e_640

Lucas Bebiano_3r D  EA segona ens. Sta Coloma

Estava massa nerviós. Sentia una pressió a l’estómac. Potser era allò que diuen de les papallones. L’hora s’atansava i em posava cada vegada més nerviós. Diuen que els nervis són bons perquè significa que allò et preocupa, que t’importa de veritat. Estava a la fira i hi havia molt soroll. Tenia por de no escoltar el mòbil si sonava, així que el mirava a cada instant. Cap senyal de moment. Calmava la meva ansietat donant voltes, esperant aquell missatge que ella m’havia promès. No podia parar de pensar-hi, fins que… “Per fi, un whats!”. De sobte, la vaig veure davant meu amb el mòbil a la mà. Em va somriure i la resta va ser màgia!

Elena Benedicto_3r D EA segona ens. Sta Coloma

Se sentien crits de la meva germana. La tensió de la seva emprenyada es podia escoltar des de la meva habitació. El temps començava a passar molt de pressa i l’ansietat feia tremolar el meu cos. Buscava una sortida fàcil, però ja era massa tard, els pares ja eren a casa. Només havia de ser honesta i demanar perdó. A poc a poc, amb ritme lent, vaig sortir de l’habitació. Vaig arribar al menjador. Em vaig apropar a ella amb passos ferms, però temorosos mentre em preparava per dir la veritat que havia estat amagant. No volia ferir els seus sentiments, però ho havia de dir: –Sister… He sigut jo! Jo m’he menjat el teu tros de pizza.

Emma Sánchez Jubete_3ème H Lycée Comte de Foix

Mentre sopo sola, en silenci, a la taula del menjador, no puc deixar de pensar en el llibre que acabo de llegir. Una història d’amor amb un final tràgic. Sempre em sento desgraciada perquè somio tenir una història d’amor com les que llegeixo, però amb un final feliç. Sé que no soc l’única a tenir aquest tipus de problema, perquè a les meves amigues els passa el mateix. Molta gent, quan ens sent parlar d’aquests temes, ens diu que estem boges. D’altres es limiten a posar-nos una mala cara i marxen. Però tornant al tema, segurament us pregunteu “per què no pots tenir-la?”. Doncs perquè estic enamorada de personatges ficticis.

Daniel Armengol Taboas_3ème H Lycée Comte de Foix

Por del desconegut i també del conegut. Por de la foscor i de la claror. Por de ser acceptat i que no t’acceptin gaire. Por de fer mal i que te’n facin. Por de l’amor i del desamor. Por de ser conegut i d’estar sol. Por de la felicitat i de no ser feliç. Por de la riquesa i de la pobresa. La por experimentada per qualsevol ésser viu davant d’un possible perill no és un sentiment dolent. La por t’ajuda a estar alerta. Et fa ser conscient de la realitat de la vida. La por neix sempre de la ignorància. L’única cosa de la qual hem de tenir por és de la por. No permetis que la por sigui un obstacle per complir els teus somnis. O això em van dir.

Abril Bafalluy Cuadra_3r B Col·legi Sant Ermengol

Des de la finestra de la classe es veuen els pics de les muntanyes més boniques del país. Observant aquelles vistes em passo bastantes hores, que a vegades passen lentes. Comencem el curs amb les muntanyes encara verdes. Quan hi plou, aquest verd s’intensifica, però aviat es dilueix entre les acolorides taques marrons, ataronjades i vermelles de la tardor. Més tard cauen els primers flocs de neu i en poc temps els arbres ja estan gelats. Sense adonar-nos-en ja és abril i plou mil. Es desglaça tot, és clar, i amb la calor que arriba finalment, ja ha passat tot un curs. Un curs observant els pics de les muntanyes més boniques del país!

María García Cobo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Sento que algú em persegueix, tinc por, corro amb totes les meves forces. El cor em va a mil. Miro enrere i no veig ningú, només veig ombres apropant-se, cada vegada són més a prop. Quan em giro un altre cop, una foscor em tapa la cara, no veig res. És el llençol que em desperta d’aquell malson.
Surto de casa corrent, arribo tard a l’escola però camino molt lent, tinc son, no he dormit gaire bé, he tingut un malson.
Mentre camino, sento que algú em persegueix, tinc por, corro amb totes les meves forces. El cor em va a mil. Miro enrere i no veig ningú. Quan em giro un altre cop em trobo a l’entrada del col·legi. He arribat a l’hora.

Inés Alís Besnard_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

El mirall no reflectia la felicitat, però sí un home ben vestit amb el món sota els peus. Una vida que qualsevol pot desitjar. Un home amb una gran quantitat de diners.
Amb un pas decidit caminava sota la pluja. A l’aixoplugar-se sota el portal d’aquell edifici, es trobà a prop d’uns rodamons. No podia amagar el fàstic que li provocaven, aquells pidolaires no s’esforçaven per canviar la situació.
Però la intriga no desaparegué. Només observant la tendresa en què es parlaven entre ells, i les rialles que apareixien en les seves cares, sentí una gran onada de gelosia i pietat per ell mateix. La seva riquesa no omplia el buit del seu cor.

Adrià Estrada Rodríguez_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Tot i que no era el primer cop que anava amb avió, sí que era la vegada que tenia més nervis. Tres homes grans em miraven, però no m’estranyava ja que ho portaven fent un parell de dies. Tot i que no ho semblés, estava content que ja s’acabés tot el que havia viscut els darrers dos dies. L’avió seguia pujant amb rapidesa. Volien perdre el menor temps possible. De sobte, els núvols deixen de moure’s i en un tancar i obrir d’ulls estic caient des de quilòmetres d’altura sense poder fer-hi res, ni utilitzar res per impedir-ho… però tampoc no ho vull impedir, només vull tancar els ulls fins arribar a baix i no poder tornar-los a obrir.

Daniela Galindo_3ème G Lycée Comte de Foix

La Marta era una noia nova que havia arribat al col·legi i tothom volia estar amb ella,  però a la Lucia no li queia bé, tenia un mal pressentiment. La Marta sempre portava una polsera molt estranya, que mai no es treia. La Lucia va descobrir que era d’un correccional de Barcelona. Ella es va espantar i li va explicar al seu oncle, que era policia. El dia següent, la Marta ja no va venir a l’escola, ni l’endemà… Després d’uns dies, la Lucia va llegir al diari que una nena s’havia escapat d’un correccional de Barcelona…
Quin secret amagava la Marta? En aquell instant vaig veure que el meu futur estava en perill…

Eric Sinfreu_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan els robots es van posar al servei dels humans, tots els nens en volien un per tenir un amic artificial empàtic i tendre. L’única cosa que necessitaven per seguir funcionant era l’energia solar. Un androide que es preocupava per la seva propietària va decidir fer un tracte amb el Sol: si destruïa la màquina de pol·lució que tant detestava, curaria la nena. Així que amb molt d’esforç, va aconseguir destruir la màquina, però la van substituir per una de més grossa, i de totes maneres el Sol va complir el pacte i és així com la nena es va salvar. Anys més tard, el robot es va trobar a la deixalleria. Però la missió s’havia complert.