Dia: 30 de novembre de 2012

Andrea Dobarro _2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Aquell fred dia de novembre vam rebre la visita d’uns senyors força estranys. Portaven uns uniformes de cuir i unes botes molt dures. Quan vaig aixecar-me el primer que vaig veure va ser la mare plorant i el pare parlant amb un home molt alt sobre una estrella d’un tal David. La mare em va dir que agafés tot el que pogués, perquè havíem de fer un viatge molt llarg del qual no tornaríem. Vaig agafar molta roba, les meves joguines i la meva guardiola, però no podia deixar-me mai en Teddy. Quan vaig sortir de l’habitació aquells homes em van agafar amb violència, i l’únic que se’m va ocórrer va ser prémer del braç ben fort d’en Teddy.

Ariana Alonso _2n B batxillerat INSTITUT ESPANYOL

I jo sempre em demano: i què passaria si..? Sóc a la parada, i sé amb tota seguretat que si pujo al pròxim autobús que passi em trobaré amb un xofer, amb certs viatgers, i que, durant tot el viatge, em creuaré amb un irrellevant nombre de cotxes. I què passaria si… agafés l’autobús que ve just darrere d’aquest? El xofer seria un altre, els viatgers no tindrien res a veure amb els de l’anterior viatge i ens creuaríem amb cotxes completament diferents. Això significa que la mísera diferència de cinc minuts, entre autobús i autobús, pot convertir el dia més avor­rit del món en potser l’aventura més trepidant que haguem viscut mai.