e_640

Júlia Lacuesta_3r ESO ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA

La finestra. Juraria que he sentit un soroll. Miro cap a baix i veig una noia sobre un toll. Una noia feta pols, tacada de sang i demacrada. M’espanto. Em giro per anar-me’n, però ella està a la porta. Tanco els ulls i crido, però no produeixo cap so. La noia obre la boca fins al punt que es comença a transformar en un noi. El noi passa corrents, travessant-me i obre la finestra. Tot seguit posa un peu al marc i es deixa caure. Corro per tancar la finestra i poder anar-me’n, però no és una opció. És massa tard. M’he vist reflectida al toll, i ja sé com sóc. No tinc més opció. Corro escales avall i surto al món. Un nou món sense mi.

Ariana Daza_3r ESO ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA

Llegeixes mentre camines, avances pel camí de tornada a casa sense treure la vista del llibre que tens a centímetres de la cara, fascinat per una obra que conté la més interessant història que hagis llegit mai. El ritme de lectura és igual que cada pas, la teva respiració, marcada per cada coma, passes a dependre totalment del que llegeixes. El teu cor s’accelera en els moments més crítics, et rellisquen llàgrimes per les envermellides galtes als instants més tristos. Sents que no pots fer res per parar de llegir. La mare esperava a casa, però no vas tornar-hi mai, el llibre et va atreure tant, fins al punt d’entrar a formar-ne part.

Christian Fernandes _4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

La incapacitat per solucionar un problema per part d’un altre és de les pitjors sensacions que pots sentir. Sentir que t’han tractat injustament i que t’intenten enganyar dient que és el millor per a tu i que el canvi serà per millor, encara et fa sentir més malament. Per molts arguments i motius que busquin, sé que és una injustícia i hi lluitaré en contra i contra tots els que la defensen. Faré tot el possible per intentar que la nostra situació pugui canviar. Perquè tant jo com els meus companys d’equip estem en contra del que ens han fet. Tots junts hem d’aconseguir que rectifiquin, perquè la força unida és més forta.

Eva Ribeiro_4t C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Tinc por. Saps de què ? De la mort. No ho negaré, tinc por de morir, que la gent s’oblidi de mi i que només em tinguin com un record. Vull que quan me’n vagi es recordin de mi per sempre. Cada dia. Però no només tinc por per mi, sinó que tampoc vull deixar els meus, no vull que pateixin i que pensin que m’han perdut. Moltes vegades penso com serà la vida quan jo marxi i penso com m’agradaria que fos. No vull ningú al meu funeral. Només els que m’han estimat de veritat. Realment són quatre persones comptades. L’únic que vull és morir sense sofrir, és a dir, tancar els ulls i ser feliç en un altre món.

Ana Santos_4t A INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Has de ser fort, has de continuar lluitant, has de mirar sempre cap endavant. El que decideixis depèn de la teva actitud. Parlem del teu futur i tu el pots fer real. Sé que no sóc al teu cos, tampoc a la teva pell però tens gent al teu costat que t’ajuda. Tu tens molt per davant perquè encara no ha arribat la teva hora. És normal que sentis por, que ja no sàpigues què fer, s’ha de plantar cara a la mort, has de ser valent. Vés contra el vent i contra el temps si és necessari, tu tens el rellotge a la teva mà i pots fer que pari. Pensa en positiu, no estàs sola, hi ha molta gent lluitant amb tu, no estem fets per abandonar, som guerrers.

Adrià Gómez _4t A INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

I així et veus, sol, sense ningú en qui recolzar-te, ningú que et doni la mà i ningú en qui confiar. Tots se’n van, un a un, però els oblides, i cada dia et sents sol. A l’institut malament, moltes vegades sents que no vals per a res, que no te’n surts. Arribes a casa i la història es repeteix. No pots més, i de sobte, apareix aquest somriure preciós que tens, aquest petit raig de llum esperançador que és capaç d’ajudar qualsevol. Apareixen els teus petons i m’alegres la vida, malgrat tot. Tu ets capaç de fer-me sentir el millor i que tot se m’oblidi. Tot i que aquest escrit sigui per a l’E-640, l’escric pensant en tu.

Zoé Simon_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit o un dia. No ho recordo clarament. No sé tampoc com he arribat aquí, ni quan fa que hi estic ni quan en sortiré. Era molt estrany perquè aquest lloc em recordava alguna cosa familiar. Ja ho havia vist abans. Tot em semblava bonic i jo estava feliç, massa feliç. El més estrany era que estava totalment sola. El sol em tocava en plena cara. Bé, no era el sol, era quelcom diferent però molt semblant a la seva llum tan escalfadora. Em notava molt lleugera, com si hagués fumat substàncies il·legals. Aquest paisatge em recordava la meva infantesa, un moment clau de la meva vida, el meu preferit. Havia mort, estava al paradís.

Desi Teixeira_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Potser ella ja no t’escriu tant com abans. Quan t’escriu no et diu les paraules boniques que et deia ni tampoc et truca. Però… ara l’estimes? Ara ella et fa sentir patètic, oi? Comença a passar pàgina, a somriure, a divertir-se, a estar amb altres nois. I ara tu, t’adones d’allò tan increïble que has perdut. Quina llàstima! Però ja és massa tard, ja l’has perduda. Va existir aquell temps en què eres el seu món i el seu tot. La raó del seu somriure. Ella t’estimava i l’importaves. Però ara no cal que tornis. L’únic que pots fer és deixar-la ser feliç. I tu aniràs aprenent dels errors i aprendràs a apreciar els tresors de davant teu.

Raúl Rodríguez_4t A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot està calculat. L’estupor els envairà en l’intent d’assimilar el nou concepte. El que senten els sonarà ridícul i passarà de ser temut a ser objecte de mofa. Llavors tot seran rialles. Algunes mans s’alçaran i, de fons, el xiuxiueig dels comentaris es perllongarà. El mestre farà un incís per demanar silenci abans de reprendre el seu monòleg. Uns donaran voltes a qüestions sentimentals, d’altres imaginaran una llista de les activitats que faran quan surtin d’aquell lloc de confinament, i la resta parlaran de temes aliens al temari. De sobte, la monotonia serà trencada per un soroll agut i estrident que marcarà el canvi de classe.

Claudine Cantor_4t A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Sobre una roca observa el seu entorn. Diu que les formigues treballen juntes per sobreviure; que són intel·ligents! Ensuma les flors i comenta que és increïble que desprenguin olor. Li dono un panet robat i l’assaboreix. Em pregunta: per què el menjar té gust? Quan vaig a respondre m’assenyala que em calli i que escolti els ocells que canten. Agafa una pedra i em qüestiona per què la pot tocar. Sense deixar-me parlar em pregunta quina cosa ens permet viure. No sé què vol dir. Però li responc que són els sentits els que ens donen forma a la vida. I com sempre fa, Sòcrates em fa una nova pregunta amb l’habitual “què és..?”.
Ho escric tot.