Dia: 15 de novembre de 2012

Rafa Duarte_2n MICROINFORMÀTICA I XARXES C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Un dia va començar a fer figures de paper de tot tipus, animals, edificis, persones, objectes, etc. Algú li va recomanar que les vengués al col·legi per 10 cèntims cadascuna, va acceptar la proposta. Uns mesos després, la gent va deixar de comprar; un senyor feia figuretes amb cartó, un material més fort i resistent, i les venia per 15 cèntims. Ell també ho podria fer, però… li agradava la fragilitat del dòcil paper entre els seus dits mentre feia anar la imaginació, així que va continuar fent figuretes, dia rere dia, any rere any, fins i tot el seu taüt va ser fabricat amb un conjunt de peces que ell mateix havia dissenyat…

Alexandre Pereiro_2n MICROININFORMÀTICA I XARXES C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

És un dia normal i corrent del mes de febrer. El fred és bastant intens, i es pot notar a l’ambient la sensació d’aquests dies, una espècie de malenconia que s’enganxa a la pell. El protagonista està recolzat sobre una paret ben blanca, sense fer res. Sembla que està esperant algú. El temps passa i no arriba ningú. La gent que torna a passar s’estranya que aquell home continuï allà, recolzat, en la mateixa postura. Les hores passen i passen i aquell home no es mou ni un sol centímetre. Un dia, una noia s’hi apropa i li pregunta: “Què fas tu, aquí?” L’home li respon: “Finalment arribes, no saps el temps que t’he estat esperant.”