA SILVA RODRÍGUEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Un autocar. Una nena. Cinc nois. Tres noies. Una paraula. Un cervell. Una memòria. Una nena amb personalitat. Una nena amb una vida. Amb una vida envejable. Una paraula que es torna una frase. Una frase que es converteix en una història. Una història que es transforma en l’obstacle d’una vida. Un cervell diferent. Un cervell amb unes capacitats increïbles. Un cervell on tot el que hi entra no en torna a sortir. Una memòria que emmagatzema imatges i paraules. Una memòria que recorda. Una memòria que no oblida. Uns personatges sense cor. Uns personatges sense vida, tot i que la cobren a canvi de ferir la d’una nena. 

JAN GONZÁLEZ_3r A COL·LEGI MARE JANER

Molts cops a la nit encara m’imagino quan era molt petit.
El que més m’agradava era jugar amb els meus amics, també passar temps amb la família i passar-m’ho bé. Ara que ja soc més gran no puc gaudir d’aquells privilegis que tenia abans. Ara he de fer deures i estudiar per treure bones notes i no em vull ni imaginar el que hauré de fer més endavant. Si pogués, tornaria a ser un nen. Ho tornaria a fer per gaudir d’aquells moments. Però com que no puc, crec que hauré d’esforçar-me molt a l’escola per després tenir una feina i poder-me fer responsable de mi. Perquè… si al final la majoria de gent ha pogut, crec que jo també podré.

MELISSA MARASIGAN BATHAN_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Els ulls mai menteixen, em van dir, però cada vegada que em deia que m’estimava els seus ulls semblaven sincers. Fins que aquell dia vaig veure com m’enganyava. L’endemà el vaig confrontar preguntant-li: —Digues la veritat, m’estimes? —mentre el mirava als ulls. —Per què em preguntes això? Jo t’estimo molt! —va respondre evitant la meva mirada. —Mira’m als ulls! —T’estimo de veritat! —va respondre amb un to molest. —Ja no vull res més amb tu —vaig dir metre plorava. A casa, la meva mare em va eixugar les llàgrimes mentre m’explicava que els seus ulls m’havien mentit. Va dir: “l’amor és l’únic secret que els ulls no poden amagar”.

HUGO JORDAN FERNÁNDEZ_3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Japó, una ciutat gegant amb molta gent educada i alguns extravagants. Ell estava al metro amb la família i amics de la mare. De sobte, un tsunami de persones de blanc i negre es van interposar al mig del grup i ell es va perdre. Es va preguntar què podria fer en aquella situació. Mentre se li entumien els ulls, un senyor gran el va trobar i li va preguntar què li passava, però el nen no entenia res, ja que el senyor era japonès, encara que no se l’entengués res, el senyor el va portar a la policia del metro. Ell estava molt esverat, però per sort un dels amics de la mare el va trobar i el va portar amb el grup.

Mariana Sofia Dos Santos  _3r A Lycée Comte de Foix

Sempre recordaré aquell fantàstic dijous. Van ser dos segons que quedaran gravats a la meva retina. Era elegant, atractiu, seductor, fibrat i molt esportista, però també amable, agraït i sempre disposat a donar un cop de mà. Tenia una mirada fascinant i uns llavis carnosos, era un encant de persona. Em vaig enamorar perdudament d’aquest noi. Vam començar a parlar i les nostres converses van ser genials. M’alegrava els dies amb el seu somriure  provocador i la seva mirada penetrant, els seus ulls eren la meva inspiració. Poc temps després va començar la nostra relació, una història d’amor increïble que ja fa part del meu dia a dia.

Leyre  Da Silva _3r A Lycée Comte de Foix

L’amor, l’amor pot ser molt bonic com a les pel·lícules i contes que ens llegien els nostres pares quan érem petits, o molt tràgic, com Romeu i Julieta. La vida ens porta moltes vegades per camins desconeguts, que ens van endinsant pel camí de l’amor. Bogeria, insomni, timidesa, crueltat! L’amor és aquell sentiment que t’empeny i no saps com reaccionar, que et pot portar a fer coses tan increïbles com en el cas de la Gemma que li va treure el més especial que tenia en David, la seva preciosa filla, la Cristina. A  dia d’avui en David no sap res, segueix perdudament enamorat de la Gemma i donen per perduda la Cristina. Crueltat!

POL BESCÓS MONNER_3r A

COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era capvespre, i la platja era buida. La Carla, amb les mans a les butxaques, caminava lentament cap a la vora del mar, arrossegant els peus per la sorra, les onades li mullaven els turmells, com si li volguessin dir alguna cosa. Va tancar els ulls, relaxada, per escoltar el so de les onades. Va mirar enrere i va veure com l’aigua de les onades esborrava les marques que havia deixat al caminar. L’aigua li va cobrir els genolls. Ell sol es va amagar del tot, va sortir la lluna i la foscor es va apoderar de la platja. De sobte, va sentir la veu d’una dona preciosa al fons que la cridava, de cabells llargs i desendreçats. La seva mare la venia a buscar.

PEDRO BANDINI PEREIRA_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

El lladre entra a la joieria. Objectiu? Emportar-se totes les joies que pugui transportar. No té gaire temps. En venedor ha fet clic al botó de perill. El lladre agafa el cotxe i surt volant. La policia el persegueix fins a arribar al centre de la ciutat, el cotxe és massa ràpid. Aconsegueix escapar d’ells. Quan surt del cotxe una dona gran l’atropella amb un camió. L’accident surt a les notícies. A tothom arriba la informació, també als policies. És el karma? Els familiars van al funeral. Però ningú no plora. Ben mirat ningú no el trobarà a faltar, ni tan sols la seva dona que flirteja amb el seu germà. Un desgraciat menys al món.

Ruben Miguel Alves Lopes_3r B Col·legi Maria Moliner

Estàvem esperant la meva mare davant d’una gasolinera quan, de sobte, vam sentir una noia cridant per un passadís de l’establiment que no porta enlloc. Quan ens vam girar vam veure una noia donant cops de puny a un grup d’homes. Al cap d’una estona, va arribar una patrulla d’urbans i la senyora estava furiosa i va començar a barallar-se amb ells. La van detenir per agressió. Quan va acabar la pel·lícula em va agradar molt, i als meus pares també. L’endemà a la tarda va passar el mateix. Vaig pensar que era de veritat una altra vegada, però al cap d’una estona es va acabar la pel·lícula. I així van ser tots els dies de la meva vida.

AURIA BOSA ROCA_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Des de fa un mes tinc el mateix malson. Estic a l’interior d’una casa d’on no en puc sortir i sento passes. Li vaig dir el que em passava a un amic. Immediatament es va posar a plorar i em va confessar que a ell li passava el mateix. Aquella nit vam decidir dormir junts. Vaig tenir aquell malson i sentia les passes cada vegada més a prop, fins que vaig intuir la presència d’una figura negra i em vaig despertar de cop. El meu amic havia desaparegut. Atemorit, vaig sortir de l’habitació. Sentia el cor bategar fort. Estava dins d’aquella maleïda casa i sentia que la figura negra s’apropava. Era el meu amic, que volia acaba amb mi.

Dúnia Mayo_3r D EA segona ensenyança d’Ordino

Vet aquí que una vegada hi havia un dibuixant que es va comprar un nou quadern per dibuixar, estava molt content perquè així podria continuar fent el que més li agradava, va estar esperant per estrenar-lo que se li acudís una idea perfecta. El quadern va estar buit durant uns bons mesos fins que un dia el va perdre a l’autobús. Per això, esperar el moment perfecte per fer alguna cosa pot fer que mai comencem res. 

ANDREA SUBIRATS FERNÁNDEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Estem en guerra. Alguns sabíem que això acabaria passant. Fa anys, la gent solia sortir per estar amb amics. Però actualment depenem d’internet. Tots ens vam tornar addictes. Continuàvem sortint amb amics, però no igual que abans, era agafar el mòbil i com si ningú existís, les úniques paraules que ens dirigíem eren “connecta’t al joc” o “has vist aquest vídeo?” Tanta gent connectada va causar l’inevitable: internet va arribar als seus límits; ningú va poder fer-hi res, va explotar i va desaparèixer de tot el món en menys d’un segon. A causa d’això, tothom es va desesperar fins al punt de començar una guerra per

JEAN PAUL PARRAMON_3ème C Lycée Comte de Foix

Cada matí el Joan es despertava amb soroll del mar de fons. Somiava en viatges llunyans però mai sortia del seu poble. Un dia va trobar una ampolla a la sorra amb un missatge dins: “El món t’espera.” Amb el cor bategant va decidir que no podia viatjar mar endins perquè no li podia agafar la barca al seu pare perquè s’enfadaria moltíssim. Però el Joan volia buscar una solució perquè tenia moltes ganes de viatjar. Llavors va començar a treballar molt durament fins que va poder comprar un vaixell. Finalment se’n va comprar un i va decidir navegar cap a l’horitzó. Tot allò li  va servir per adonar-se que tots el somnis es fan realitat.

Maitane Fernández_3ème C Lycée Comte de Foix

Dia vint-i-cinc a les Dolomites, estava perduda, no trobava  el meu camí. Ja tocava buscar un lloc on poder acampar i on poder passar la nit. Vaig arribar a un lloc preciós. Un llac meitat congelat meitat aigua, envoltat de quatre muntanyes, cadascuna d’elles representava una situació. N’hi havia una de nevada, una plena de flors que representava la primavera, una altra de colors (taronja, vermell…) per a la tardor i una de verda per a l’estiu.  Em vaig asseure a la gespa amb els meus vuit gossos. Els animals salvatges s’apropaven a mi: una guineu, un isard, una marmota, un os… Acabava de descobrir el país de les meravelles!