e_640

Gaël Martin Serrano_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em sento seguit, uns cotxes de color negre van pel mateix camí que jo mitja hora i el pitjor és que estic en reserva. Acabo de veure un cartell on hi diu que d’aquí dues hores hi ha una gasolinera. Estic a dos-cents quilòmetres de la gasolinera i els cotxes segueixen darrere meu. Acabo de fer provisió de la gasolina i els cotxes se n’havien anat per un altre camí, ja estic una mica més tranquil. Tinc moltíssima gana, i el millor és que acabo de veure un cartell molt gran on hi deia que d’aquí tres quilòmetres hi ha un KFC, i justament és el meu restaurant de menjar ràpid preferit, el millor és que els he despistat i ara ja puc menjar en pau.

Ian Guitard_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El Camp Nou brillava. Sentia el soroll dels aficionats cridant pel millor club.  El xiulet de l’àrbitre va marcar l’inici del partit i els jugadors blaugrana van sortir. Era un partit igualat, però Messi va arribar al minut 70, un xut potent de Messi va arribar a la porteria i va fer que el Camp Nou cridés. Els aficionats saltaven de les seves cadires, fent tremolar l’estadi amb els seus crits. Finalment, el final va arribar amb la victòria del Barça. Els jugadors es van abraçar, somrients i plens d’alegria. Aquell partit va quedar gravat a la memòria de tots els aficionats del Barça. Un cop més es demostra quin és el millor equip.

Isaac Garcia_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Què és un títol? Un títol pot ser res, pot ser-ho tot, no és necessari que expliqui alguna cosa, però pot explicar-ho tot. És el començament d’una història, però també el final. Un títol pot estar seguit d’una coma, d’un espai, de dos punts, etcètera. Un títol pot ser de tots els colors existents, de diferents mides, més gruixut, més prim, que mai serà discriminat. El títol destaca per sobre de la resta gràcies a la seva diferència, sempre serà el primer a ser llegit, però el que és segur és que gràcies al títol sempre tindràs una ensenyança. Aquesta ensenyança pot variar, però si no n’hi ha, res no té sentit, absolutament res.

Francisco de Sousa_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava fent el meu entrenament de matinada, passejant pel parc quan, de sobte, vaig veure dos nens jugant al gronxador. El que estava gronxant el seu company va empènyer-lo de mala manera i el nen va sortir disparat cap a l’espai. El nen va arribar a Mart, on va conèixer nombrosos extraterrestres que li van ensenyar el seu idioma i el van honorar amb el títol de l’elegit… L’elegit va haver de vèncer els enemics del costat obscur liderat per Mdara Uchiha i els seus comandants del mal. Al costat del bé hi havia l’elegit amb els seus nous amics que havia conegut a l’espai. El combat va ser destructiu i va ocasionar molts accidents i morts.

JOEL ALEJANDRO LEITAO_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

“Saps? Aquí, l’altre dia el cel tenia un aspecte de pel·lícula”, li dic. “Els núvols que hi havia eren més blancs que mai i els vaig observar estirat al terra del meu jardí, entre les flors, posant-los noms com si fossin objectes, com feia amb tu. M’estaràs sentint?” Penso en veu alta, sabent que no em pots respondre, però que m’escoltes des d’on sigui que estàs. M’aixeco i me’n vaig, deixant enrere la tomba del meu millor amic, però no m’oblido de deixar-li les seves flors preferides, aquelles que em fan pensar que ell segueix aquí: les margarides i els clavells.

NACHO RIESTRA TORREJON_3r A COL·LEGI MARÍA MOLINER

Al David li va arribar un correu: era del Real Madrid i deia que el volia fitxar. Va fer les proves i ja podia jugar. La temporada amb el nou fitxatge estava sent la desitjada per qualsevol club. Van guanyar gairebé tots els partits menys la Champions. Va ser un partit molt complicat i marcat per un accident que li canviaria la vida. Es va submergir en un coma que va durar un any sencer. Finalment, la seva vida es va apagar sense arribar a ser una llegenda, que era allò que sempre havia somiat.

DIEGO ARNAU MARQUES DE JESUS_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre m’estressava quan jugava a futbol. Als entrenaments i partits el meu cor bategava molt fort. No podia fer les coses bé, tot em sortia malament. Arribava a casa molt trist sense ganes de fer res. Els meus pares sempre m’ajudaven. Em deien que havia de jugar amb tranquil·litat i calma. Tot va canviar de sobte, quan un dia els entrenadors van parlar amb mi, em van transmetre la seva confiança. Llavors vaig pensar en el que em van dir els meus pares i des d’aquell dia vaig jugar com jo sé, bé i amb confiança en el meu posicionament de central. Ho faig molt bé. I em sento molt orgullós perquè ara quan jugo represento un gran país!

NIL FRANCESCHI BARNIOL_3ème  D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un matí assolellat els Ianquis de Nova York tenien un partit a l’altra punta dels Estats Units. Tenien l’avió a les 11.00 h. Cap a les 12.00 h l’avió s’estavella, a dues hores d’arribar a la destinació. Alguns sobreviuen, però els dies passen i les subsistències s’acaben. Fins que la gana obliga i decideixen menjar-se els morts. Es troben en plena muntanya amb llops, ossos, tempestes i boira. Quan ja no els queda força per sobreviure, un helicòpter els rescata. Quan va arribar els supervivents van cridar d’alegria, no s’ho podien creure. El doctor va baixar ràpidament i va examinar-los, estaven molt ferits, però la seva vida no perillava.

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.

Roger Verdú Martínez_3r A Col·legi Sant Ermengol

Quan me’n vaig a dormir i recordo el moment en què m’he llevat, m’adono com de ràpid passa el temps, d’un dia a l’altre, d’un any a l’altre. Quan menys ho penses més ràpid passa, estiguis o no entretingut. I quan arriba la teva fi, reflexiones i t’adones de tot el temps desaprofitat i tot el que hauries pogut fer en aquell temps. D’un instant a un altre pot canviar radicalment tot. Sabent, inconscientment, que en qualsevol moment el teu temps es pot haver acabat, sense complir els teus objectius i somnis –li deia l’àvia al net perquè no cometés el seu mateix error. –Gràcies pel consell iaia, no l’oblidaré– va respondre el net.

Afra Sandrini Palmitjavila_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Contemplava aquelles noies tan belles fent el que a ella més li agradava. Observava els suaus moviments que feien amb els braços i les cames. Pensava que ella ja no podria gaudir del ball mai més. Aquells moments van ser molt durs, el món li va caure a sobre. L’accident li va canviar la vida. Dins només va quedar un buit fosc i depriment. Però la llum va guanyar espai a la foscor… “Tinc dues opcions: enfonsar-me i seguir patint, o aixecar-me i lluitar.” Va tancar els ulls i ho va tenir clar; l’única opció era lluitar. Ara, el somriure li arriba als ulls, se sent orgullosa d’haver reaccionat.

Sirine Belhedi_3ème E Lycée Comte de Foix

Aquest esport és més que un esport, és una passió, una teràpia i una forma de comunicar-te amb algú que t’entén, malgrat no ésser una persona. I per què una teràpia? Els cavalls t’escolten i et fan oblidar tot allò que no t’agrada i et preocupa. És increïble com un animal pot curar més que qualsevol metge o amic. Però el més sorprenent d’aquest esport és que desconeixes el perill de poder caure i despertar algun dia a urgències. Però, malgrat això, sempre tornem a pujar i combatem la por. És la sensació més bonica del món, la connexió que pots tenir amb un cavall ho supera tot. I és molt estrany dir-ho, però és la meva passió.

ANNA GEORGET BORT_3ème E Lycée Comte de Foix

Un dia, de bon matí, l’Anna es trobava sola a casa. Va veure que la llumeta que tenia a l’habitació estava apagada. Llavors, va voler encendre el llum i de sobte va notar com la  mà li començava a tremolar, no sabia si tenia fred o calor. No va donar-li gaire importància, però igualment va decidir assistir a classe com un dia qualsevol. Al cap d’unes hores es va començar a marejar. Tota la classe estava sorpresa i espantada. La professora la va portar immediatament a la infermeria, li van donar un medicament i li van ficar una injecció al braç. L’ensurt va ser tan gran, que al cap de trenta minuts la noia quasi pateix un infart.

Ainoa Marqués_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Ets dolça com la maduixa i això m’agrada. Potser et podré tenir, sempre ets a la meva ment. Ens vam conèixer a l’hivern, mentre dibuixava al meu quadern. Les mirades es van trobar, i el cor va començar a bategar. La teva veu és tan dolça que em va captivar de seguida. Com puc explicar això, ets perfecta, no em jutgis per dir-ho. Cada vegada que ets a prop meu em tremola el pols. No veus que em provoques? Baby, ets perfecta, no ho dubtis. Em va captivar la teva amabilitat, la teva manera de ser és tan… Et miro i m’enfonso, t’observo i t’estimo més. Ara que et tinc davant meu m’adono de com en soc d’afortunada. T’estimo a tu, només a tu.

Roger Jordana Carreras_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Ho sento, ja ho sé, ho veig, em veig dins del taüt sense vida i me’n vaig volant, m’allunyo fora de la ciutat fins que les persones ja no es veuen, segueixo fins a arribar a l’espai i de cop tot es torna negre, no sé on em trobo, no sé què m’està passant i de cop sento una veu darrere meu que em diu hola, com estàs?, i responc on soc?, i em diu no ets enlloc, home, t’has mort, carallot! No entenc res. Com? Doncs que t’he vingut a buscar, va, ràpid. M’agafa pel braç. Tu em vens a buscar? De totes les coses que hi ha en el món mai hauria pensat que la mort se’m presentaria com el meu professor de català, i jo que volia descansar.

Roser Bordes Miró_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Avui us explicaré la història de com la flama d’aquella espelma que no s’apagava va deixar de cremar. Va començar amb aquella gran i brillant perla blava, que a poc a poc es va anar enfosquint. Hi ha una clau per poder agafar el bon camí, el camí de la vida. Per anar a un lloc sa on el plàstic no sigui la superfície més gran, on els animals no es vegin perjudicats per la vida humana, on els pulmons no semblin els d’un fumador i que es pugui respirar aquell aire tan pur que hi havia abans. Una clau tan petita que només consisteixi a reciclar, reduir i reutilitzar, que ens porti a un lloc tan gran. El nostre planeta. El planeta Terra.

IRIA ÀLVAREZ ALONSO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Encara recorda aquelles nits fredes i fosques en què pensava que un monstre se’m menjaria. Els matins de cap de setmana quan la casa s’ensordia per les meves rialles que em produïen els dibuixos animats. Les obres artístiques que em feia tanta il·lusió ensenyar quan només eren gargots, tardes de disfresses i jugar fins que no podia més. Tot això ja no hi és. Ni les persones, ni els llocs, ni els sentiments. Sembla com si fos de la meva imaginació. I sé que no puc tornar al passat; que no puc fer res. Però cada dia desitjo tornar als dies de tranquil·litat. Perquè això simplement s’han tornat records.

Beatriz Santos_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig aixecar-me emocionada, vaig obrir l’armari i vaig agafar la meva roba de competició. Una americana, una camisa de muntar, uns pantalons blancs de conjunt, uns mitjons llargs i les meves estimades botes de pell. Després de vestir-me vaig anar a pentinar-me, vaig agafar la manta i les orelleres blaves i per acabar les proteccions negres que brillaven com mai. El cavall estava impacient i nerviós, teníem les emocions a flor de pell i va arribar el gran moment de la doma, el silenci es va imposar. L’actuació va ser majestuosa i els aplaudiments, interminables. Era un a dia molt especial. Vam tornar a casa amb la mama i la MEDALLA!

Yasser Ghafki_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

Era una nit freda i estava jugant plàcidament assegut al sofà, la meva mare havia sortit, tenia tota la nit per a mi sol, ja portava més de 3 hores seguides jugant i m’estava quedant adormit quan de sobte vaig sentir una veu que em va alarmar, sortia de l’habitació de la meva mare. Amb les cames tremolant i el cos tot suat, vaig decidir anar a veure què passava. En un primer moment vaig pensar que era una conseqüència directa de tantes hores de joc. Em vaig convèncer pensant que era la meva imaginació, però no, realment havia sentit algú! En obrir la porta em vaig desmaiar! Era la meva mare, o un lladre, o potser l’intrús era jo?