GEMMA NAUDÍ RUBIO_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Estàvem plantats l’un davant de l’altre. Ho estava aconseguint, aquells ulls verds fixos en mi em travessaven l’ànima. Ho sentíem tots dos, aquella flama interior cremava més que mai. No sabia què dir, un nus a la gola m’impedia parlar. A poc a poc s’anava acostant a mi, vaig decidir tancar els ulls. El sentia cada cop més a prop, fins que vam ser a pocs centímetres l’un de l’altre. Notava la seva suau respiració davant dels meus llavis. En aquell instant vaig saber que els nostres llavis es trobarien en un mateix punt. En el moment en què vaig sentir que aquell punyal em travessava el tòrax, vaig deixar anar l’últim sospir.