Mes: gener de 2012

Ana Teresa Borges_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia et despertes i ho veus tot diferent. Res tornarà a ser com era. Tinc unes ganes boges de córrer i abraçar-te però és impossible! Tu ja no estàs al meu costat. Has marxat sense dir res, m’has deixat davant la solitud. I des d’aquest moment mai més tornaré a veure el teu somriure, a sentir les teves carícies, a escoltar les teves paraules… M’agradaria tant tornar al passat i estar novament al teu costat però tu no estàs aquí, i jo visc dels records, d’un passat que no tornarà.
Ara és moment de mirar endavant i oblidar el passat, el futur sempre ens pot sorprendre!

Bryan Vieira_3r A LYCÉE COMTE DE FOIX

La vida no és fàcil per a quasi ningú, és difícil i acabes marxant, però viure val la pena perquè sempre tindràs la  il·lusió: moments tristos, d’altres de més alegres.
No cal apartar tot el que tenim: amics, records i la vida pròpia perquè aquestes coses sempre estaran aquí. Viu minut per minut la teva vida, i trobaràs en aquests moments la teva font d’energia, única i essencial per tirar endavant.
No et capfiquis sense motius i aprofita cada minut  per viure moments inoblidables.
Ànims! Viu la vida al 100%.

Fabio Alves_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL

La nit de cap d’any, hi havia una barca al mig del llac Grum. I allà hi havia dos homes. Un d’ells tenia una pistola i va disparar contra l’altre. Aquest va caure a l’aigua. I el culpable se’n va anar cap al port. L’endemà van trobar el cos, tenia un forat al pit. I a una de les barques hi havia una pistola. Van treure la bala de la víctima i van recuperar les empremtes digitals de la pistola trobada a la barca. La víctima es deia Larry i tenia 24 anys. L’assassí encara no tenia nom, però tan bon punt el detectiu Wright es va fer càrrec del cas, es podia dir que el seu anonimat tenia els dies comptats.

Cristian Revert_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL

El dia 1 de juny, un club, el govern andorrà i Vallnord van decidir fer una marxa ciclista. Després d’un breu debat, van acordar que aquesta marxa es faria el dia 3 de juliol a les vuit del matí. La cursa començaria a l’Interesport, sempre que fes bon temps. El dia en qüestió, però, va acabar plovent. Tot i així la cursa es va fer igualment. L’únic que va canviar és que es va endar­rerir l’hora de sortida a les nou del matí. Hi havia dos recorreguts, el llarg i el curt. El més dificultós que tenia el circuit era la Rabassa, la Comella i Engolasters. El circuit curt tenia 70 km i el llarg 120 km, que era bastant més dur que el curt.

Monica Solé_TERMINALE L LYCÉE COMTE DE FOIX

Assegut dalt d’un immoble des d’on es veu la ciutat intento oblidar el passat. Els moments que vaig malgastar, el temps que podria haver aprofitat passant-lo amb les persones que estimo en comptes de dir-los que tenia coses importants a fer. La vida és massa curta. No hi ha res més important que estar amb els que estimes, que volen estar prop teu. Em sembla que me n’he adonat massa tard. Vull començar de nou però el passat no se separa de mi, seria massa fàcil. Miro el cel però els mals records em ceguen. Els vull arrencar de dins meu i mirar com s’escampen, com quan arrenques pàgines d’un llibre i el vent se les endú lluny teu.

Eric Trigo_TERMINALE ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Fou una nit qualsevol en un món qualsevol. La nit cobrí la ciutat d’un sinistre negre, i els crits foren la simfonia predilecta d’aquell silenci d’ultratomba. Tot succeí a la casa de Saturn. Les parets es tenyiren de sang innocent i les mans d’un pare es corromperen. Una porta es tancà bruscament. Un nen plorà. Un carrusel sonà. El silenci es mesclà amb la dolça cançoneta. Un brutal so estremí el barri. Ja no foren plors el que s’escoltà. Eren crits infernals. Un soroll sec acabà amb el sofriment. El soroll d’un devorament feia eco per tot el barri. La dolça cançó produí a tothom una esgarrifança que ningú podrà oblidar…

Aleix López_1r CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

La cadira és l’objecte més maltractat d’aquest món.
Imagina’t que tothom s’asseu sobre teu al llarg de la teva existència!
I que la part del seu cos que més sents és el cul!
Quina vida més desgraciada, no em diguis!

Lluís Tapia_1r CIENCÍTIC ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Vaig deturar-me en un refugi vell i petit després de passar la jornada collint rovellons. Cansat i suat com estava, només volia beure un glop d’aigua fresca i reposar en silenci enmig d’aquell bell paratge. De sobte, uns cops forts em van espantar. Venien de dins el refugi però no vaig saber més que cór­rer.
L’endemà, els diaris es feien ressò d’una mort espantosa en un refugi de munta­-nya. Ja fa quinze anys d’aquell succés però encara se’m posen els pèls de punta!

Bruno Leones_BTS B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un bon dia, la Sílvia Guerra va obrir la seva sessió del Facebook. Hi va descobrir que la seva parella, en Rubí Baró, l’havia eliminat del seu nucli d’amics. El motiu era una infidelitat amb el seu millor amic. Ella va intentar solucionar el conflicte i va anar al seu domicili. Va obrir la porta i es va trobar el seu xicot amb una altra. Va marxar plorant. Ell no es va adonar de res. Llavors la Sílvia, desesperada, anà a la gasolinera més propera, comprà un litre de gasolina i tornà de nou a casa de l’ex. Entrà i sense cap paraula escampà el carburant i hi llençà un llumí. Un cop a fora no parava de murmurar: “Sense tu sóc feliç”.

Rubí Rocha_BTS B LYCÉE COMTE DE FOIX

1942, els nazis irrompen a la frontera. Nosaltres travessàvem el port d’Envalira cercant seguretat. Res deixava imaginar que aquell país, allunyat i desconegut de tothom, amagués tanta sang. 03.45 h., em llevo bruscament cridant i suant com un porc. Tots em miren, em miro, giro el cap i descobreixo l’Anton cobert de sang. Tothom calla, i de sobte, sense adonar-nos-en, som en un camió en direcció a l’entrada del poble, de camí cap al coll de les Abelletes. Allà mateix, aquell passador desgraciat ens roba i d’un tret sentencia la nostra mort. D’ençà, sempre que fosqueja, apareix una creu per sobre la vall del Pas de la Casa. L’heu vista mai?

Raymond Cortez_BP XARXES FORMACIÓ PROFESSIONAL

Planifico: demà acabaré aquest projecte… Imagino: un cop acabi els estudis, treballaré d’advocat… Projecto: demà parlaré amb el cap per demanar-li un augment de salari… Preparo: demà cuinaré un plat per a tota la família… Invento: demà, demà, que no me n’oblidi cap dia més, serà un dia important perquè li diré que l’estimo. Construïm un munt de demàs. Vivim per tal d’assolir els nostres objectius, sempre en el demà; però, i si acabem perdent la salut per guanyar diners i perdem els diners per recuperar la salut?; pensem tant en el futur que no gaudim el present i morim com si no haguéssim viscut. Encara, –demà…?

Lloyd ganal_BP XARXES FORMACIÓ PROFESSIONAL

Són curioses les reaccions tan diverses de les persones properes quan mor un familiar. Alguns, com si poguessin reviure el difunt, ploren desesperadament sense que ho puguin evitar. Uns altres, eviten les llàgrimes però pateixen en silenci. Altres persones, com jo, no ploren, simplement el recorden. Em vaig quedar de peu al tanatori, davant del cos del meu avi. Em semblava estrany veure’l. Sabia que no el veuria més, però semblava dormir tranquil·lament dintre del taüt. Em sentia més aviat feliç, m’alegrava veure que l’avi no havia perdut la rialla i, el més important, ara, descansava en pau.

Lukas Guillem_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

La Pepa té dues gates i li agrada molt el suc de llimona. Sovint, surt al carrer per fer judo però la veïna és d’origen australià. Per això, està a favor de la protecció del medi ambient. La Pepa fa sudokus al llarg del dia i també pastissos de maduixa. Tot i així, voldria comprar-se una aspiradora de color taronja a Ikea. Avui fa bon temps, com havia previst el gos del mossèn: quina alegria per a les dones africanes. Finalment, la Pepa sap fer malabars amb taronges madures i no amb ovelles perquè se’n fa samarretes de llana. Quin malson, el president s’ha dutxat: gràcies, Pepa!

Maria Duró_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Els carrers estaven nevats, il·luminats de llums de colors. Tothom era feliç per Nadal. Els nens sortien contents de les botigues de joguines. Però enmig d’aquest ambient, una nena petita, caminava perduda. Mirava les vitrines amb uns ulls plens d’esperança. No tenia on anar, per passar aquesta meravellosa nit. Les persones passaven davant seu sense dedicar-li el mínim interès. La gent, per Nadal, es torna cega per no mirar la injustícia del món i gaudir d’aquesta festa. Però de sobte, algú li va somriure. Era un noi de la seva edat. I només amb aquest signe li va fer entendre que, avui, no estaria sola.

Óscar Gómez_Terminale Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Raquel, una nena petita, va matar la seva mare. Una vegada morta, li va obrir el pit i li va treure el cor. La nena va marxar corrent, va caure i va rodolar per les escales de casa. El cor li va sortir rodolant i, fent bots, va anar a parar al pis de sota. El cor de la seva mare, amb el record invisible del naixement de la filla petita i del cordó umbilical que les unia al seu naixement, va fer un bot, va  vibrar i va dir molt suaument: –T’has fet mal, filla meva? L’amor d’una mare no es perd mai, estigui viva o morta. El sentiment d’amor d’una mare estarà sempre present sigui on sigui.

Sergi Moreno_Terminale Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Dissabte, com de costum, en Jaume va sortir de festa. Després d’una dutxa d’aigua freda s’arregla i agafa el cotxe. Baixant cap a la ciutat es troba una noia que fa autoestop i la recull. De camí la noia li explica que vol sortir de festa i conèixer un noi especial. En Jaume para el cotxe de sobte i li fa un petó, la noia sent un calfred. Entre els dos decideixen ­quedar-se al car­rer ja que per a ells és un lloc molt especial. La noia, que es diu Laura, abraça el Jaume i es juren amor etern. I en aquell carrer va quedar marcat el dia en el qual es van conèixer. Un mesos més tard es van casar.