e_640

Kevin Matias_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig comprar un cotxe, tenia un preu de 3.000 euros, era el meu cotxe, el cotxe dels meus somnis, des de petit en volia un i per fi el tenia, la meva mare estava orgullosa de mi. Però després de dues setmanes el cotxe va deixar de funcionar, després d’aquest succés, vaig tornar a casa sense ganes de fer res, em sentia buit, impotent i enganyat. El meu pare va anar a parlar amb l’antic amo, a queixar-se del cotxe que m’havia venut, un vehicle amb problemes, però l’antic amo ho negava tot i al final vam decidir d’anar a la policia i vam denunciar l’estafa que ens havien fet. Al final ens van tornar alguns euros, uns 1.000 euros, però…

Amar maanan_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Amar va anar a veure la seva taquilla i va trobar una carta que deia: “Bon dia Amar, volia dir-te que t’estimo, que m’agrades molt i que m’agradaria veure’t al Parc Central a les 19.00 h, t’espero allà.” L Amar estava molt emocionat i va decidir anar a descobrir qui estava interessat en ell. Quan l’Amar va arribar al parc va veure una noia preciosa que es deia Lara i el va convidar a anar a casa seva. L’Amar va acceptar i va anar a l’habitació de la Lara. Després d’una estona la Lara va sortir de l’habitació i va entrar el seu pare amb una bossa, el final no el puc dir, però l’ únic que sé és que cadascú t’estima per algun motiu.

Aran Jorge Boada_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Per fi trobo aquell bosc ple de portes i d’arbres misteriosos. D’alguna d’aquestes portes n’ha de sortir un fil de llum on estarà la clau daurada que em farà despertar.

Després d’una estona buscant trobo la porta, en surt un fil de llum blanca com la neu. Agafo el pany i obro la porta, observo un espectacle de cadenes d’or. De sobte la clau daurada apareix volant. Passa a gran velocitat, el que fa que sense voler caigui a terra i tanqui la porta per on havia entrat, no es pot obrir. Instants més tard la clau torna a passar i l’aconsegueixo agafar, i quan insereixo la clau al pany… –On soc?– pregunto.

Jan Gil Rabada_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot era fosc i cada vegada jo m’endinsava més en aquesta foscor, estava en una mina, condemnat a morir allà fins que no trobés el diamant, un diamant preciós amb el qual aconseguiria la llibertat. Jo anava picant i picant, però no trobava res, cada cop tenia menys força, ja se m’estaven entretancant els ulls per la deshidratació i el meu cervell començava a ignorar les ordres, i de sobte vaig començar a veure una llum, una llum potent al final d’un túnel, vaig començar a córrer cap a ella i tota la foscor que m’aterria va desaparèixer i em va omplir de llum.

Joël Andrés Wang_3ème I Lycée Comte de Foix

En Martí, jardiner, vivia als afores de Barcelona. Un dia, es va despertar i va dir: “Avui escolliré la millor flor per decorar la meva habitació.” Va tallar totes les flors del seu jardí i les va posar a terra per poder escollir la millor. Tenia tots els sentits: d’olor, de bellesa i d’oïda. Es va posar a terra i les va mirar una per una, però no trobava cap flor que tingués les tres qualitats. Van passar setmanes i no havia acabat d’escollir-la. Al cap d’un temps es va adonar que totes les flors que havia d’escollir s’havien podrit i que en realitat no tenia ni casa ni habitació i que dormia en un llit de fulles mortes.

Joana Guillemot Lelievre_3ème I lycée comte de foi

Era un dia plujós, estava a la parada de bus, quan va arribar, vaig entrar i em vaig asseure al costat d’una noia, era la primera vegada que la veia. Vaig parlar amb ella i em vaig adonar de tan amable que era. Van passar cinc mesos i va decidir invitar-me a casa seva, ens vam divertir molt i quan ja anàvem a dormir li vaig demanar on era el lavabo. Quan vaig arribar al passadís vaig veure una porta que estava oberta, m’hi vaig apropar i vaig entrar, de cop vaig entrar-hi i vaig veure una paret plena de fotos meves. Em vaig quedar sense paraules i vaig tornar com si no hagués passat res.

Xènia Cerro Güell_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Un dia com tots vas anar a visitar el teu amic a casa seva, li vas demanar d’anar a prendre alguna cosa i et va dir que no, que estava molt cansat; enfadat, vas marxar, tu també estaves cansat però, tot i així, volies estar una estona amb ell. L’endemà vas tornar-hi a anar per demanar-li d’anar a una festa i vas obtenir la mateixa resposta, tot i que aquest cop el vas veure una mica pàl·lid; els dies següents cada proposta teva era rebutjada. Aleshores tu, sense importar-te el seu aspecte perquè seguies enfadat, el vas deixar de visitar i de parlar-hi i vas començar a sortir amb altres amics. Passats uns mesos, un dia vas decidir anar-lo a veure, però quan vas arribar a casa seva no hi havia ningú. A la porta hi havia un cartell que deia… Va ser llavors quan et vas adonar de tot.

LUPE CANO_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Maria, la Maria sempre que arribava a casa acaronava el seu gosset, el Mini. La Maria sortia de la feina a les dotze de la nit. Es va queixar molt dels horaris que li donaven, però res va canviar. Cada dia després de treballar arribava a casa i acaronava el Mini, cada dia de la setmana, era la seva rutina. Una nit va sortir més tard del que era habitual, hi havia molta feina, i en arribar a casa va acariciar el seu gosset, que l’esperava a sota del llençol del llit, tan fidel, el seu gosset. Aquella nit no va ser diferent. Després de tant estrès, de tanta feina, la Maria es va anar a dutxar. Quan va entrar al bany no podia creure el que veia, el seu gosset tan bonic estava dessagnant-se a la banyera. L’endemà ningú va veure la Maria; el seu últim pensament va ser: “A qui

Irene Añón_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Ell, que la recorda amb un gust agredolç a la boca, que es demana com no s’havia adonat mai que darrere d’aquell somriure cegador s’amagava un amarg patiment. Ell, que sense parar-hi massa atenció, no va captar els amagats crits d’ajuda. Ell, que en veure-la caure per primer cop, no va creure en el seu dolor. Ell, que en un cop d’ira va deixar que les paraules deshonrades escapessin de la seva llengua, i després continués sense demanar perdó. Ell, que parat al costat del llit blanc de l’hospital amb la culpa consumint la seva ment, es demana com ha sigut tan ignorant amb la situació, i ara la mort se l’ha endut a ella també.

GERARD ALGUACIL_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Fa uns dies vaig anar al museu de la ciutat i em vaig fixar en un quadre, sobretot en els ulls. A casa vaig agafar un parell de pinzells i un llenç. Vaig pintar, però els ulls em costaven. En tornar al museu un detall em va inspirar. Vaig començar a innovar i em van sortir uns ulls molt estirats i unes pestanyes llargues. Una galeria va acceptar la petició de presentar l’obra. Tot i la por, aquell dia va arribar. Van passar dos quadres molt bonics i ara em tocava. Ho vaig presentar i van passar dos segons llargs i incòmodes. I allà un senyor del públic va aplaudir. I la resta del públic el va seguir.

Alexia Lorenzo Devesa_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era una noia a qui li encantava ballar, era la seva passió. Ballava tots els dies i a totes hores. Estava a punt de fer una actuació superimportant i vàries acadèmies de dansa la veurien actuar. Faltaven dues setmanes i ja estava molt nerviosa. Va decidir relaxar-se una mica i va voler anar a Andorra a esquiar. Tenia una mica de por perquè no volia fer-se mal, però no podia viure amb por. Va anar-hi amb unes amigues, disposades a desconnectar completament. Van pujar a pistes i van decidir provar de fer un salt, però no sabien esquiar gaire. Quan la ballarina va saltar, va caure. La seva por s’havia fet realitat i no podria ballar.

Maïssane Poulain Viellet_3ème H Lycée Comte de Foix

Em va costar un any trobar els meus pares biològics. En arribar a la seva porta em va bullir la sang: hi havia el nom d’una nena a la bústia! Per què em van abandonar a mi i a ella no? La vaig buscar a internet. Tenia la mateixa mirada decidida i els mateixos clots que jo! Volia conèixer-la i descobrir la seva vida. L’he seguit fins al parc tranquil on sol anar. L’he vist sola. M’he ficat la caputxa. M’hi he apropat. M’ha mirat espantada i m’ha demanat qui soc. M’he tret la caputxa. El seu rostre s’ha desfet. M’ha preguntat per què som idèntiques. Estic a punt de colpejar-la. La meva bessona viu la vida que podria haver tingut jo!

DYLAN DIAS MARTIN_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Noto com se’m comença a afluixar la corda de la cintura. No pot ser, estava revisada. Sento una esgarrifança per tot el cos. Tinc molta por. Començo a baixar per estar fora de perill. Em cauen pedres a sobre. El vent em gronxa i no tinc on agafar-me. Noto com el vent afluixa, però no dura gaire temps. El vent torna amb més força que abans i se’m compliquen les coses. M’agafo a una pedra que cau. Ja no tinc més opcions. Estic tremolant i tinc els dits gelats. Envio un senyal d’alerta agafant el telèfon satèl·lit que tinc a la butxaca, però ningú ve a buscar-me. No puc aguantar gaire més. Caic i el meu cos queda estès a terra.

Celeste Folgar_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’altre dia, en arribar del treball, vaig fer el mateix que sempre: vaig treure el gos, vaig treure la brossa i, finalment, vaig obrir la bústia. Un sobre negre va cridar la meva atenció: era inusual, però de seguida vaig pensar: “Seran aquests pesats de l’assegurança, que no s’adonen que jo estic bé amb la meva!” Però passades unes hores la curiositat va trucar a la porta. Sabeu la frase que diu: “La curiosidad mató al gato”?, doncs això em va passar. En obrir el sobre una llum daurada em va portar a una sala tota fosca. Ara mateix estic escrivint aquesta carta, darrere la carta del sobre negre.

Martina Fabra_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Cada nit és una tortura. La mare diu que m’he de relaxar, però no puc. He buscat a internet diferents maneres de poder descansar: deixar el mòbil una hora abans d’anar al llit, fer ioga, respiracions, llegir, dormir sense coixí o del revés… però és inútil. L’insomni és un infern. És com si el teu cap no parés de parlar en tota la nit. Per això durant el dia estic molt cansat, tinc els ulls inflats i molt poca energia. El que m’ajuda una mica a relaxar-me és que el meu gos dormi amb mi, encara que jo no ho faci, sé que ell està tranquil. Escolto la seva respiració, els batecs del seu cor i em sento estimat. Soc important per a algú.

ESTEFANIA FERNÁNDEZ-PELLO_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Una vegada hi havia una família que tenia sis fills i cada un representaven un color. El primer era el color vermell; el segon, taronja; el tercer, el groc; el quart, el color verd; el cinquè, el blau, i el sisè, el color blau fosc. Però va arribar un dia que ja no representaven només els colors de l’arc de Sant Martí, sinó que representaven emocions. El primer era l’amor; el segon, l’alegria; el tercer, la tristesa; el quart, la ràbia; el cinquè, la ira, i el sisè, el fàstic. Però va arribar un dia que van ajuntar-se tots van estar convivint en un viatge molt llarg i es van adonar que tots havien d’aprendre de tots.

CAROLINA VENTURA GODINHO_3r D EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia li vaig dir a la meva mare que volia un germà petit.

–Per què vols un germà petit? –em va dir la meva mare.

–Vull un germà petit per poder jugar amb ell –li vaig respondre.

Ja havien passat uns quants anys quan em van donar la gran notícia: em va dir que estava embarassada. Tenia moltes ganes que nasqués. Cada dia estava més contenta perquè cada dia faltava menys. Quan va néixer vaig començar a plorar perquè per fi es va fer realitat un dels meus somnis. Ara té cinc anys i no em penedeixo de tenir el meu germà. Em fa molta companyia i m’ho passo genial. Encara que de vegades discutim, me l’estimo molt i m’ho passo genial.

Anaïs Pla Rodríguez_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

A la planta de maternitat, ha ocorregut un miracle: dues bessones prematures que van ser separades en dues incubadores al mateix moment del seu naixement van ser prova d’una experiència única. Quan la vida d’una d’elles perillava, la infermera va decidir posar-la amb la seva germana, donant-se una abraçada estreta i dolça, les seves constants vitals van millorar, i en pocs dies, es va recuperar. La lliçó de vida a treure, és que la millor medicina per a l’ésser humà és l’abraçada: el contacte de la pell, el batec del cor, la respiració, tot es coordina per esdevenir un sol ésser, per connectar amb aquella persona i sentir-se millor.

Aroa Pujol Pereira_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot era com sempre, el mateix camí, el mateix destí i el mateix dia, però aquell matí vaig decidir fer una cosa diferent, inesperada. Vaig voler fer una excursió a la muntanya. No tenia cap mena de dubte que seria un dia especial. Una vegada al cim de la muntanya vaig sentir un soroll molt estrany que provenia de darrere les pedres. Em vaig apropar molt discretament i em va sobtar veure un petit cadell, vaig estar cridant durant una llarga estona per si s’apropava la seva mare, però començava a fer-se fosc i vaig decidir emportar-me’l a casa. Una vegada a casa el meu pare em va dir que no era un cadell de gos, era un cadell de llop.