e_640

Raúl Adan _1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX

Passejava pel bosc quan un ombra misteriosa va passar-me pel davant. Ja fa uns dies d’aquella aparició però encara no m’atreveixo a acostar-m’hi de nou. Avui és el dia! M’he decidit a creuar de nou el bosc, estic preparat per si torna a aparèixer aquella ombra esfereïdora, estic al mateix lloc on la vaig veure i estic molt nerviós, no sé per què però tinc la sensació que algú m’observa des de fa una bona estona. Algú m’ha agafat pel coll… i em posa una fulla de ganivet al meu pit i just quan està a punt de clavar-lo sento una veu que em crida. Obro els ulls i sento la veu de la meva mare que em crida… maleït somni!

Adrian Urcelay_1r DEP Act. Espo. C DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estic a la quarta volta de la cursa, quan queden dos-cents metres per arribar a la meta, vaig primer, però tinc aquella presència que m’angoixa i m’estressa, i és quan m’adono que tinc un dels millors contrincants darrere esperant que cometi un petit error per poder passar-me. De cop, em trobo sense més forces i no puc aguantar el ritme i aquell contrincant ho aconsegueix quan només queden cinc metres. Just, quan m’avança, tots els sentiments es disparen; ràbia, impotència… He perdut el títol de campió del món, per cinc metres de res; en una competició mai has d’abaixar la guàrdia, mai t’has de donar per vençut fins que entris a la meta.

Aaron González_1r DEP Act. Esp. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Final de la Copa Catalana. Tot sembla perfecte, el que fas, el que penses; no hi ha res que pugui trencar l’harmonia amb tu mateix. El partit està igualat, l’equip ho dóna tot, però no poden més, queda poc temps, intento fer gol i… caic a terra. No m’ho puc creure, me n’he d’anar a la banqueta, la cama no em respon i veig, en la cara dels companys, la desesperació i el cansament; no sé què fer. Reacciono: estic coix, però em necessiten, surto al camp i el seu joc millora, tot d’una; temps mort! Aleshores descobreixo que no volen que jo jugui, sinó que confiï en ells, puc retirar-me tranquil. Vam perdre, però ens uneixen llaços més forts que la companyonia d’equip.

Marc Isla_1r Batx. Científic C EA BATXILLERAT

Eren les set a.m., perdia l’autobús de l’escola i tenia examen a primera hora! La professora em va ficar un zero i no vaig recuperar l’àrea. A tercera hora tenia llengua… Tres dies abans havia fet un examen i m’havia anat molt bé, tenia confiança de treure bona nota… Però havia suspès. Volia que s’acabés el dia ja! I, és clar, es va acabar. Però plovia a bots i barrals! Un bus anava a tota velocitat, va mullar-me de cap a peus i…
No t’angoixis, això és ficció en un relat!

Pol Zamora_1r Batx. Científic C EA BATXILLERAT

L’altre dia a l’escola ens van demanar quin poder ens agradaria tenir. Després de rumiar vaig pensar que el millor seria poder controlar el temps. No només en trauria profit jo per poder dormir més estona dilluns al matí, per poder parar el temps o per mirar els apunts durant un examen… O podria tornar enrere quan posi la pota en alguna cosa! M’agradaria anar a Nova York l’onze de setembre del 2001 i fer un avís de bomba. També aniria a impedir com fos que els pares de Hitler es coneguessin. Aniria a parlar amb Mandela a la presó, li diria que les seves idees el farien president i li ensenyaria una foto d’Obama… Faria tantes coses!

Leila Meyer _2n BPR comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amor pot ser meravellós però també molt dolorós. Hi ha molta gent que no pot ser feliç perquè ha tingut un amor molt difícil d’oblidar i que tota la vida es continua turmentant, pensant-hi i recordant-lo. Jo estava enamorada d’un noi i sabia que si algun dia ho deixàvem, sofriríem tots dos. Ja han passat uns quants mesos i encara hi penso. No puc oblidar-lo! Vam viure una història genial. Quan de vegades escolto les nostres cançons, recordo aquells moments únics que fan que la vida tingui un altre sentit. Fa temps que tinc una altra parella però ni així no puc oblidar el meu passat. Que dur és conviure sempre amb aquest record!

Lara Barajas _2n BPR comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia més a la vida. Un altre dia més. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. I sento com si ja no tingués cap motiu per a seguir aixecant-me cada un d’aquests dies idèntics. Alguna cosa com un “ja queda un dia menys per…” i aquí sempre es queda coixa la frase. Ja no sé si buscar aquella cosa, aquell centre de gravetat en aquest caos o donar-me per vençuda esperant que la peixera en la qual sento que visc es trenqui quan t’adonis que TU has de trencar-la.
L’única manera de ser feliç és que t’agradi patir i t’enamoris de la monotonia. No que intentis trencar-la agafant-te a qualsevol possible il·lusió.

Elisabeth Fernandes _Estètica C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Tres de la matinada. Estic desperta. Tanco els ulls. Intento no pensar en res. No puc. No puc deixar de pensar en ell! És sorprenent com apareix una persona a la nostra vida i es converteix en indispensable. Només penso què em dirà demà i ja em suen les mans. Estic nerviosa. Tinc por de les seves paraules. Sé que no sent el mateix que jo, però tinc la necessitat d’estar al seu costat i compartir-hi tots els moments que pugui. És un sentiment estrany. Un noi ocupa el meu cor i és el pilar de la meva vida. Les imatges dels somriures que hem compartit em persegueixen.

Saskia Medina _Est. i Cosmètica C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Mai han estat a la cua de l’atur, mai han treballat sota la tempesta, mai s’han manifestat, mai han estat aprenents i tampoc oficials, mai la policia els ha regirat la cartera, mai els han retingut a cap frontera, mai els han reprimit. Mai han omplert la nevera… No comprenen, no entenen, no saben què sent la gent del carrer. Si ningú els posa fre mai raonaran, hem de lluitar, hem d’insistir, ens han d’escoltar. L’home pobre és qui pateix l’opressió. Lluita per la teva vida i no deixis que ningú decideixi per tu.

Carlota Badia _2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Un rere l’altre, els meus dits es posen en contacte amb tu. La música brolla de dins teu amb cada senzill moviment dels dits. En un moment sento com si, per art de màgia, la meva ànima i tu fóssiu un de sol. Em dones la força que necessito en cada moment per ser capaç de llegir els pensaments del compositor i ser-ne la traductora. Durant més de cinc minuts, la simbiosi és màxima. Finalment arriba l’últim compàs. L’últim acord. Com un guerrer, lluites amb el silenci però aquest acaba guanyant. T’apagues després de brillar com cap altre. Aplaudiments. Una simple reverència d’agraïment per la feina feta.

Judith Santos _2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La llum càlida il·lumina l’habitació i em desvetlla. Es respiren tranquil·litat i silenci. Una silueta fosca apareix sobre el meu cap, s’inclina i la seva mà m’acaricia les galtes amb suavitat, jo li agafo només un dit. La veu és dolça i el to, melòdic, no entenc què diu però són paraules d’amor, alliberades acuradament en l’aire. Els seus braços m’alcen a poc a poc, delicadament. M’arriba l’olor dels seus cabells, mel; la roba, espígol; el perfum, rosa. Distingeixo la compassada respiració, el serè batec del cor… Entona una cançó i els ulls d’ambdós es tanquen procurant immortalitzar l’escena indescriptiblement tendra. Un somriure s’escapa dels llavis…

Ariadna Garcia _TL LYCÉE COMTE DE FOIX

En aquests vuitanta anys que he viscut, he vist tantes coses: guerres, manifestacions, crisis, solidaritat… He viscut experiències inoblidables i he aconseguit formar una família, que sou vosaltres. Sé que no m’escolteu i que solament veieu una vella àvia estirada en un llit, incapaç de moure’s o de parlar. Sé que és el meu moment i vosaltres també ho sabeu, perquè us sento plorar. Però no ploreu perquè m’hagi d’anar. Heu de somriure i estar orgullosos. Orgullosos d’haver-me donat una vida tan alegre i que marxi sent una persona feliç. I no penseu que no em veureu mai. Algun dia ens tornarem a veure allà on vagi.

Marlene Maldonado_Tle STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Segons una profecia, el món, tal com el coneixem, s’acaba avui. Per als triomfadors és una terrible notícia. Per als marginats, un motiu de celebració. Aquells que van aconseguir vèncer la mort se senten frustrats. Els suïcides, en canvi, respiren alleujats. Els amants s’afanyen a estimar-se. Els assassins gaudeixen dels seus últims crims. Els herois, de les seves últimes heroïcitats. Per fi tots els secrets són confessats. Els innocents es declaren culpables. I els culpables, innocents. De la nit al dia, el món s’ha tornat boig. D’alguna manera, els maies tenien raó, aquest món ja no té solució.

Francesc Gonzàlez_Secretariat C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Arriba l’hivern: em despertes al matí, pugem tan alt com podem, ens preparem i arriba l’hora d’unir-nos enfront del mal. Caiem junts, baixem junts, sentim el vent i compartim un únic objectiu, volar. Fa dos anys que ens vam conèixer i cada hivern has estat a la meva habitació esperant el cap de setmana per tenir-me del tot. Quina sensació quan estem els dos surfejant, tot són pujades i baixades però mai ens cansem. Ets la responsable de la meva passió, l’única que entén la meva emoció. Un salt, una neu sense trepitjar; múltiples sensacions al nostre abast. La neu comença a minvar i tu has de descansar, només puc dir: FINS AVIAT.

Ana Figuieredo_Estètic, cosm. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Fail és un poble de Portugal. Els meus avis sempre hi han viscut. És un llogar­ret tranquil i solitari a l’hivern perquè només hi resten persones grans. Els joves han emigrat per treballar. És trist que la manca de feina destrueixi la vitalitat de tot un poble. Cases buides, finestres tancades, carrers sense xivar­ri. Ara bé, el temps no s’atura i transcorren dies, setmanes, mesos… retorn de l’ESTIU. Els carrers s’omplen de gent, la cridòria de la mainada ressona, les motos dels adolescents passen rabents… la rutina es trenca. Les vacances fan que tots els estiuejants ens agrupem i construïm una família gegant.