Majors de 15 anys

Anaïs Montoto_2nde C LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia només una setmana que Camael, el líder dels àngels, havia acceptat que l’Evelyn renunciés a les seves ales. En un petit carrer de París, una jove d’uns disset anys estava parlant amb un home d’uns dos anys més que ella. Eren l’Evelyn i el William. Estaven asseguts en un banc, el noi s’apropava cada cop més fins que, quan estaven a escassos mil·límetres, li va fer un tendre petó als llavis. Aquell petó per a ella va fer que una atmosfera màgica l’envoltés. Mai no havia sentit el que sentia, els àngels no sentien el mateix que els humans però, en passar tant de temps entre ells, l’Evelyn tenia aquells sentiments: estava enamorada.

Ainhoa Linde_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

“Cinc anys, avui fa cinc anys que vas haver de marxar. Et trobo a faltar. La mare ha preparat un pastís de préssec. Era de color taronja viu, amb tons vermells a les vores. Ha dit que és el que teníem en comú. Tots dos pèl-rojos, com el pastís. M’ha tocat els cabells i ha plorat. L’he abraçada, ho estava passant malament, però no sé per què. Hem posat cinc espelmes, i les hem bufat. He marxat corrents per enviar-te això. T’estimo papa. PD: torna aviat, d’aquí a res faig nou anys.” Va llançar la carta, l’adreça era: “Per al papa, carrer del Cel”. El carter va mirar el nen, amb un somriure trist. Ell ja sabia que no rebria cap resposta.

Nerea Larregola_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Els humans no som ni màquines ni robots que es puguin programar. Som éssers vius amb sentiments, encara que de vegades no ho sembli. L’amor és un sentiment incomparable, una mena de pitavoles a la panxa quan veus aquella persona que tant t’agrada. Tothom ha tingut alguna vegada aquesta sensació, encara que no se n’hagi adonat. L’amor pot ser no correspost, idealitzat, imaginari, o creat per diverses influències. Si no estimes, et sents sol, diferent, o aïllat perquè les persones necessitem sentir que som importants per a algú, encara que siguin els teus pares, els amics, o les persones que t’envolten. Així doncs, què és millor?

Èric Moreno_BP SML CENTRE DE F. PROFESSIONAL
Sempre fas allò que desitges? No? Prova-ho! És una sensació indescriptible. Per què no ho fem més sovint? Potser per por a tot allò que dirà la gent o, senzillament,  algú del nostre entorn ens convenç per no fer-ho. Si estàs segur de tu mateix, no ho dubtis: fes-ho! Segueix endavant! És igual el que opinin els altres. El repte és assolir els objectius que et marques a la vida i gaudir-ne, ja que arribarà un moment que no ho podràs fer. Viure intensament és la millor sensació que pots tenir al finalitzar el dia. Fes que la teva vida sigui una experiència que recordis feliçment i no oblidis mai!

Emma Ramos_BP SML CENTRE DE F. PROFESSIONAL
Uns éssers estranys em van dir:
–La gent no esteu preparada per sentir la veritat perquè us amagueu darrere les excuses. És hora que obriu els ulls. Els humans voleu justícia, voleu canvis, voleu que la sort us somrigui. Actueu! Ha arribat l’hora que descobriu nous horitzons. No esteu sols a l’univers i us ajudarem. Us ensenyarem la veritat. No és la fi del món sinó el principi d’una nova vida. La renovació de l’esperit humà és necessària. Engrandiu els vostres cors i no haureu de patir més.
–Això és possible? vaig preguntar.
No em van saber respondre amb paraules.

HÉCTOR MORA­_2n batx. cient. B EA BATXILLERAT
Quan vaig pensar a ajupir-me per agafar-la, vaig pensar en tot el que havia passat abans d’arribar fins aquí. Vaig poder agafar-la, netejar-la, mirar-la i, finalment… Després de tantes caigudes que la pobra ha sofert, ara puja i puja fins amunt! Però sé que, en poc temps, tornarà a baixar fins a gairebé desaparèixer. Un cicle que es va repetint i repetint fins que comences a entendre com controlar-la i acabes controlant les seves necessitats. Però res no se li té en compte perquè un l’estima d’una manera molt especial a ella… ella!

Martí Barreda_2n batx. cient. B EA BATXILLERAT
La inspiració…, què és la inspiració? El diccionari la defineix com la capacitat per tenir bones idees. La veritat és que la inspiració és allò que ens permet avançar, que ens dóna l’empenta. És un concepte que va relacionat amb el canvi i és un estat difícil d’aconseguir perquè requereix un esforç trobar noves idees en un món on sembla que ja està tot inventat.
Es tracta de concentrar-se i de ser una mica llest. Jo no tenia idees per escriure aquest text, no tenia inspiració, però, en aquest moment,  he vist que podia escriure. Totes les coses són evidents si t’hi fixés bé.

Arnau Ros _BP. Xarxes C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El juny passat, després de molt esforç i patiment, va arribar el dia de la graduació i jo, juntament amb molts dels meus companys, n’era protagonista! En aquell moment pensava que aquell títol només em permetria accedir a batxillerat, però em va aportar molt més. L’empresa on vaig fer les pràctiques em va demanar el currículum i el diploma. Van confiar en mi i em van contractar. Aquesta feina em va proporcionar experiències que m’han ajudat a créixer com a persona i com a professional. Potser no era el millor de la promoció, però era un jove treballador i amb ganes d’aprendre. Els estudis i la motivació són la clau de l’èxit!

Nuno Pereira _BP. Xarxes C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

És estiu. Fa una xafogor insuportable. M’han acomiadat de la feina. Em sento angoixat i desolat. Dins del meu cap em martelleja una pregunta: per què no vaig aprofitar l’oportunitat d’estudiar? He perdut un any de la meva vida! La melangia em guanya i durant uns dies bado. De cop, xoco amb la realitat: necessito diners ergo necessito treballar. Cerco una nova feina. Em contracten en un restaurant de menjar ràpid. Transcorren els mesos. Sóc feliç? És el futur que desitjo? Reflexiono seriosament i decideixo demanar al director de l’empresa un canvi d’horari, ja que… el proper setembre continuaré els estudis! Decisió vital?

Víctor de Jesús _3r D INSTITUT ESPANYOL

Un bon skate no és només un tros de fusta, sinó una taula treballada a mà a què s’ha dedicat bastant temps perquè s’hi pugui practicar tota mena de trucs sense por que es trenqui. Un cop construït, se li fa un dibuix. Per a mi els dibuixos signifiquen la forma de vida que portes i el teu propi estil. Després se li afegeixen els eixos i les rodes. Aquestes peces també han de ser de bona qualitat.
Crec que un skate no el fa la marca que tingui sinó la persona que l’usa. El meu skate té uns quants cops, força rascades i té les rodes desgastades, però aquests petits desperfectes són el que el fan ser tan especial per a mi, el meu skate.

Tiago Martins _3r B INSTITUT ESPANYOL

Estava a casa revisant els deures. En un descans vaig sentir ganes de menjar una poma. Me’n vaig anar a la cuina i vaig agafar una peça del fruiter. Feia dos dies que no tenia companyia i que no parlava amb ningú perquè m’havien expulsat de l’escola. Vaig veure per la finestra un home que estava venent maniquins a la vorera de sota casa. Vaig baixar i li vaig demanar per què venia maniquins en aquell lloc on només passa una persona cada trenta minuts, i ell em va explicar que ho feia perquè si venia en un lloc on passés més gent la policia l’agafaria i se l’enduria a la presó perquè els maniquins els havia robat de les botigues de l’illa.

Marta Aguilera_2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Com una ploma lliure, trontolla mentre cau i, lentament, s’acabala damunt afilades fulles dels pins. El gruix de neu comença a pesar, s’amunteguen les arrugues a la pell, la seva fredor envaeix les branques com els segons s’alimenten dels minuts. A poc a poc el color blanc impedeix que la llum penetri en les fulles, com el temps ens veda de l’eterna joventut. Els batecs perden intensitat, es percep la càrrega de la vida, i les seques branques es rendeixen sota la pesantor de la neu. Es fragmenta el pilar que sosté la vida, que resta en una altra dimensió. La neu ja ha tocat el sòl, i ara es fon sota l’arbre, com el record en l’oblit.

Anna Vidal_2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Podia semblar un indret insòlit, però per aquell lloc era un refugi d’identitat. El molí de vent s’havia convertit en una llar per a ell. No vivia allí, però darrerament freqüentava aquell lloc. Es quedava embadalit mirant el moviment efusiu de les aspes que, girant, feien un cercle perfectament simètric. El molí, auster, contrastava amb l’alt poder adquisitiu de la seva família. Els seus pares l’havien conduït per un camí tan planer, que no coneixia les muntanyes del voltant. El molí, no era el cim del monticle però sí, un pas per trobar-se a si mateix en el paratge erm de la seva vida. L’albada de la seva història, un molí de vent.

Victor Hugo de Jesus_4t INSTITUT ESPANYOL

Sentia com si algú m’estigués perseguint, cada vegada s’apropava més i més i jo, ple de por, vaig començar a córrer carrer avall, a veure si podia arribar al carrer principal, era inevitable. Aquella persona continuava corrent  dar­rere meu, ja no sabia què fer, em vaig aturar, potser seria la pitjor decisió de la meva vida,  però jo havia d’ esbrinar qui era i què volia de mi . Era un home gran i gros que amb una veu greu em va dir: –Nano, que t’ha caigut la cartera, no sé pas per què cor­ries tant, no et  vull fer mal eh…, què et pensaves? Ai aquesta joventut d’avui dia!– Jo, avergonyit, vaig agafar la cartera i me’n vaig anar.

Rui Vaz_4t B INSTITUT ESPANYOL

És la persona que sempre és al teu costat, que confia en tu i et fa veure que també pots confiar en ell, que sempre et transmet sinceritat. És la persona que se sent orgullós de tu, que recorda el teu aniversari, que en la teva mínima absència et troba a faltar. És la persona que no et tracta com la seva possessió, a qui no li importa la teva aparença, coneix els teus gustos com si fossin els seus. És la persona que sempre et dóna bons consells, que mai et dóna ordres, que sempre vol el millor per a tu.
Entre els meus amics ningú no compleix aquests requisits. Jo tampoc, però, perquè la perfecció… no existeix.

André de Groot _2 BPR LYCÉE COMTE DE FOIX

Em dic George, sóc un soldat americà i hem finalitzat l’atac a la platja d’Omaha a Normandia (França). Estic aquí al costat d’en David. Jo estic parlant però malauradament ell no contesta. Veig solament un paisatge ensangonat amb joves al terra que no es mouen i que tenen un gros forat a la front o al cos. Si miro l’aigua del mar està plena de sang dels cadàvers. Veig armes per tot arreu, tancs per aquí i granades per allà. Torno a pensar com va començar tot i com van morir amics meus com en Jimmy, en Bryan, en David…
Quin malson, vull morir també.

Joan A. Balaguero _2 BPR LYCÉE COMTE DE FOIX

En entrar a classe, la professora va lliurar els exàmens i va començar a  corregir. Els alumnes van començar a fer molt de xivarri i la professora es va empipar però va decidir calmar-se i continuar corregint. Mentrestant molts van queixar-se de les seves notes i per tant va decidir parar i fer un dictat de dues pàgines. Però quan va començar a dictar, un alumne va parlar en comptes d’escriure i li va dir:
–Agafa la porta i vés-te’n de classe! L’alumne tal com la professora ho va dir, va agafar la porta i va marxar.
Mentre, la professora sorpresa per l’acció va cridar:
–Es pot saber què fas!

Paulo do Nascimiento_1r Art A EA BATXILLERAT

Em desperto, m’aixeco del llit i em dutxo. Esmorzo i surto de casa. És un dia normal, com els altres. Escolto música mentre camino, fumant, en direcció a la plaça. De sobte, em crida l’atenció un grup de joves ballant. Me’ls quedo mirant. M’impressionen els moviments que fan i tot el que arriben a transmetre. Jo sempre hauria volgut ballar així. Per aquest motiu, em presento i els demano si podrien ensenyar-me. Ballar no s’aprèn en un dia. Requereix esforç i temps. No es tracta de ballar millor sinó de superar-se un mateix dia a dia. Ball a ball.

Helder da Rocha_1r Art A EA BATXILLERAT

Un dia li vaig prometre al meu avi que cuidaria d’aquelles persones que em somriguessin. Li vaig prometre que cuidaria de vosaltres. Només dono gràcies a tots els somriures que, encara que fossin en els pitjors moments, m’oferíeu sense problemes. Ara, caminant sol pel carrer, noto que no estic sol. Algú sempre em somriu. La famosa frase que diu que només t’adones del que tens quan ho perds a mi no em serveix. En el meu cas diria que només t’adones del que pots arribar a tenir quan somrius. Jo tinc el que tinc gràcies a aquells que em fan somriure. Ara em toca a mi fer-vos somriure… Gràcies.

Farah Zarioh_1ère SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Un matí d’hivern, un noi va llevar-se amb molta energia. Aquest últim any li havia anat bé i volia gaudir d’aquest dia que tot just començava. De tant pensar que podia fer per aprofitar el dia, aquest se li va passar volant. A les 23 hores i 59 minuts, davant el televisor i envoltat de la seva família, va començar a rememorar el dia, i el més destacable que havia fet era anar a comprar raïm amb la seva mare. Tot i això, no es va alarmar ja que va pensar en els dies que vindrien. Tot d’una, el rellotge es va posar a punt, i ell i els seus van començar a englotir raïm. La nit de l’1 de gener se li presentava prometedora.