e_640

Laura Quintana_3è A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Fa 15 anys que ets amb mi, tot i que en tens 92. No he pogut estar tot el temps que volia amb tu ja que vivies a Barcelona. Ara que estàs aquí me n’adono que som com dues gotes d’aigua. Ens agrada l’art i la música i afrontem els problemes d’una manera semblant. Però també m’adono que el temps passa i els anys et pesen cada vegada més. La teva malaltia fa que no recordis certes coses, i tinc por que arribi el dia en què ja no em reconeixeràs… I tot i l’evidència em resisteixo a perdre’t. T’estimo.

Albert Lorente_3è A  COL·LEGI SANT ERMENGOL
Un dia d’hivern mentre el senyor Manel passejava (una perdiu blanca d’uns tres anys i uns trenta-quatre centímetres, amb el plomatge d’un blanc immaculat i una negríssima corbata) es trobà amb la Vanessa: la seva futura núvia. Una perdiu blanca amb un petit defecte… ERA HIVERN I ENCARA NO LI HAVIA CANVIAT EL PLOMATGE! En Manel li va preguntar què li passava i ella contestà que aquella nit havia posat la calefacció molt alta i s’havia llevat amb el plomatge d’estiu.

Eric Peña_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Sovint penso que tot és una il·lusió, un somni, és a dir, que no és real, que és fruit de la imaginació, i em plantejo com de poderosa és la ment, la mateixa ment que pensem que controlem, que és més poderosa del que podem imaginar i que pot crear un somni tan creïble com la vida. Em fa molta por. Sí, em fa por despertar un dia en un llit d’un hospital, tenir 36 anys i que res sigui com jo pensava, preguntar sobre què n’és del món on visc, de la meva vida i que em diguin quelcom totalment diferent del que he somiat. Sincerament, m’aterreix fer-me a la idea que això pugui passar, però sé que només és un grapat de suposicions, o no…

Aina Segarra_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Empenyo la porta amb el palmell de la mà. Escolto la campaneta. De cop i volta sento la seva aroma dolça, és perfecte. Repasso amb ulls llaminers tot el que m’envolta. Diferents colors i cadascun té un significat. El millor, el color taronja, perquè en veure’l em recorda els estius a la platja, anant amb bicicleta a la tarda, els amics… En agafar aquest bocí de pastís de xocolata tinc ganes d’agafar-ne un altre i un altre, però no. Me l’apropo als llavis i és com si assaborís les nits de Nadal amb l’àvia, les seves abraçades, els seus petons. Vaig sortint d’aquell paradís espectacular observant els dolços i… escolto la campaneta.

Marc Bascompte_4t B ESCOLA ANNA M. JANER

Ella. Era ella. La noia que m’havia salvat d’una mort que per a mi era una realitat. Aquella maleïda moto que m’havien regalat els pares en fer 16 anys va ser la causa de la més freda nit. Havia begut un pèl massa i, aquell parell de porros, no em van ajudar gaire. Em vaig trobar davant d’un cotxe que anava a gran velocitat. Vaig sortir-ne molt malferit. Un traumatisme cranial, sumat a ossos trencats, m’havia deixat sense parla. Quan vaig sortir de l’hospital, vaig anar al pont. Llavors, va aparèixer ella, la noia que havia vist segons abans d’entrar a la discoteca. “Maria, em dic Maria.” No vaig poder pronunciar el meu nom.

Mariona Palou_4t B ESCOLA ANNA M. JANER

Idees. Ens han ensenyat a cercar-les, plasmar-les i expressar-les; qui tenia bones idees era original i qui no les tenia un cas perdut. Actualment, es valora la gent amb grans idees, que facin avançar la societat. Per a treballs, debats o solucions, ha sortit l’anomenada pluja d’idees, per triar-ne les millors. Quan et ve la inspiració, sorgeixen les idees i es dibuixa sobre el cap una bombeta encesa. Potser té alguna relació, electricitat i neurones, no ho sé pas, aquesta és una idea d’algú altre acceptada de comú acord. Sense idees som al no-res. Tots els descobriments ho són, d’idees; i l’home evoluciona gràcies a elles.

Barbara Acosta_3r D INSTITUT ESPANYOL

Quan ens burlem d’una persona pel seu físic o per alguna altra cosa mai pensem què farà quan tornarà a casa. Si li diem, a una noia, que està grassa, ella farà el que sigui per aprimar-se: dieta, exercici, fins i tot vomitar. Si la tractem d’anorèctica, sabem el mal què li fem?
Hi ha nois i noies sensibles arreu del món que han de suportar les nostres paraules feridores. Aquestes paraules els poden portar a un sofriment intens, al suïcidi.
De vegades, al passadís escolto algun insult. No m’agrada gens sentir-lo perquè tots som iguals i diferents. Tots tenim sentiments i per més que fingim que no ens passa res, ens fa molt de mal.

Soraia Rodrigues_3r D INSTITUT ESPANYOL

Era abril. Tornava a sentir el buit de no haver sabut mai la persona que eres. Mai no havia gaudit de la teva veu, ni m’havia embolcallat el teu somriure. Era estrany, t’enyorava tant! Trobava a faltar algú que no havia vist mai. Una nit, però, vaig percebre una veu, no estava segura de si era un somni, restava amb els ulls tancats, tot era molt fosc.
–“He hagut de marxar tan d’hora que no he pogut conèixer la meva petita. Ho donaria tot per poder tornar enrere i poder estar amb tu. Quan som vius no ho valorem prou. Ets una noia forta, sé que assoliràs tots els teus objectius. Malgrat que no em vegis, estaré sempre al teu costat.”

Desirée Martin _4t E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

El dia que em van dir que ja no series al meu costat vaig intentar refer una vida sense tu, però cada dia et trobo més a faltar. No puc, estàs en un altre món, un món que potser és millor per a tu, però per a la gent que t’estima, no. Ho vaig passar molt malament, d’això ja fa 4 anys, però sempre estàs present en la meva vida, jo en aquell moment no tenia ningú al meu costat només jo i la meva solitud. Vull estar al teu costat i oblidar-me de tot. Encara segueixo esperant aquella tarda al cine que em vas prometre i també t’he de donar tots els regals de Nadal, aquells regals que sempre havies esperat. Et trobaré a faltar.

Laia Bautista _4t E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Aquella nit vàrem anar a la platja i, un cop allà, ens vàrem estirar a mirar les estrelles. Sentia la brisa fresca de les onades del mar com acaronava la meva pell. Tu te’m vas apropar i em vas acariciar els cabells mentre em deies: “Veus les estrelles que t’il·luminen? Totes elles observen la teva bellesa, ets un àngel caigut del cel. Vull que sàpigues que el meu amor no es pot comparar amb la quantitat d’estrelles que hi ha perquè no es pot mesurar. És infinit.” Mentre la llum de la lluna brillava en els nostres rostres, em vas agafar la mà i les nostres mirades es van creuar. Te’m vas apropar i ens vàrem fondre en un petó apassionat.

Pol Buchaca_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

L’abraçada d’un amic, trepitjar les fulles seques a la tardor, el petó d’una persona especial, deixar una petjada damunt la sorra humida i veure com desapareix sota una onada, seure en un banc un dia d’hivern i deixar que el sol t’escalfi la pell, caminar sense saber on vas, passejar en silenci amb el teu gos, menjar un gelat de llimona un dia calorós d’estiu, assistir a un concert de música del teu grup favorit, fer boles de neu, cantar una cançó que t’agrada, sortir de festa amb els amics, dinar amb la teva família, mirar una pel·lícula d’acció,… La felicitat, són aquestes petites sensacions o moments que podem trobar cada dia.

Alma Gómez _4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Vaig negar-me a allò. No podia estar enamorada de tu, així que “no ho estava”. Però passaven els dies i un altre cop ja t’havia perdut. Volgués o no, enamorar-me de tu ja no tenia sentit. Per què havia d’aguantar això dia rere dia? Encara que sempre acabessis enfadat, tornaves al dia següent, omplint-me com tu només sabies fer. Era tanta la meva obsessió, que el dia que la mare va dir-me que no hi havia cap rastre teu per la casa, plorava. Però sabia que al dia següent estaries aquí. A la nevera, als armaris, al súper… per omplir-me, per omplir el meu estómac. Gràcies, menjar, per donar-me forces per seguir cada dia. T’estimo.

Marc Galera_4t C EA 2A ENSENYANÇA ST. COLOMA

“És un esport per a ganduls! Feu físic? Si només heu de moure el canell! No és un esport…”. Per a mi el tennis de taula significa molt; és el meu esport preferit, els entrenaments són la meva segona casa, és dur, encara que no ho sembli, hem de córrer, fer físic, mantenir una bona condició física, i sobretot entrenar molt. És l’esport amb més federats del món i a més és el que més es practica arreu del món. Però no és només això; són valors com ara l’amistat, l’esforç i el respecte. S’hi ha de viure, s’hi ha d’estar al club… són com la meva segona família, allà he trobat els meus millors amics.

Gresmi Soler_4t C EA 2A ENSENYANÇA ST. COLOMA

Mira’t. Ets jove… i tens por. Per què tens tanta por? Què t’ho fa? Deixa de dependre de la gent del teu voltant, sigues tu mateix. Sigues lliure. Pren riscs. No deixis per demà el que puguis fer avui; demà pot ser massa tard. Deixa de preocupar-te pel que pensarà la gent de tu, pel que dirà la gent de tu i dels teus actes. Fes el que vulguis, digues el que vulguis, escolta la música que vulguis, porta la roba que vulguis. Deixa d’esperar el divendres. O l’estiu. I, fins i tot, deixa d’esperar la felicitat. La vida és ara, el moment és ara. Quan t’adonaràs que la vida et pertany? La vida és teva. Només teva!