Dia: 16 de febrer de 2011

Andrea Espiñeira Forca_1r Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL

Ella habita vora l’Atlàntic, disposa de vistes meravelloses al gran blau. Avui, passeja sense solta ni volta. Evidentment res estava escrit, el destí no avisa prèviament els implicats en el seu joc. Amb la mirada absent i la ment en blanc, perd, o potser aprofita subtilment els seus últims minuts. Decideix acostar-se a la vora del llit dels seus pensaments, al confident durant aquests llargs anys. Ajupida, estira la mà per sentir una vegada més la frescor de les onades, esmola l’oïda per delectar-se amb la dolça melodia que les aigües emeten quan baten contra el penya-segat amb una senzillesa aclaparadora. Arriba l’hora. Silenci.

María Jorge González_1r Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL

Recorria els carrers sense pausa. En la lentitud dels dies, albirava la petita llum d’esperança que em propulsava de manera irremeiable a la continuïtat en la carrera de la vida. En aquells dies pensava, de manera intermitent, en la transcendència de l’art carnal, humà; sense saber-ho m’embriagava una barreja de pena i melancolia. Tenia la certesa que m’aferraria a la glòria de cada segon, sense deixar passar l’essència ni un instant. La vida em mirava d’esquitllentes i em produïa sensació de repòs i una poderosa placidesa; necessitava poder redactar amb la meva ploma maldestra la infinitud i la quietud dels dies de joia.