e_640

Clàudia Alonso_2n batx C. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Amb el pas del temps he après a riure de la vida, de mi mateixa, de totes les vegades que he caigut i de totes les que m’he aixecat. Somriuré per les meves alegries i les meves desgràcies, deixant enrere allò que els altres pensin. No em cansaré de lluitar, no retiraré tan fàcilment tot el meu exèrcit. No em quedaré parada veient com passa el temps, no penso deixar que res m’afecti, aquesta vegada no serà el destí qui decideixi per mi. Aquesta vegada decideixo jo. Arribaré el més alt possible. Menjar-se la vida, beure’s la por.

Mercè Rodríguez_2n batx C. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ell notava les seves llàgrimes rodolant per la galta. Sentia el cor d’ella bategar a la vora del seu pit, però encara fora d’ell. Volia travessar nedant el blau dels seus ulls, acariciar eternament aquells cabells, volia tastar els seus llavis per descobrir que tenien gust de la sal del mar on s’acabaven de banyar. Però ella  era massa lluny. Sempre hi seria.
Es talla l’abraçada, un breu petó, ni a la galta, al front, bona nit i fins que la casualitat els torni a ajuntar. Un car­rer, una plaça, un vagó: li era igual. Veient-la ell era feliç i sabia que ella també.

Raquel Marques da Costa C D’EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Senyor,
M’he assabentat de que Govern vol adjudicar la construcció al roc de Patapou d’un heliport. Vull manifestar el meu desacord per: 1. Crec que es tracta d’una zona de risc segons ha especificat el pla d’urbanisme de la parròquia. 2. Els aparells sobrevolarien molts edificis i passarien molt a prop d’un parell d’escoles.
3. No hi ha accés rodat fins la plataforma, fet que suposarà una despesa afegida. Es pretén fer vuit trajectes diaris d’una mitja hora de durada (quatre per cada sentit) a un preu de 190 euros per passatger. Considero que és una ruqueria i una despesa innecessària en el moment que estem.

Diogo Ribeiro C D’EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Tothom coneix el gat amb botes. Però ningú ha sentit parlar de la vaca amb botes. I això que els dos van anar a la mateixa sabateria. El sabater va pensar: aquesta vaca no està acostumada al calçat i caurà cada quatre passes. Al sortir de la sabateria, la vaca va caure. Ui! Va dir sorpresa. Aquestes botes estan mal fetes. Els que estan mal fets són els seus peus, senyora vaca. Què m’ha dit aquest groller! I a més, no són peus: són peülles. La vaca se’n va anar enfadadíssima a denunciar el sabater. Hi va haver judici i el va guanyar. Però no va voler tornar a posar-se les botes, per això només es va fer famós el gat.

Beatriz Figueiredo_2n B. Venda LYCÉE COMTE DE FOIX

T’he escollit a tu, i només a tu… Perquè ets la persona que em fa feliç, ets la persona que sempre està en la meva ment, per tant m’he arriscat a dir-te tot el que sentia i no m’ha importat res. Ets tu la persona que em deixa pensant coses durant tot el dia, em pregunto sempre: què estàs fent, què faràs, on estàs, on estaràs? Ets tu la persona per qui em moro de gelosia si et miren o et diuen alguna cosa. La persona amb la qual seguiria malgrat tot ets tu. No m’importa res, si estàs al meu costat. No et canviaria per res ni per ningú. Ara ja saps que t’estimo i que passi el que passi sempre estaré al teu costat. Tu ets la persona.

Alba Riera_2n Bac Pro Venda LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia molt especial per a mi. Tot canviaria a partir d’aquell dia. Jo sabia que el meu pare em tenia reservada una sorpresa molt agradable. No vaig poder dormir, estava neguitosa. Havia arribat el dia, per fi. El meu pare va arribar a les cinc de la tarda, amb la sorpresa. Vaig al·lucinar. Portava molts anys desitjant tenir aquella cosa tan cobejada. Era la gossa més maca de la gossera, l’anomenada Txula. A partir d’aquell dia ja vaig haver-la de passejar dues vegades al dia. La vaig haver de portar al veterinari. La pentino molt sovint perquè té el pèl molt llarg. Fer-ho tot… jo sola. I jo que pensava que seria tot tan fàcil.

Marina Carriazo_1r DEP Socio. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Era una tarda freda d’hivern. Quan la nit va caure, la meva dona va marxar a un sopar d’empresa. Em vaig quedar sol amb els meus pensaments. Em venien moltes imatges i records dels dies passats al seu costat, ja feia dies que no teníem una trobada; aquella era una ocasió magnífica. A mitja nit vaig fer una trucada, tot va quedar clar. Una hora després, els seus passos es començaven a sentir darrere d’aquella porta que donava entrada al passadís. Decidit, vaig anar obrir-la-hi. El seu perfum era inconfusible, la vaig fer passar. La seva textura em transportava a un altre món. Pels diners que valia, ja podia ser bona… aquella pizza!

Carles Acosta_1r. DEP Sociosan. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Hi ha molts cops en la vida que ens sentim malament amb nosaltres mateixos, ja que pensem que tot el que ens passa de dolent és per culpa nostra. Hi ha molts cops que no sabem valorar el que tenim i el que som per com som. Moltes persones d’avui en dia, i els joves especialment, tenen tendència a tenir l’autoestima baixa i s’autoculpen, fet que provoca que no visquin la vida i els moments al cent per cent. Cal ser conscients que la vida són dos dies i un ja ha passat i que d’un dia a l’endemà, mai podrem saber què passarà, i per aquest fet hem d’aprendre a gaudir de la vida i estimar-nos tal com som, i no per com els agradaria als altres que fóssim.

Maria Sansa_Terminal SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Ho heu sentit mai? Heu tingut mai la impressió de pesar, que el vostre cos us pesa? que l’heu d’arrossegar d’un lloc a un altre? de sentir com us costa avançar, que amb prou feines arribeu a fer un pas, que no podeu amb el vostre cos ni mig quilòmetre més? Sabeu què és? És el cansament. Estem fets pols. Tot ens pesa, i tot ho hem d’aguantar. Hem de lluitar cada instant pel que volem. Ens trobem davant d’infinitat de problemes i hem d’afrontar-los. No podem aturar-nos, hem de continuar el camí. Hem de seguir lluitant i seguir avançant. Hem de trobar forces, voluntat i coratge. Però sabeu? Quan el cos i la ment diuen prou, és prou!

Kyla Serres_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic al darrer any de batxillerat, és l’any on tot m’ho jugo, és l’últim any abans de començar una altra etapa, de començar el meu futur. Entre els deures, els exàmens, la família i el xicot, acabo el dia destrossada i encara em demanen què vull fer l’any vinent! La veritat és que no ho sé, tinc idees però canvien sovint. A més a més, hi ha moltes possibilitats, i totes diferents i desconegudes! … ara estic més preocupada per passar l’examen de final de curs que de pensar en car­reres, universitats… Aquest any serà difícil, però espero trobar el meu camí i passar un estiu genial abans de començar la meva nova vida.

José Carlos Da Silva_1r batx. B INSTITUT ESPANYOL

Era una nit tranquil·la, el carrer nevat estava desert, el vent hi bufava amb una mica de mandra i es podien sentir els crits dels ratpenats. Al poble hi havia un cementiri envoltat de llegendes sobre una misteriosa boira que, en temps passats, havia esgarrifat tota la gent. Es deia que, cada nit dels mesos d’hivern, la boira cobria el cementiri de tal manera que cap llum no podia penetrar aquella immensa foscor. La gent que hi passava a prop podia percebre amb claredat el so d’uns passos i lladrucs misteriosos. El veïnat coneixia aquest fet amb el nom de l’arribada del missatger de la mort.

Cindy González_1r batx. B INSTITUT ESPANYOL

Deu dies i faré anys! Sona el timbre, camino fins a casa encara que visqui a set quilòmetres. Arribo sense fer soroll per no despertar el pare que deu anar begut. I vaig a l’habitació, començo a escriure el meu microrelat. Però la mare arriba i el pare es desperta. El sento com l’escridassa i irromp a la meva habitació esverat. Tinc por. La mare crida i rep un cop sec i cau al terra; immòbil em mira. Intento fugir però el pare comprèn la meva intenció i m’agafa pels cabells. Desesperada rodolo escales avall. M’encalça i em colpeja. Però ja no sento res. D’aquí a deu dies hauria hagut de fer anys.

Mina Bentahar_2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

Tornant de l’escola, vaig agafar l’autobús. Unes parades més tard, va pujar una dona bastant gran dient: “Ai Manuel, quin fred fa”, cosa que habitualment diu la gent gran. Es va asseure al costat d’un altre vell i li va dir: “Mare meva Manuel on ets?”, i li va preguntar al seu veí: “Vostè sap qui és Manuel?” El vell li va respondre: “Ah sí! aquell que va morir fa uns anys.” El xofer es va afegir a la conversa: “Aquell dels diaris”, després la parella de vells de darrere de la dona: “Sí, aquell.” I la dona els respon: “No, Manuel és Déu, és com li dic jo.” Vaig començar a riure i la vella va dir: “Sí que has trigat Manuel.”

Hager El-Boutaybi_2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

És la persona que et porta nou mesos a la panxa, aquella persona que et dóna un nom, que t’educa i et fa créixer. Aquella persona, que és la més valuosa de d’aquest món. Sempre està present, tant en els bons com en els mals moments. Sempre es  preocupa per tu, sempre pensa en tu. És l’única persona que sempre voldrà el millor per a tu.
Valora la teva mare ja que tens el privilegi de tenir-ne una no com molts nens que són orfes. Agraeix-li cada dia tot el que ha fet per a tu. Cuida-la, respecta-la. Ensenya-li el valor que té per tu i l’important que és. Perquè sense ella estaries perdut en aquesta selva tan gran. MARE t’estimo!